Política

LA CRÒNICA

El 1978, el 2012 i Isaac Albéniz

El beson­cle d'Alberto Ruiz-Gallardón és un gironí il·lus­tre. El minis­tre espa­nyol de Justícia va apro­fi­tar la cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana per anar a veure allà on havia nas­cut el seu avant­pas­sat. Gallardón va ser al matí a Cam­pro­don, on va néixer el com­po­si­tor i pia­nista Isaac Albéniz, un fami­liar seu. Al Ripollès, el diri­gent madri­leny va visi­tar les obres del museu Albéniz, a tocar del riu Ter, abans d'enfi­lar el camí cap a l'Alt Empordà. A Figue­res, de manera molt pun­tual, Gallardón va recor­dar ahir al mig­dia que Albéniz havia estat “el millor músic de la història d'Espa­nya”, cosa que va uti­lit­zar per des­ta­car que Cata­lu­nya té més opor­tu­ni­tat de pro­jec­tar-se i de pro­gres­sar com a part de l'Estat espa­nyol.

En un dis­curs ben ela­bo­rat, Gallardón va evo­car el seu ances­tre, que va des­ta­car entre la segona mei­tat del segle XIX i prin­ci­pis del segle XX, per par­lar de la Tran­sició espa­nyola i la històrica mani­fes­tació de l'última Diada a Bar­ce­lona, encara que no va ser pre­ci­sa­ment per des­ta­car-ne la reper­cussió mun­dial. En la set­mana de les elec­ci­ons més impor­tants de la història de Cata­lu­nya, en la set­mana que els pesos pesants del govern de Mari­ano Rajoy van des­fi­lant per les comar­ques giro­ni­nes, Alberto Ruiz-Gallardón va ins­tar els cata­lans més afins al PP que recor­din el 1978, i que no pen­sin, només, en clau de finals del 2012. “El 1978, després d'un règim auto­ri­tari i de molta con­fron­tació ideològica, hi va haver gent que va ante­po­sar els seus ide­als per una aposta de futur. Ara us demano que feu el mateix, que no pen­seu en el pre­sent sinó que ho feu en gene­ra­ci­ons futu­res”.

Gallardón va pre­sen­tar els comi­cis de diu­menge com un seguit de dis­jun­ti­ves: o s'opta per una Cata­lu­nya pròspera o per una cata­lu­nya aïllada; o s'opta per una situ­ació en què hi haurà opor­tu­ni­tats i espais de desen­vo­lu­pa­ment per als joves (dins d'Espa­nya) o bé la sor­tida d'Espa­nya equi­val a una sor­tida automàtica de la Unió Euro­pea. El minis­tre espa­nyol va dir que Espa­nya és “una nació fantàstica, però petita” en relació amb potències emer­gents com el Bra­sil, l'Índia o la Xina i que, si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza, es perdrà en un marasme mun­dial.

Gallardón va recor­dar que la Cons­ti­tució del 1978, votada pel 91% dels cata­lans, és “el millor de la nos­tra democràcia”. L'exal­calde de Madrid va asse­nya­lar que el text apro­vat després de la dic­ta­dura de Franco –s'hi va refe­rir dos cops com a “règim auto­ri­tari”– estava basat en el diàleg i el con­sens. El minis­tre havia començat el seu par­la­ment dema­nant un aplau­di­ment per als mit­jans d'infor­mació, que el públic va apli­car al peu de la lle­tra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.