Posats a fer, millor genuïns

Durant aquesta cam­pa­nya he fet referència al mal cos­tum d'alguns líders polítics de trac­tar els elec­tors com a menors d'edat, com si no tin­gues­sin rao­na­ment per­so­nal per deci­dir la seva opció de vot. Ho han demos­trat clara­ment en el debat més pre­sent en aquesta cam­pa­nya, l'ano­me­nat eix naci­o­nal. Posats a ini­ciar el camí cap a la sepa­ració de l'Estat espa­nyol, pre­fe­rei­xen una marca clara­ment inde­pen­den­tista com és ERC que no pas el dis­curs ple d'afo­ris­mes de CiU, i en el cas de voler res­tar units a l'Estat, les opci­ons del PP i de C's han estat les tri­a­des.

Al pre­si­dent Mas li ha sor­tit mala­ment la ins­tru­men­ta­lit­zació elec­to­ral del sen­ti­ment
de la tarda de l'11 de Setem­bre i ha debi­li­tat
el seu propi poder. Ara haurà de con­cre­tar
les seves veri­ta­bles inten­ci­ons amb les polítiques d'ali­an­ces.

Malau­ra­da­ment, el gran pro­jecte que un
dia fou el PSC s'ha dei­xat de con­si­de­rar una eina útil per esta­blir ponts i com a referència de l'avant­guarda social. El seu retrocés ha estat molt més impor­tant que el de la fede­ració naci­o­na­lista; ha per­dut vots en totes direc­ci­ons, ja que el seu ide­ari s'ha diluït. Només amb noves for­mes ober­tes de fer política podria inten­tar refer la seva base social, però la reacció de la direcció ana­lit­zant els resul­tats no ofe­reix horitzó d'espe­rança.