Aniversari de la independència de Sant Julià del Llor i Bonmatí
22 anys d'independència
La colònia de Bonmatí i Sant Julià del Llor van constituir-se com a municipi separat d'Amer el 22 de febrer del 1983
Es va recordar la data amb una conferència sobre el sistema de colònies català
Sant Julià del Llor i Bonmatí va celebrar el 22 de febrer els 22 anys de la seva constitució com a municipi separat d'Amer. Com a part de la celebració es va fer una conferència sobre el sistema de colònies català amb Gerard Buxeda i posteriorment es va projectar la filmació que va fer Josep Martínez Misvacas amb una Super 8 el 22 de febrer del 1983 de la celebració de l'atorgament de l'acta de segregació. Els actes van servir per rememorar els passos que va fer el que només era una colònia industrial per separar-se del nucli d'Amer, a dotze quilòmetres.
El procés per la independència va començar el 26 d'abril del 1980 i al cap de només tres anys, el 22 de febrer del 1983, ja ho havien aconseguit. El sentiment independentista respecte d'Amer ja era ben present en les primeres eleccions democràtiques, el 1979, en què va votar pràcticament tothom. Els partidaris de la independència de Sant Julià van sumar 500 vots, mentre que CiU en va tenir només un (el de l'interventor del partit, que vivia a Sant Julià) i la llista d'Independents d'Amer, només dos. Segons relata el que va ser el primer alcalde del nou municipi, Josep Vidal, els dos vots dels independents d'Amer, a més, van ser “de dos despistats que van confessar després que s'havien equivocat”.
El sentiment general en aquella època era que Amer maltractava la colònia de Bonmatí. “Ens consideraven una urbanització, però nosaltres pagàvem els impostos igual”, resumeix l'exalcalde. Entre els greuges,Vidal esmenta el fet que el cementiri era privat, el llum del carrer el pagava l'associació de veïns, no hi havia manteniment de carrers ni escola... En resum, no hi havia cap inversió al poble, que, a més, estava més a prop d'altres nuclis que no pas d'Amer, que era a dotze quilòmetres. A mitjan anys setanta s'havia construït un pont sobre el Ter que unia Sant Julià amb Anglès, no sense entrebanc, ja que fins i tot des del mateix ajuntament d'Amer es veia el pont com un perill d'annexió de Sant Julià per part d'Anglès. I és que Bonmatí era un poble en alça, amb un futur industrial, mentre que Amer era un cul de sac entre Olot i Girona.
En iniciar l'expedient de segregació, una part d'Amer hi va donar suport (entre ells el primer alcalde democràtic, Josep Puigdemont), però també hi va haver una oposició molt forta. “L'oposició caciquista va ser molt forta, havia estat un centre feudal i el sentit de domini sobre els altres encara els durava”, explica Josep Vidal. Sobre el procés, recorda que va caldre “molta paperassa i molta paciència; però anàvem tots units, i et senties molt fort”.
Manuel Bonmatí va ser el fundador de la colònia, el 1896. La primera fàbrica es va començar a construir un any després, dos anys més tard hi va haver la primera fàbrica tèxtil i el 1903 es va acabar l'edificació de la colònia industrial.
El dia que es va decidir si s'acceptava o no la independència de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Vidal recorda que des del poble anaven trucant constantment a la Generalitat. “La secretària va dir que ens trucarien, però no podíem aguantar més i vam tornar a trucar: <Tenim una orquestra preparada, la podem engegar o no?>”, explica Vidal que van dir a la secretària. En el primer ple es va nomenar Josep Puigdemont alcalde perpetu de Sant Julià del Llor.
