Per totes bandes
Rajoy atia el seu gabinet ministerial contra la reivindicació d'un dèficit més alt per a Catalunya i per blindar la llei d'educació i frenar l'agenda exterior de Mas
Wert anuncia que s'accelerarà la norma per protegir la ‘fiesta'
Només en els moments més àlgids de la crisi ha semblat que es relaxava la pressió de Mariano Rajoy sobre Catalunya. I tot i així, en moltes ocasions ha estat simplement un miratge, ja que l'estira-i-arronsa entre l'executiu espanyol i el català per les aspiracions sobiranistes sovint és una bona manta per intentar tapar les decisions més impopulars que van sorgint del Consell de Ministres. Rajoy, doncs, juga a prémer l'accelerador o a aixecar el peu del pedal segons més li convé. I ara toca tocar a avivar la polèmica. Ahir, doncs, el president espanyol tornava a enviar als seus dos ministres de confiança quan es tracta d'intentar encerclar a la Generalitat –José Manuel Margallo i José Ignacio Wert– perquè deixessin ben clar a Artur Mas què és el que li espera si persisteix en la seva intenció de no cenyir-se al que des de l'Estat anomenen les “regles del joc”.
Ell mateix, ajudat per una altra de les bèsties negres del sobiranisme, Cristóbal Montoro, es van encarregar de rematar-ho a la sessió de control al Senat en què van negar la possibilitat de repartir de forma més equitativa entre l'Estat i els territoris el 6,5% de dèficit permès per la UE, tal com li van exigir José Lluís Cleries, de CiU; Jose Montilla, del PSC, i Esther Capella, d'ERC.
El titular d'Educació obria el foc anunciant que s'anirà tan ràpid com es pugui en la tramitació de la polèmica Lomqe, que a la pràctica voldrà dir que no s'esperi negociació –i encara menys que s'introdueixin canvis al seu text– en el procés que s'engegarà al Congrés. També se li va escapar una obvietat: que la norma té tics “ideològics”, si bé més tard al Senat Rajoy el corregia negant-ho i assegurant que l'únic que persegueix la llei és “superar problemes reals”. Ara bé, sentenciava que pel fa que al nou model lingüístic a l'escola, avala fil per randa el projecte de Wert i no té intenció d'escoltar el clam de CiU que ahir, a través del portaveu Josep Lluís Cleries, va considerar que la norma és “predemocràtica” i va reclamar que la retirés amb el benentès que la Generalitat no l'acatarà, alertava.
“Democràcia i llibertat”
Rajoy, però, no es va donar per al·ludit i insistia que és una qüestió de “democràcia i llibertat” que es preservin els drets individuals dels ciutadans que volen ser educats en castellà i fins i tot desafiava el dirigent de CiU a presentar una “fórmula millor” garantint-li que ell mateix en persona estava disposat a discutir-la.
Però tot plegat resulta un parlar per parlar, ja que des del govern del PP no només és té pressa per implantar la llei educativa, sinó que, segons va corroborar Wert, torna l'ofensiva pels toros. Si algú pensava que s'havia oblidat de la prohibició de les curses de braus a Catalunya, estava força equivocat, va deixar entreveure en una entrevista a la COPE. Després de tenir-la un any amagada al fons del calaix, el febrer passat el Congrés acceptava la discussió de la iniciativa legislativa popular i, a partir d'aquí, el ministre va garantir que l'assumpte anirà “molt més ràpid” i se li donarà el màxim rang per preservar la fiesta dels toros com a bé d'interès cultural a tot l'Estat.
Mentrestant, en una altra entrevista a Onda Cero, el ministre d'Afers Exteriors també s'esplaiava sobre la trobada frustrada de Mas amb el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, suggerint que això és el que passa quan algú pretén sortir del paraigües de la diplomàcia espanyola. Voler anar per lliure “no acostuma a donar resultats”, subratllava Margallo, tot insinuant que, encara que davant el micròfon ho negués, sí sabia perquè el francès va modificar l'agenda a darrera hora, malgrat que des de la Generalitat es descartés qualsevol interferència espanyola per evitar la reunió. “Si hagués acudit als serveis del Ministeri d'Exteriors, això hagués estat infinitament més senzill”, reblava Margallo. I, en tot cas, va aprofitar la intervenció per tornar a culpar el sobiranisme de perjudicar la marca España.
No al dèficit del 2%
Finalment, dins l'ofensiva desplegada, ahir també el ministre d'Hisenda va reiterar la negativa a permetre que Catalunya pugui tenir un dèficit que rondi el 2%, tal com li exigia la senadora republicana Esther Capella en una intervenció en la qual va denunciar “l'espoli” de l'Estat. Montoro, amb to sorneguer, va convidar-la a tenir “l'honradesa” d'admetre que és fruit d'un sistema impulsat pel tripartit.
LES FRASES
“Catalunya és un país plural”
Per força ha de ser un lapsus, tenint en compte l'al·lèrgia que provoca a Madrid qualsevol denominació d'un territori que no s'ajusti al concepte de “comunitat autònoma” o “regió d'Espanya”. Però a Rajoy se li va escapar un “Catalunya és un país plural” i no va tenir temps d'autocorregir-se, al cap i a la fi ho va fer en el seu al·legat final quan intentava replicar la proclama del portaveu de CiU, José Lluís Cleries, a favor d'un estat propi. El senador va aprofitar que Rajoy en el seu discurs a Sitges havia menystingut els estats petits per apuntar que on no té futur Catalunya és a Espanya. “La grandesa d'un país no es mesura en quilòmetres, sinó en el fet que els seus ciutadans visquin bé i es tingui cura de les persones més vulnerables”, reblava el senador, mentre el president del PP li responia que no era ningú per defensar el projecte sobiranista en nom de tots els catalans, com ell tampoc assegura que no ho parla en nom de tots els espanyols.I un cop més, Rajoy s'ho va fer venir bé per defensar “la nació més antiga” d'Europa.
