Juncker deixa Unió fora de joc
El líder del PP europeu, al qual pertany UDC, i candidat a presidir la CE avala “al 100%” les tesis de Rajoy sobre el procés
“Una província que esdevé independent no pot esdevenir de cop i volta un nou membre de la zona euro”
El més que probable futur president de la Comissió Europea (CE) i candidat del Partit Popular Europeu (PPE) a les eleccions del 25 de maig, Jean-Claude Juncker, va aprofitar ahir la seva visita a Madrid per expressar el seu suport “al 100%” a les tesis de Mariano Rajoy sobre el procés català i la consulta. L'aval de Juncker al president espanyol suposa un torpede a la línia de flotació d'UDC, que forma part del grup popular al Parlament Europeu, i furga en les tensions que el procés ha obert entre els democratacristians i el seu soci de federació, CDC, per més que els candidats de les dues formacions, Ramon Tremosa i Francesc Gambús, insistissin després a fer veure el contrari.
“Comparteixo completament l'opinió expressada pel president del govern espanyol, pel Tribunal Constitucional, pel Parlament espanyol, pel president del Consell Europeu, pel president de la Comissió Europea”, va etzibar Juncker als assistents a l'esmorzar informatiu que va presidir juntament amb Rajoy, que en la seva intervenció ja s'havia referit al procés sobiranista quan va alertar del perill que suposen les “forces disgregadores” “que van en contra de la història” i, segons va afirmar, “posen en perill la recuperació econòmica”. El candidat del PPE va abonar aquesta i altres tesis sostingudes des de fa temps pel govern espanyol. Per exemple, les referides a l'exclusió d'un eventual estat català de la UE. “Una província que esdevé independent no pot esdevenir de cop i volta un nou membre de la zona euro, va assenyalar. Respecte a la contradicció entre aquestes tesis i les que es mantenen des d'Unió, el fins fa pocs mesos primer ministre de Luxemburg va expressar el seu respecte als catalans, però “també a la Constitució que s'imposa a tots, espanyols i catalans”, i “no estableix diferència” entre ells. “Crec que és una qüestió que té a veure amb la sobirania espanyola”, va concloure el candidat del PPE. Qui no es va estar de comparar el cas català amb altres va ser José Manuel García-Margallo. El ministre d'Afers Exteriors va aprofitar una compareixença seva a Brussel·les per tornar a establir paral·lelismes entre la situació d'Ucraïna i el procés català [més informació a Europa-Món].
Les declaracions de Jean-Claude Juncker van marcar l'agenda política catalana. Gairebé tots els candidats s'hi van referir en una o altra direcció. Els primers, els més directament afectats, Ramon Tremosa i Francesc Gambús, que van coincidir a subratllar la importància de mantenir i, si pot ser, incrementar, la presència catalana al grup popular europeu. Les declaracions dels candidats de CDC i UDC, i les d'Artur Mas, que va aprofitar un acte a Cercs per subratllar que Catalunya és “coneguda i reconeguda” a molts llocs del món, per més que diguin “aquells només saben parlar de lleis interpretades per ells mateixos”, no van contenir els discursos de la resta de forces, que van furgar la ferida convergent. El candidat d'ERC, Josep-Maria Terricabras, va vaticinar problemes en el si de la federació abans de replicar Juncker, del qual va dir: “Espero que s'hagi llegit els tractats europeus.” “A la UE tot s'acorda i desacorda per voluntat política i negociació.” Per la seva banda Ernest Urtasun, cap de cartell d'ICV-EUiA, va recordar que el candidat del PPE “és també el d'Unió” mentre que la número 2 del PSC a les llistes europees, Esther Niubó, va subratllar les diferències entre el discurs popular i el del líder dels socialistes europeus, Martin Schulz, que, segons va assegurar, és contrari a “tancar la porta” al dret a decidir. Tot i les afirmacions de Niubó, Schulz ha evitat pronunciar-se sobre el cas català sempre que se li ha plantejat la qüestió. Per últim, i a l'extrem oposat, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va carregar contra el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: “No es pot repicar i anar a la processó”, li va etzibar.
Proposta descartada
La posició de Jean-Claude Juncker va deixar en un segon pla la proposta d'un eventual govern de coalició PP-PSOE que el candidat popular a les europees, Miguel Arias Cañete, i l'expresident espanyol Felipe González van deixar anar diumenge “només en el cas que Espanya ho necessiti”. Cap dels dos s'hi va referir explícitament, però no costa entendre que al darrere d'aquesta necessitat hi ha el procés català i la seva embranzida. En tot cas, el suggeriment de González i Cañete va topar ahir amb la desautorització d'Alfredo Pérez Rubalcaba. “Mentre jo sigui secretari general del PSOE, no hi haurà un govern de concentració a Espanya”, va assegurar.
També la presidenta electa de l'ANC, Carme Forcadell, es va referir ahir al matí a la possibilitat d'articular un front unitari. Però, en aquest cas, de les forces sobiranistes en cas que l'Estat impedeixi qualsevol via per fer la consulta.
Actes suspesos pel crim de Lleó
L'assassinat a trets ahir a la tarda de la presidenta de la Diputació de Lleó, la popular Isabel Carrasco, va alterar l'agenda de campanya. Tots els partits van optar per suspendre els actes previstos ahir al vespre com a senyal de dol i de protesta pel crim [més informació a la secció d'Europa-Món]. El primer a decidir la suspensió va ser el més directament afectat. El PP va anul·lar el míting previst ahir a la tarda a la Farga de l'Hospitalet, al qual havia d'assistir el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Els populars també van anul·lar els actes previstos per la jornada d'avui, quan està previst que la resta de partits reprenguin l'agenda prevista. La decisió dels populars va provocar un efecte en cadena. Minuts més tard, era el PSC el que anunciava la seva decisió de suspendre l'acte que el seu cap de cartell, Javi López, havia de fer a Rubí. CiU es va afegir a la suspensió quan Ramon Tremosa es dirigia al míting que havia d'oferir a Vilanova i la Geltrú. L'ecosocialista Ernest Urtasun i el republicà Josep-Maria Terricabras també van optar per suspendre els actes que havien de protagonitzar a a Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca. També Ciutadans i UPD van suspendre la campanya.
