Política

Els alcaldes més veterans aspiraran a un desè mandat

Tant Pere Moradell (PSC) com Narcís Deusedas (CiU) es presentaran a les eleccions de l'any vinent i confien a ser alcaldes quaranta anys seguits

Vint-i-tres batlles gironins arribaran al 2015 amb 20 anys seguits al càrrec

Els alcal­des més vete­rans de la demar­cació de Girona –Pere Mora­dell, de Tor­ro­e­lla de Fluvià, i Narcís Deu­se­das, de Palau-savar­dera– enfo­quen les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig de l'any vinent amb la volun­tat de con­ti­nuar en el càrrec, de manera que, si els elec­tors els tor­nen a donar la con­fiança i arri­ben al final del nou man­dat, l'any 2019 com­pli­ran els qua­ranta anys seguits com a alcal­des. Els dos polítics –un con­ver­gent i l'altre soci­a­lista– s'han tro­bat al llarg d'aquests nou man­dats opo­si­tors de tot tipus, i en pràcti­ca­ment totes les con­te­ses elec­to­rals han hagut de pas­sar per les urnes perquè els votants deci­dis­sin. Tots dos asse­gu­ren que la seva moti­vació per tor­nar a encapçalar una llista els arriba del fet de no haver aca­bat la feina.“Encara hi ha coses per fer”, asse­gura Mora­dell. Deu­se­das, per la seva banda, admet que el 2011 ja havia deci­dit de ple­gar, però que aquests últims qua­tre anys han renas­cut “pos­si­bi­li­tats d'aca­bar assump­tes vitals per al poble” i, per això, bus­carà la con­tinuïtat. “Hi havia qua­tre coses que havia de resol­dre. Tres ja ho estan, i la quarta, veig pos­si­ble recon­duir-la”, afirma. Deu­se­das és alcalde des del 1979 de manera con­ti­nu­ada –“només ho vaig haver de dei­xar tretze mesos per malal­tia”– i única­ment en la dar­rera con­vo­catòria –el maig del 2011– no va tenir con­trin­cant. L'alcal­dia li va arri­bar via pacte amb l'extin­gida UCD.

A Mora­dell, en canvi, l'opo­sició no li ha donat treva des del 2003. El veterà i rocós soci­a­lista admet que el tracte amb l'opo­sició d'ERC ara fa dos man­dats va estar a punt d'aca­bar-li les piles. “Eren uns mer­ce­na­ris que només deien men­ti­des. Vaig estar a punt d'ati­par-me'n.” Entre els vete­rans dis­con­ti­nus hi des­ta­quen Josep Llensa, de Santa Cris­tina, i Josep Vidal Miàs, de Juià, que ja gover­na­ven el 1979.

El 8 de maig del 1983, tres muni­ci­pis altem­por­da­ne­sos –Mollet de Pera­lada, Bàscara i Pontós– van ele­gir Claudi Puig, Lluís Llo­ret i Narcís Algam com a alcal­des. Des de lla­vors, els han reno­vat la con­fiança fins a set cops més. Ara, dos d'ells, Puig i Algam, diran prou. “Faré setanta anys. Hi he estat més de mitja vida. Ho deixo per als més joves”, deia Algam. Puig, per la seva banda, està con­vençut que ja ha de ple­gar: “Ja és hora. Hi ha jovent que puja.” Més incon­cret és Lluís Llo­ret, des del 1979 a l'Ajun­ta­ment i des del 1983 com a alcalde de Bàscara. No vol par­lar-ne encara, tot i que sem­bla dis­po­sat a con­ti­nuar.

Del 1987, hi ha qua­tre alcal­des que es man­te­nen: Soy (Bes­canó), Sala (Fora­llac) i Homs (Navata) sem­bla que volen tor­nar-hi; Coro­mina (Cas­tell­fo­llit) afirma tenir ara “sen­sa­ci­ons con­tra­dictòries”.

Dels que daten del 1991, només Jaume Fri­golé, de Canet d'Adri, s'ha mos­trat dis­po­sat a ple­gar. En el grup de bat­lles amb vint anys en el càrrec hi ha de tot: des dels que con­di­ci­o­nen el seu futur al 9-N, com Bar­celó, de Vila-sacra, fins als que ja han deci­dit que no con­ti­nu­a­ran, com Joan Far­reró, de Vilaür. D'altres, com Antoni Solà, de Santa Coloma de Far­ners, i Lluís Guinó, de Besalú, ja han expres­sat el desig de man­te­nir la con­tri­bució a la política local i tor­nar-se a pre­sen­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia