Política

La força d'un poble

L'última paraula sempre la tindran les urnes, seran les urnes que decidiran aquest nou estat i, per això, la feina més important que ara hem de fer és explicar-nos”

El món ens ha vist, el món ha vist que Cata­lu­nya és un país que vol ser un estat. El món ha vist que els cata­lans som un poble pacífic, democràtic i cívic. La Diada de l'any pas­sat ens va ser­vir de pre­sen­tació, ens vam donar a conèixer com a cata­lans i el món va saber que volíem un estat que defensés els nos­tres interes­sos, els nos­tres drets i la nos­tra dig­ni­tat. Val a dir que va ser una pre­sen­tació impe­ca­ble, abso­lu­ta­ment democràtica, pacífica, lúdica, fes­tiva i mul­ti­tu­dinària.

La Diada d'enguany ens ha con­so­li­dat com un futur estat d'Europa, com un poble capaç d'asso­lir qual­se­vol repte, capaç d'orga­nit­zar una fita històrica amb uns recur­sos econòmics molt limi­tats, però amb uns recur­sos humans impres­si­o­nants. Ens hem con­so­li­dat com una soci­e­tat civil ferma en les seves con­vic­ci­ons, orga­nit­zada, efi­ci­ent, unida, dis­ci­pli­nada i deter­mi­nada a asso­lir el seus objec­tius.

Quin poble és capaç d'orga­nit­zar una mobi­lit­zació com aquesta? Quin poble ha demos­trat una força de volun­tat tan extra­or­dinària? Cata­lu­nya és un exem­ple per la seva volun­tat col·lec­tiva, la seva ferma deter­mi­nació i l'espe­rit de superació davant de les difi­cul­tats. Estem il·lusi­o­nats, som un poble con­vençut i dis­po­sat a defen­sar els nos­tres drets, com deia el poeta: “No podran res davant d'un poble unit, ale­gre i com­ba­tiu.”

Mal­grat les pres­si­ons de l'Estat espa­nyol i de la seva diplomàcia, el món s'ha hagut de pro­nun­ciar. Des de la Xina fins a Letònia, pas­sant per la Unió Euro­pea, amb més o menys com­pli­ci­tat i sim­pa­tia, s'han hagut de pro­nun­ciar, perquè el món no ha vist una gesta com aquesta des del 23 d'agost de l'any 1989, quan els països bàltics van unir les seves capi­tals: Vílnius, Riga i Tallin, en una cadena humana per acon­se­guir la inde­pendència de l'antiga Unió Soviètica i, dos anys després, el 1991, totes tres repúbli­ques havien acon­se­guit l'objec­tiu.

L'Estat espa­nyol també s'ha ado­nat que ja no pot ama­gar més el cap sota l'ala. Hem pas­sat de ser una “alga­rabía” de 60.000 per­so­nes a una gran mul­ti­tud de 400.000 i, mal­grat les decla­ra­ci­ons de la vice­pre­si­denta sobre la majo­ria silen­ci­osa, l'Estat espa­nyol sap que a Cata­lu­nya la majo­ria no és silen­ci­osa, la majo­ria estava amb la Via Cata­lana, perquè vol deci­dir si Cata­lu­nya ha de ser o no un nou estat d'Europa. Ho hem dit ben alt i ben clar, hem dit el que volem, el que pre­te­nem: ja saben que volem exer­cir el dret d'auto­de­ter­mi­nació. Volem que par­lin les urnes, són les que millor poden expres­sar el sen­tir d'un poble; si això no és pos­si­ble accep­ta­rem qual­se­vol altra via democràtica i pacífica. Si se'ns tanca una porta cal obrir-ne imme­di­a­ta­ment una altra. Saben que no rebai­xa­rem les nos­tres il·lusi­ons ni les nos­tres expec­ta­ti­ves; per què ho hauríem de fer? Si el futur és a les nos­tres mans.

I ara ens toca expli­car el nos­tre pro­jecte, eixam­plar la majo­ria social, expli­car el que volem i per què ho volem a totes aque­lles per­so­nes i col·lec­tius que encara no han escol­tat el nos­tre mis­satge, a totes aque­lles per­so­nes que, raci­o­nal­ment, ente­nen els avan­tat­ges de tenir un estat però tenen dub­tes rao­na­bles, pors que cal dis­si­par o pre­gun­tes que cal res­pon­dre. Aquesta és la feina que hem de fer tots i cadas­cun de nosal­tres, tots els que pen­sem que l'únic camí que tenim és un estat propi, perquè, o bé a través d'un referèndum o con­sulta, o bé en unes elec­ci­ons, o bé després d'una decla­ració d'inde­pendència, hau­rem de votar.

L'última paraula sem­pre la tin­dran les urnes, seran les urnes que deci­di­ran aquest nou estat i, per això, la feina més impor­tant que ara hem de fer és expli­car-nos, com­par­tir el nos­tre pro­jecte, arri­bar allà on encara no hem arri­bat i par­lar amb els que encara no hem par­lat per fer-los partícips de la nos­tra il·lusió i de la nos­tra espe­rança en el futur que ja tenim a tocar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.