Política

FRANCESC ROMERO (DESKARATS)

LA BANDA D'SKA TORNA A ACTUAR A “CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT I AMB DIGNITAT”

“Tant de bo el pròxim cop celebrem la independència”

“Fa temps que Catalunya ja hauria d'haver pres la decisió de marxar”

“Hi ha gent molt catalana que té dubtes de què ens passarà, però no hem de tenir por. Cal ser valents”

“Des d'un principi vam cantar només en català. Ens hem tancat portes, però és la nostra manera de defensar la llengua”

Deskarats va néixer el 1997 i el 1999 va fer el primer concert. Des d'aleshores ha actuat a indrets com ara Dinamarca, Suïssa, Croàcia, Portugal, Grècia, Àustria i la Xina. Els components de la banda són Francesc Romero (veu), Pere Jordà, Lluís Figueras, Gerard Cornellà, Josep Ferriol, Jaume Castañé, Josep Montserrat i Pol Riubrugent.

Fa una quin­zena d'anys que són en actiu, han tret cinc tre­balls dis­cogràfics i superen ja els cinc-cents con­certs fent ska –diuen ells– per diver­tir-se i per diver­tir però també amb lle­tres com­pro­me­ses tant en l'àmbit polític com social. Són Deska­rats, la banda nas­cuda a Amer a final del 1997 que s'ha pas­se­jat pels esce­na­ris cata­lans, espa­nyols i del món i que el 3 d'agost actuarà a Girona en el con­cert Cata­lu­nya vol viure en lli­ber­tat i amb dig­ni­tat. De cara a la tar­dor pre­pa­ren la segona gira per la Xina i, per l'any vinent, un nou disc.

Deska­rats sou ritme i festa de ska però, també, crítics i rei­vin­di­ca­tius sense com­ple­xos...
Sí, però nosal­tres no ens defi­nim com un grup de lle­tres poli­tit­za­des. Ens agrada tocar-ho una mica tot. En els nos­tres dis­cos hi ha rei­vin­di­cació però també temes d'amor, històries quo­ti­di­a­nes. No volem ser mono­temàtics. No fem quinze temes fotent canya, però això sí, a cada disc hi ha rei­vin­di­cació i això ho venim fent des del 1999. Por­tem molta guerra i són molts anys fent això. No ens hem apun­tat ara al carro.
De fet, l'ska té uns orígens rei­vin­di­ca­tius.
Efec­ti­va­ment des dels seus ini­cis a Jamaica aquesta música ha estat així. Quan arriba a l'Estat espa­nyol ho fa fins i tot d'una manera massa radi­cal, sobre­tot en grups del País Basc i de Cata­lu­nya. Ara ja no és tan així. En el nos­tre cas des d'un prin­cipi no ens va agra­dar caure en la radi­ca­li­tat.
A la cançó Des­per­tem, que forma part del disc DKS (2006), ja par­leu d'un poble que ha vis­cut penes, ale­gries i decep­ci­ons i recla­meu que cal llui­tar per un futur millor. Han pas­sat set anys i ara sem­bla que molta gent ha des­per­tat...
És una lle­tra ben actual. Ha estat una mica tard però sem­bla que els cata­lans final­ment ens hem posat les piles.
En el cinquè i dar­rer tre­ball dis­cogràfic, Fes­ti­val (2011), hi ha una cançó que porta per títol Fem i serem! i en la qual dieu que després de tant de temps obli­gats a viure junts és l'hora de mar­xar i de volar sols.
Aquí, a par­tir de la relació entre un pare i un fill, vam voler fer un símil amb Espa­nya i Cata­lu­nya. El fill té clar que vol mar­xar de casa i que ho pot deci­dir ell perquè ja és major d'edat. En la relació amb l'Estat espa­nyol fa anys que Cata­lu­nya hau­ria d'haver pres aquesta decisió.
L'exer­cici del dret a deci­dir hau­ria de ser un procés ben nor­mal, no?
I tant que sí! I no només amb la relació amb l'Estat espa­nyol. Jo sem­pre he cre­gut que encara no hi ha prou democràcia. Hauríem de poder deci­dir en mol­tes de les lleis que es fan. El poble hau­ria de poder dir què vol per al seu país i tirar-ho enda­vant. Això sí, sem­pre que siguem majo­ria. I fer-ho amb abso­luta nor­ma­li­tat. Els que no ho veuen nor­mal ja sabem qui són i actuen així per interes­sos pro­pis.
A la mateixa cançó dieu que no s'hau­ria de tenir por a començar de nou, perquè això forma part del somni de la lli­ber­tat...
Hi ha gent molt cata­lana que des de fa temps ha tin­gut el dubte de què ens pas­sarà, com ho farem. Aquests dub­tes són el fruit de molts fac­tors i també de les men­ti­des que s'expli­quen des de fora, però jo crec que no hem de tenir por, que cal ser valents.
Però hi ha músics que no es volen com­pro­me­tre política­ment per no per­dre mer­cat...
Deska­rats, des d'un prin­cipi, ja ens vam tan­car les por­tes del mer­cat espa­nyol perquè des de sem­pre les nos­tres cançons han tin­gut les lle­tres en català. Hi ha molts grups que han jugat amb els dos idi­o­mes, però nosal­tres pen­sem que la manera de defen­sar la llen­gua és can­tar en català. Si no ho fem els grups cata­lans qui ho farà? En tot cas, hem tocat mol­tes vega­des per a Espa­nya i sem­pre ens han rebut molt bé.
Vosal­tres vau par­ti­ci­par en l'edició de l'any pas­sat del fes­ti­val. Com vau viure aque­lla experiència?
Va ser molt maco. Quan toques per a tanta gent és molt espe­cial. Tant de bo l'edició d'enguany sigui la dar­rera que s'hagi de fer en to rei­vin­di­ca­tiu i que la pro­pera vegada ja sigui per cele­brar junts la inde­pendència!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.