Política

La necessitat de la consulta

Cata­lu­nya reclama i neces­sita la con­sulta. O el referèndum. O com en vul­guin dir. I Espa­nya, també.

Espa­nya neces­sita més que mai una con­sulta a Cata­lu­nya sobre el man­te­ni­ment o no de Cata­lu­nya en el marc de l'Estat espa­nyol. De fet neces­sita fer balanç dels últims més de trenta-cinc anys, de 1976 fins avui. Un balanç de com han que­dat les coses després d'aquest temps de fun­ci­o­na­ment democràtic i cons­ti­tu­ci­o­nal, de can­vis econòmics i soci­als molt impor­tants, aquí, a Europa i arreu del món. Però a l'hora de fer aquest balanç, el paper, el pro­jecte i l'argu­men­tació de Cata­lu­nya són impor­tants. Tin­dran pes en el balanç i en tin­dran en la pers­pec­tiva de futur. En la reno­vació del pro­jecte de Cata­lu­nya com a país, però també en el d'Espa­nya. I una revisió i reno­vació Espa­nya també les neces­sita.

Per si algú en té dubte reproduïm les pri­me­res fra­ses del lli­bre d'un dels més pres­ti­gi­o­sos cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes espa­nyols, el pro­fes­sor Muñoz Mac­hado. El lli­bre es titula Informe sobre España, i el pri­mer capítol “Cri­sis cons­ti­tu­ci­o­nal”. I el pri­mer paràgraf diu el següent: “Avanza ine­xo­ra­ble­mente el pro­ceso de dete­ri­oro de las ins­ti­tu­ci­o­nes cons­ti­tu­ci­o­na­les. Nin­guna de ellas, de los par­la­men­tos a los par­ti­dos políticos, del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal al Con­sejo Gene­ral del Poder Judi­cial, de la jus­ti­cia ordi­na­ria a los sin­di­ca­tos, de la admi­nis­tración esta­tal a la muni­ci­pal, fun­ci­ona ade­cu­a­da­mente en España”. I més enda­vant diu: “El sis­tema de auto­nomías está siendo cada vez peor con­si­de­rado”. I podria afe­gir, per exem­ple, el Banc d'Espa­nya, que havia de garan­tir el bon fun­ci­o­na­ment del sis­tema ban­cari espa­nyol. I que ha fallat rotun­da­ment. Dramàtica­ment. I dedica tot un capítol, refe­rint-se a com es va cons­ti­tuir el sis­tema autonòmic, amb el títol d'“El error ori­gi­na­rio”, i encara li dedica un ter­cer capítol amb un títol que fa evi­dent el seu rebuig, fins i tot amb irri­tació, “Pero, ¿quién ha inven­tado esto?”. I tor­nant al començament del lli­bre tro­bem un segon títol encara més enèrgic, “Repen­sar el Estado o des­truirlo”.

És a dir, que el que podria sal­var l'Estat és un propòsit ferm i sin­cer de reforma del mateix Estat. Una reforma que afectés totes aques­tes ins­ti­tu­ci­ons. I que tingués molt en compte la rea­li­tat i el paper par­ti­cu­lars de Cata­lu­nya.

Si no ho fa, Espa­nya entrarà en una crisi molt fonda. Que tal com s'ori­enta la política espa­nyola, només enfron­tada a un repte molt potent, Espa­nya pot­ser farà. I pos­si­ble­ment no n'hi ha cap de més potent que el que li pot venir de Cata­lu­nya.

O sia que Espa­nya i Cata­lu­nya es tro­ben davant d'una dis­jun­tiva: o reforma radi­cal de l'Estat o inde­pendència. Amb el benentès –cal repe­tir-ho– que un ele­ment bàsic de la reforma és un règim per a Cata­lu­nya que tingués en compte la seva per­so­na­li­tat en tots els ter­renys. És a dir, lluny –molt lluny– del que és l'esta­tut actual. I amb el benentès, també, que si s'hagués d'arri­bar a la inde­pendència s'hau­ria de fer en ter­mes de gran i mutu res­pecte. Com a con­seqüència del fet evi­dent que la difi­cul­tat d'encaix feia poc ope­ra­tiu l'Estat uni­tari. I amb l'espe­rança –rati­fi­cada en casos de noves inde­pendències a Europa– que una col·labo­ració franca entre dos estats pot arri­bar a ser més fructífera que una uni­tat impo­sada en ter­mes que arri­ben a ser poc raci­o­nals.

A nivell espa­nyol no es veu per cap banda un propòsit potent i de gran ampli­tud de dur a terme aquesta gran reforma. Avui per avui Espa­nya no és encara cons­ci­ent de la mag­ni­tud del repte. Ni els par­tits ni la soci­e­tat s'ado­nen prou que cal “repen­sar el Estado o des­truirlo”.

Això –aquesta inca­pa­ci­tat– dóna més força a l'altra alter­na­tiva, és a dir, a la con­sulta o referèndum sobre inde­pendència o no inde­pendència de Cata­lu­nya. La con­sulta obli­garà –poc o molt, segons el resul­tat– Espa­nya a sor­tir de l'immo­bi­lisme i Cata­lu­nya –també segons el resul­tat– a recla­mar la presa en con­si­de­ració de la recla­mació d'una nova situ­ació, que podria arri­bar a la inde­pendència.

És per tot això que cada cop hi ha més par­ti­da­ris que es faci una con­sulta, o un referèndum. Gent diversa. Gent que votarà inde­pendència i gent que no. Però tots cons­ci­ents que cal una nova situ­ació. A la qual cal arri­bar, com diu el pre­si­dent Mas, amb escru­po­lo­si­tat democràtica.

Aquest article és el mateix que es publica en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.