Una jornada musical sense respir

Cançons de sen­ti­ments íntims, him­nes de sig­ni­fi­cació col·lec­tiva, temes melòdics, músiques de festa, tona­li­tats d'arrel i rit­mes per ballar. Solis­tes i grups. Batu­ca­des, ban­des, cobles i corals. Rock, pop, cançó i ska. Totes les músiques van tenir cabuda en una intensa jor­nada musi­cal sense res­pir.

Les pri­me­res per­so­nes a arri­bar al fes­ti­val van ser rebu­des per la xaranga Damm-er, que va començar a donar caliu a la festa. El relleu musi­cal, quan encara la tarda era jove, el va aga­far la Cobla Ciu­tat de Girona, que va acon­se­guir aple­gar una rot­llana gegan­tina. Amb El cant de la senyera, inter­pre­tada dalt de l'esce­nari per la coral Poble que Canta es va pro­duir un dels molts moments en què la música va esde­ve­nir l'ade­quada banda sonora dels fets que succeïen al recinte del Camp de Mart: es va his­sar la macro­es­te­lada que una cer­ca­vila havia acom­pa­nyat des del cen­tre de Girona.

L'esce­nari ja començava a escal­far-se per a tots: menuts, joves i grans, que es van començar a aple­gar al seu cos­tat. La clau: Jordi Toni­etti, repe­ti­dor del con­cert de l'any pas­sat que aquesta vegada va voler reforçar el seu impacte en escena. A més de la seva banda, va tocar amb un grup de per­cussió que va fer ballar tot­hom, la qual cosa va faci­li­tar que la cer­ca­vila fos viva i ani­mada, amb Fal·lera Giro­nina, els Cap­gros­sos de Santa Eugènia, els Amics dels Gegants de Sarrià, els Gegants del Tros de Sol­sona i els Xirois de Santa Eugènia.

Men­tres­tant, l'esce­nari es pre­pa­rava per rebre el grup més veterà i jove alhora de tot Cata­lu­nya: Macedònia. Cançons d'amors ten­dres, però també de com­promís, com el tema en què parla un cava­ller, que està pres en un cas­tell que no és al seu país. A aquest cava­ller li agra­den els cas­tells, però no els que tenen murs, sinó els fets amb per­so­nes. A les noies afrui­ta­des les va seguir el con­junt Acció, una pro­mesa con­so­li­dada dins la dar­rera for­nada de grups de rock joves.

Música i humor és la com­bi­nació del duet Mali Vanili, que va inter­pre­tar el tema Espa­nya, cari­nyo, lo nos­tre no fun­ci­ona, el vídeo del qual ha estat un èxit a You­tube. I ja la nit va entrar amb sua­vi­tat en el lirisme de La Porta del Som­nis i Andreu Rifé, actor i músic de Pol­se­res ver­me­lles.

La vet­llada es va acce­le­rar fins a la mati­nada amb Le Crou­pier, Pere Tàpies, Quim Vila, Glaucs, 9son, Lax'n'busto i l'ska de Deska­rats, que van cloure el fes­ti­val.