Política

CiU es referma en l'aposta estratègica d'Artur Mas

La federació evita l'autocrítica i fa pinya interna amb una “satisfacció moderada” pel resultat de les europees

El lideratge del president, apuntalat

Duran insta l'Estat a aparcar l'immobilisme

L'exa­men de les euro­pees podia haver obert un ter­ra­bas­tall intern a CiU si els resul­tats hagues­sin estat pit­jors dels obtin­guts. Però Artur Mas va superar la prova en man­te­nir el per­cen­tatge de vots i gua­nyar 100.000 elec­tors res­pecte del 2009, a menys de dos punts de diferència d'ERC. Les expec­ta­ti­ves eren molt modes­tes en les enques­tes de fa mesos i pla­nava el perill que els sec­tors més mode­rats de la fede­ració poses­sin en qüestió el camí seguit si es con­fir­ma­ven a les urnes. No va anar així. La direcció de CiU va fer pinya ahir amb una “satis­facció mode­rada” pel còmput glo­bal. En el quar­ter gene­ral d'Unió, on es va reu­nir l'exe­cu­tiva de la fede­ració, no hi va haver crítiques a l'estratègia, segons fonts de la direcció. Més aviat al con­trari; es va valo­rar posi­ti­va­ment que CiU sigui una de les poques for­ces polítiques de govern euro­pees que han man­tin­gut l'embat elec­to­ral en ple con­text de reta­lla­des.

El pre­si­dent del comitè de govern dels soci­al­cris­ti­ans, Josep Antoni Duran i Lleida, va ali­near-se amb CDC a l'hora de l'ava­lu­ació gene­ral i va adme­tre que la ter­cera via depèn de Madrid. “Jo no tinc cap ter­cera via. És l'Estat el que ha de fer una pro­posta política. No bar­re­gem la tinta i el cala­mar”, va asse­nya­lar en la roda de premsa poste­rior a l'exe­cu­tiva de la fede­ració. Abans, les direc­ci­ons reduïdes dels dos par­tits havien fet el seu propi balanç. Diver­sos actors sem­blen haver sor­tit apun­ta­lats de la bata­lla elec­to­ral: el lide­ratge de Mas, la gestió d'un dels seus homes forts, Fran­cesc Homs, que algu­nes veus havien situat en el punt de mira, i la direcció de CDC, amb Josep Rull i Lluís Coro­mi­nas al cap­da­vant. Només ha pas­sat un dia, però al car­rer Còrsega no s'ha replan­te­jat, per ara, la con­vo­catòria d'un congrés per relle­var Oriol Pujol de la secre­ta­ria gene­ral. L'aposta per fer pivo­tar la cam­pa­nya elec­to­ral sobre el procés i la figura de Mas ha sal­vat uns resul­tats que s'albi­ra­ven com­pli­cats.

Diver­ses fonts de CiU adme­ten que un dels rep­tes que afronta ara la fede­ració és millo­rar el relat sobre la feina feta al govern i als ajun­ta­ments en matèria econòmica i en polítiques soci­als, tot i les tiso­ra­des. I és que CiU va obte­nir una escassa presència als muni­ci­pis metro­po­li­tans que més patei­xen la crisi, llocs on ERC ha acon­se­guit enfor­tir-se amb la marca de l'esquerra i des­lliu­rada del des­gast de la gover­na­bi­li­tat.

Davant la hipòtesi que els repu­bli­cans entrin a l'exe­cu­tiu, la fede­ració insis­teix a recor­dar que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat manté les por­tes ober­tes del Palau des del pri­mer dia. “Si no es va fer és perquè no van voler”, va remar­car Duran sobre el pos­si­ble govern de coa­lició. La nit elec­to­ral, Mas va popu­la­rit­zar l'expressió “men­jar-se els mar­rons” per il·lus­trar la soli­tud amb què CiU està al govern. “Assu­mim les res­pon­sa­bi­li­tats d'una manera precària”, va redo­blar Duran, en un inequívoc mis­satge als repu­bli­cans.

Vis­tos els dramàtics resul­tats del PSC, fonts de CiU donen per pro­vat que l'aposta per una ter­cera via té un escàs recor­re­gut elec­to­ral. Duran va aler­tar l'Estat que hau­ria d'aban­do­nar l'“immo­bi­lisme”, però els con­ver­gents tro­ben ina­pel·lable l'aposta sobi­ra­nista i ja miren cap al 9-N amb l'òptica del doble sí. Les divergències són inna­tes a CiU, que ha evo­lu­ci­o­nat amb l'estira-i-arronsa entre els socis. La pròxima, la posició en la con­sulta.

LES FRASES

Mas, des del primer moment, va convidar ERC a formar part del govern. Qui va dir que no va ser ERC
Josep A. Duran i Lleida
SECRETARI GENERAL DE CIU
[El resultat d'ERC a Barcelona] no altera el meu mandat. ERC és un dels partits que ha col·laborat més
Xavier Trias
ALCALDE DE BARCELONA
Ha quedat clar que hi ha un descens de gairebé 31 punts dels partits contraris a la consulta
Lluís Corominas
VICESECRETARI GENERAL DE CDC

Com han afectat CiU les tàctiques del PSC i la CUP?

A l'hora de fer balanç de les eleccions europees, des de CiU sostenen que el PSC i la CUP podrien haver fet variar notablement els resultats dels comicis si el paper que hi han tingut hagués estat un altre. Diverses fonts de la federació reiteren que si els de David Fernàndez s'haguessin presentat a les eleccions, probablement haurien restat suports a ERC i, possiblement, CiU hauria pogut guanyar les seves segones eleccions europees. La primera i única vegada que ho van aconseguir va ser el 1994, amb un Jordi Pujol fort al govern de la Generalitat i amb Carles Gasòliba com a cap de cartell. La força hegemònica dels comicis a l'eurocambra, fins ara, havia estat el PSC.

Josep Antoni Duran i Lleida també es va mostrar convençut que, si el PSC hagués fet una clara aposta pel dret a decidir, ni els socialistes catalans ni els nacionalistes “estarien on estan”. Duran dóna per fet que Pere Navarro no s'hauria “fotut la patacada que s'ha fotut” i de la qual s'han beneficiat ERC, ICV-EUiA i Podem, segons el líder d'Unió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia