El TSJC veu indicis de “desobediència” de Mas, Ortega i Rigau per la convocatòria del 9-N
L'alt tribunal creu que els tres membres del govern no van “acatar” l'ordre del TC de suspendre el procés participatiu
Els magistrats centraran la seva investigació en els preparatius realitzats entre la resolució del 4 de novembre i les votacions
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) veu indicis de “desobediència” per part del govern en la convocatòria del procés participatiu del 9 de novembre.
La Sala Civil i Penal de l'alt tribunal creu que el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, no van “acatar” la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre passat que prohibia celebrar el 9-N. Per aquest motiu, investigarà els tres membres del govern per la convocatòria del procés participatiu.
El TSJC creu que els tres querellats van “privar d'eficàcia” la resolució del TC, ja que van seguir amb els preparatius de les votacions tot i les “ordres de suspensió cautelar concretes i determinades”. “Van continuar els actes preparatius, la publicitat institucional, la realització d'actes administratius de desenvolupament de caràcter verbal o per la via de fet fins a portar a terme, en edificis públics de Catalunya, les votacions del dia 9 de novembre de 2014, fet del qual es va responsabilitzar públicament el president de la Generalitat”, sostenen els magistrats en els seus escrits.
D'aquesta manera, els querellats podrien ser acusats d'un delicte de desobediència a resolucions judicials comès per part d'autoritats públiques que comporta entre mig any i dos anys d'inhabilitació per a càrrec públic, a més de multa de tres a dotze mesos. En segon terme, i en funció de la investigació, el TSJC també considera que Mas, Ortega i Rigau haurien comès delictes de prevaricació i malversació de fons públics. En total, els tres delictes sumarien inhabilitació o suspensió de càrrec públic per un màxim de 15 anys i multes de fins a dos anys.
El TSJC ha començat a notificar aquest dijous les interlocutòries d'admissió a tràmit de les diverses querelles i denúncies presentades contra el 9-N. Bàsicament ha acceptat sencera la querella de la fiscalia i parcialment les interposades pel col·lectiu ultradretà Manos Limpias, que va ser la primera, UPyD, VOX, l'Asociación Pro Justicia Siglo XXI del polèmic advocat Emilio Rodríguez Menéndez, i el Sindicato Profesional de Policía i la Unión Federal de Policía.
Els escrits del ple de la Sala Civil i Penal del TSJC, formada per sis magistrats i encapçalada pel president, Miguel Ángel Gimeno, són força semblants, ja que primer recullen la versió dels fets i les pretensions dels querellants, i finalment enumeren resumidament els arguments per acceptar de moment només l'obertura de la investigació per tres delictes i contra els tres dirigents citats.
Les interlocutòries estan signades pels sis magistrats i afirmen que la investigació se centrarà principalment en els preparatius del procés participatiu del 9-N, però només aquells actes administratius realitzats entre el 4 i el 10 de novembre. Així, el TSJC considera que la consulta inicialment plantejada es va cancel·lar arran de la suspensió cautelar del 29 de setembre per part del TC, i que cap dels actes administratius posteriors a aquella data van suposar una desobediència de la primera resolució del TC.
