“Els hotelers havien d'omplir com podien”

Molt poc, entre altres coses perquè Clua va fer molta obra. Jo tenia ganes de tirar endavant el pla general, però les forces polítiques del moment, estem parlant de l'any 1976 o 1977, em van dir que ni se m'acudís, així que vaig agafar el pla general i el vaig posar en un calaix. Val a dir que jo no vaig ser designat alcalde pel governador civil, sinó per elecció dels regidors.

Ui, si ho era...! El pla el va començar Joan Domènech, però ja el va aprovar Josep Sala. De fet, el va redactar ell, perquè en el mandat anterior, amb Domènech d'alcalde, manava tothom, i Sala ja portava Urbanisme.

No han canviat gaire les coses, però no és tanta la massificació. A part del gratacel, que és de l'any 1962, la resta són edificis de planta i sis pisos, que tampoc no és tant. I al nucli urbà s'han anat fent places públiques. La plaça de Pere Torrent la vaig fer en la meva segona alcaldia, el 1988. Tothom volia més espais, i se n'han anat fent i s'han fet carrers per a vianants. I d'edificis alts, a Platja d'Aro, per exemple, n'hi ha un darrere l'altre a primera línia de mar. Em conec molt bé la costa, i una de les més preservades és la de Lloret. La part de Fenals està molt edificada perquè s'hi havia de fer una marina, però Sala va dir que no.

Hauria tret moltes tones de ciment i hauria donat més riquesa al poble; per mi, renunciar-hi va ser una decisió equivocada. De fet, la marina la va engegar i se la va carregar Sala tot sol.

Crec que Tossa no ho farà mai. Lloret en té un de mini a Canyelles i el vam voler eixamplar, però un expert –que després va fer el de Platja d'Aro– ens va demanar un mapa de profunditats i va dir que ja ens ho podíem treure del cap, perquè seria una obra caríssima i no hi ha terreny per guanyar, i a Tossa passaria exactament el mateix.

De crisi, sempre n'hi ha hagut, però més del model turístic de sol i platja.

Sí, vaig ser director general d'Incendis de la Generalitat, fins que Jordi Pujol el 1987 em va cridar al seu despatx i em va dir que havíem de guanyar Lloret. I vaig anar a preparar les eleccions i vaig guanyar Lloret. Al cap de poc temps de deixar la direcció general, un grup de bombers voluntaris va voler fundar l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, que em va proposar ser-ne el primer president. I, com que em va la marxa, vaig dir que sí.

D'aquí és d'on venia tot. En aquell moment, els bombers més a la vora eren a Calella i a Girona. Lloret ja tenia a l'estiu més de 150.000 habitants i no hi havia ni un trist parc per fer front a una emergència. Jo era regidor, vaig demanar al meu alcalde un camió per netejar els carrers que no s'utilitzava perquè els botiguers s'havien queixat que quan netejava els ruixava el que tenien exposat, i el camió estava abandonat en un magatzem. El vaig recuperar i, juntament amb un Land Rover que la Diputació havia regalat a l'Ajuntament feia no sé quants anys i que ja no tenia ni bateria, vam fer el primer parc de bombers de Lloret. I suposo que per això després el conseller Alavedra em va dir el 1984 si volia ser director general d'Incendis.

Sí, hauria pogut ser el primer director general de Turisme, però vaig dir que s'equivocaven, que Ramon Bagó, que aleshores era alcalde de Calella, en sabia tant com jo, de promoció turística, però que a més era hoteler. Va durar quatre anys, però, perquè no es van entendre, i aleshores m'ho van tornar a demanar a mi, però Alavedra ja m'havia ofert la direcció de bombers.

Era turisme de sol i platja, i al Patronat recordo que ja vam començar a fer fullets en què oferíem complements: des d'esquí al Pirineu fins al Ter-Brugent i excursions per veure romànic, el Call de Girona...

En aquests moments, sembla que pesa més a Salou, i val a dir que el sidral de les nits de Salou Déu ens en guard si passés a Lloret... El que dirien! Jo abans de cada temporada turística, com a alcalde, anava a passejar per Salou, Cambrils, Platja d'Aro.... Hi anava d'incògnit, òbviament...

Quan es van anar fent hotels més i més grans. El producte de Lloret són les estades turístiques, i no les pots posar al magatzem una a sobre de l'altra. Aquell llit hoteler, o hi dorm algú aquella nit o es perd. Per tant, s'havia d'omplir a còpia de fer-hi venir gent. I quina gent? Doncs gent jove, perquè aquí el sector de l'oci nocturn era potent.

Ara... relativament. Lloret ha perdut llits hotelers; les pensions i els hostals han anat desapareixent i s'han mantingut els grans hotels. De crisi, ara en tenim una de molt forta, però no hem d'oblidar que n'hem passat dues més. Però fa anys el model de contractació era diferent; ara hi ha molta part de contractació per internet, ja sigui amb agències o amb els particulars directament a l'hotel. Abans, d'un estiu per l'altre els hotelers sabien la contractació que hi havia; ara no en saben res perquè es fa d'ahir per avui.

Quan comencen a fer-se hotels grans i els operadors turístics comencen a escanyar, què fa l'hoteler? Doncs intenta omplir com pot. Jo recordo, durant la meva primera alcaldia, que quan entraven els autobusos a la frontera ja els esperava un representant d'un hotel de Lloret o més. Paraven el guia i li deien: “A quin hotel vas? A quin preu t'ho fan?” I li oferien hotel per un duro menys, i desviaven els autobusos.

Ells mateixos. Els hotelers... I també intentaven desviar els autobusos que anaven a altres destinacions, òbviament. I què es feia? S'omplia amb jovent, oci nocturn, i tot això comença a pujar. Sala, com a alcalde, va arribar a fer un pòster que era el cos nu d'una dona, una part en color clar i una altra en negre: “Lloret, night and day” I a baix, hi deia: “3.500 m lineals de barres de bar” És una bestiesa, perquè estàs dient a la gent: “Veniu aquí i foteu el que us doni la gana...”

I jo sortia cada dos per tres amb la policia a la nit. Déu n'hi do els merders que hi havia, i repartíem a mansalva. Recordo perfectament un alemany que un dia es va llançar al mar amb bandera vermella i la platja acordonada per la policia perquè la gent no es llancés a l'aigua, i dos policies s'hi van haver de llançar per salvar el gamarús i quan el van treure li vaig fotre un parell d'hòsties ben donades i li vaig posar una multa.

Jo crec que sí, que ara són més civilitzats. Malgrat aquell trist episodi de la riera del 2011.

Jo crec que s'ha reduït molt. N'havíem arribat a tenir més que tota la Grècia continental junta. A Lloret, d'un temps ençà, les places obsoletes han caigut soles. El sector de l'hostaleria de Lloret ha fet una aposta important per la qualitat, això es innegable. Els d'aquí som molt crítics amb nosaltres mateixos, però els equipaments que tenim a Lloret, com ara la piscina...

Molt criticada per l'oposició, però ara mateix és la millor de Catalunya. Òbviament, té un cost, però també el té netejar la platja i ningú no ho posa en qüestió.

S'ha criticat potser l'oportunitat, que es fes abans de les eleccions, però jo sempre he pensat que, si ets alcalde, ho ets fins a l'últim minut. Desconec el plec de condicions, però GBI té Lloret i les platges netes; és espectacular veure que quan acaba la rua de carnaval, mitja hora després, el pas de la rua està net, polit i planxat.

És una llàstima que s'hagi fet aquell edifici allà al mig, que no tenia cap mena de sentit. Que s'hagi modificat el pla general i s'hagi permès, tallant un camí i comprometent-se a fer el camí de ronda... Si el tallen per fer l'autèntic, que arriba fins a Canyelles, ja em sembla bé, però no que no ho facin.

En part, perquè hi ha el meu fill. Els temps han canviat molt. L'oposició abans era molt dura, però tenia sentit comú i era educada. Ara, amb algunes excepcions, és absolutament irresponsable i maleducada, jo no ho toleraria. Expulsaria del ple el regidor que no es comportés, això està previst en la legislació.

El poble es va tornar boig per una cosa, pel famós sentit únic al passeig. Jo no ho hauria fet. En tot cas, la riera és l'entrada natural, i una de les obres més emblemàtiques que ha fet Lloret en molts anys, jo n'estic molt orgullós.