Política

Moviments en el taulell europeu

Unió deixa en suspens el suport a Juncker després de l'oposició fèrria del luxemburguès a la consulta

Terricabras es decanta per donar suport a la candidata dels Verds, tot i que Keller fa campanya amb Iniciativa

Dis­cur­sos i agen­des que con­ver­gei­xen, posi­ci­ons que can­vien. L'eclosió de Cata­lu­nya i Escòcia en el debat dels cinc can­di­dats a pre­si­dir la Comissió Euro­pea no només va pro­var dijous que el dret a deci­dir figura en l'agenda de la Unió, sinó que ha empès alguns par­tits cata­lans a moure fitxa per resi­tuar-se. Unió no garan­teix ara donar suport al popu­lar Jean-Claude Juncker, el can­di­dat que s'ha defi­nit més fèrri­a­ment con­tra la con­sulta. ERC, que s'havia man­tin­gut a distància de tots ells, es va des­fer en elo­gis cap a la cap de car­tell que ha defen­sat més desin­hi­bi­da­ment el procés d'inde­pendència: Ska Keller, tot i que l'ale­ma­nya fa cam­pa­nya amb ICV. Para­do­xes: la for­mació eco­so­ci­a­lista, que pre­te­nia dife­ren­ciar-se de la resta de par­tits cata­lans pri­o­rit­zant el dis­curs con­tra la troica, és qui ha acon­se­guit empel­tar amb més coherència la defensa del dret a deci­dir i el res­pecte a la inde­pendència en la seva família euro­pea.

Tres dels cinc pre­si­den­ci­a­bles van ali­near-se amb mati­sos amb el dret a deci­dir. El ven­tall que recorre la tebior del libe­ral Guy Ver­hofs­tadt (“Hem d'escol­tar quin futur volen els ciu­ta­dans”), el des­a­com­ple­xa­ment de Keller (“Els aco­lli­ria amb molta satis­facció en cas que deci­dis­sin ser inde­pen­dents”) i el res­pecte a l'auto­de­ter­mi­nació d'Ale­xis Tsi­pras, que l'Esquerra Euro­pea sal­pe­bra amb el fede­ra­lisme (“Cata­lu­nya i Escòcia podrien tenir una auto­no­mia més àmplia en les comu­ni­tats fede­rals”).

Falta de “‹finezza›”

Els parents polítics de Brus­sel·les han fet aflo­rar algu­nes con­tra­dic­ci­ons. Els naci­o­na­lis­tes Ramon Tre­mosa i Fran­cesc Gambús insis­tei­xen des de fa dies que a l'euro­par­la­ment vota­ran ple­gats a favor de la con­sulta digui el que digui Juncker i mal­grat que el pos­si­ble euro­di­pu­tat soci­al­cristià entri al Par­tit Popu­lar Euro­peu, com ja ho va fer Sal­va­dor Sedó. Davant del perill que Juncker hagi res­tat crèdit al leit motive amb què CiU aspira a mobi­lit­zar l'elec­to­rat, Josep Antoni Duran i Lleida va rema­tar la qüestió dei­xant en l'aire el seu suport al can­di­dat popu­lar a pre­si­dir l'exe­cu­tiu comu­ni­tari.

“Ja veu­rem final­ment quins són els can­di­dats que es posen a votació i ja pren­drem la decisió opor­tuna quan toqui”, va escriure en la seva carta web set­ma­nal. Duran està con­vençut que a Juncker, a qui coneix des de fa vint anys, li va fal­tar “finezza” a l'hora d'ali­near-se sense fis­su­res amb Mari­ano Rajoy con­tra el procés. I va afe­gir, encara: “Entre Juncker i Cata­lu­nya, sem­pre ens que­da­rem amb Cata­lu­nya.”

CDC ja va exhi­bir dime­cres el suport de Ver­hofs­tadt a la con­sulta. El líder dels con­ver­gents i pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va qua­li­fi­car de “molt sig­ni­fi­ca­tiu” que es parlés de Cata­lu­nya al debat euro­peu i, en canvi, els caps de car­tell espa­nyol del PP i el PSOE, Arias Cañete i Elena Valen­ci­ano, no hi dedi­ques­sin ni un minut en el cara a cara.

“La que votaríem”

En con­sonància amb el nou espe­rit que amara el par­tit que busca ocu­par la cen­tra­li­tat soci­al­demòcrata a Cata­lu­nya, el número dos de la llista d'ERC, Ernest Mara­gall, s'havia ofert per enllaçar els repu­bli­cans amb el soci­a­lisme euro­peu. Però Josep-Maria Ter­ri­ca­bras es va defi­nir ahir a favor de Keller. Ter­ri­ca­bras veu en la joveníssima ale­ma­nya “la millor can­di­data”: “La que nosal­tres votaríem.” Si bé és cert que l'Aliança Lliure Euro­pea, on s'inte­gren els repu­bli­cans, forma coa­lició amb els verds en l'euro­par­la­ment, també ho és que Keller és la can­di­data natu­ral d'ICV i que ja ha tre­pit­jat Cata­lu­nya per reforçar el seu suport a Ernest Urta­sun. L'eco­so­ci­a­lista, de fet, feia gala ahir de Keller i de Tsi­pras, a qui avala EUiA.

El can­di­dat del PSC, Javi López, va remar­car que Mar­tin Schulz, que va dife­ren­ciar el cas català de l'escocès, ha “apel·lat al diàleg, reco­neix i coneix la cul­tura cata­lana i n'ha estat un defen­sor”. Tot i que l'ale­many va adme­tre que la UE “no té un model a seguir”, no es va pro­nun­ciar sobre el referèndum que el PSC vol legal i pac­tat amb Madrid.

El PP va valo­rar la irrupció de Cata­lu­nya al debat a cinc amb ambi­valències. El can­di­dat català, Santi Fisas, es mos­trava “con­tent” perquè es va evi­den­ciar que és una qüestió interna per a Juncker i Schulz. Alícia Sánchez-Camacho en qüesti­o­nava l'apa­rició i la vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría, va mini­mit­zar el pes dels can­di­dats euro­peus favo­ra­bles a la con­sulta. “Cadascú ha de fer la suma del que repre­senta”, va dir.

LES FRASES

3
candidats
a presidir la Comissió Europea avalen el dret a decidir: Verhofstadt, Keller i Tsipras.
2
candidats
s'han pronunciat en contra de la consulta i han demanat diàleg: Juncker i Schulz.
Entre Juncker i Catalunya, sempre ens quedarem amb Catalunya
Josep A. Duran i Lleida
SECRETARI GENERAL DE CIU
No deixa de ser curiós que el tema polític català surti en el debat europeu i no en l'espanyol
Artur Mas
PRESIDENT DE CIU
La millor candidata, la que nosaltres votaríem, és Ska Keller, que defensa el dret a decidir
Josep-Maria Terricabras
CANDIDAT D'ERC
Schulz ha apel·lat al diàleg, reconeix i coneix la cultura catalana, i n'ha estat un defensor
Javi López
CANDIDAT DEL PSC
Tsipras i Keller van representar millor que ningú la defensa del dret a decidir i el canvi econòmic
Ernest Urtasun
CANDIDAT D'ICV-EUIA
Els dos partits que veritablement manen a Europa, els que compten, van ser molt clars
Santi Fisas
CANDIDAT CATALÀ DEL PP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.