Política

El dia que el telèfon ja no sona

Molts excàrrecs electes tenen dificultats per trobar feina en sortir de l'Ajuntament

Ser conscient que s'ocupa un càrrec temporal, clau per poder reinserir-se

Fa temps no era estrany conèixer polítics que feia dese­nes d'anys que ocu­pa­ven una cadira al saló de plens de qual­se­vol ajun­ta­ment. Ara, tot i que encara n'hi ha alguns casos, aquesta per­manència vital a la política muni­ci­pal ja no és tan habi­tual. Ja sigui per la neces­si­tat dels par­tits de posar cares noves a les seves llis­tes o per l'apa­rició amb força al món local de nous par­tits que defen­sen a ultrança la limi­tació de man­dats, el cicle vital del polític local cada cop és més reduït en el temps. Tot i aquesta curta per­manència en el càrrec, molts pocs regi­dors i gover­nants –una mino­ria– estan pre­pa­rats per rein­se­rir-se quan aban­do­nen el con­sis­tori. La gran majo­ria de càrrecs elec­tes no ho acon­se­guei­xen fàcil­ment. No estan pre­pa­rats per des­pren­dre's de l'eròtica del poder que han assa­bo­rit durant els 4, 8 o 12 anys que han pas­sat per la casa de la vila. Tenen diagnos­ti­cat el que els experts han bate­jat com el síndrome del telèfon; de cop i volta dei­xen de rebre tru­ca­des.

“Miren cons­tant­ment si l'apa­rell no fun­ci­ona o si està apa­gat. Eren el cen­tre del món: els tru­ca­ven peri­o­dis­tes, lob­bis, per­so­nes que li deien que ho estava fent molt bé. I tot això des­a­pa­reix d'un dia per l'altre. Pas­sen a no tenir poder”, explica Pau Cana­leta, con­sul­tor en estratègia elec­to­ral i política, que remarca la importància de dis­po­sar d'una estruc­tura emo­ci­o­nal “potent” per poder sobre­po­sar-se a aquest síndrome que afecta gran part d'excàrrecs elec­tes.

Però això no és tot. Fins i tot el en cas que un exre­gi­dor o un exal­calde assi­mi­lin ràpida­ment que ja no són el cen­tre del seu món –“molts polítics tenen un ego impor­tant i molta segu­re­tat en si matei­xos”, afe­geix Cana­leta–, hi ha un altre aspecte fona­men­tal per a la rein­serció labo­ral dels excàrrecs elec­tes que massa sovint no es té en compte: com­pren­dre des del minut 1 que s'està ocu­pant un càrrec de forma tem­po­ral. I que té data de cadu­ci­tat.

El gran pro­blema és que men­tre s'és al poder es viu al dia. L'agenda del polític muni­ci­pal està plena de reu­ni­ons, tro­ba­des, comis­si­ons i plens. I les seves hores pas­sen volant. Per això no és estrany, tal com indica Cana­leta, que la gran majo­ria de repre­sen­tants muni­ci­pals no facin “cap pre­visió de futur”. Es creu que el poder i lide­ratge dura­ran per sem­pre. Però arri­ben les elec­ci­ons, s'obté un mal resul­tat i es perd la plaça al con­sis­tori. “Quan arriba aquest dia és molt dolorós. I si, a més, no t'has pre­pa­rat bé l'ater­ratge, és molt com­pli­cat rein­se­rir-se”, sen­ten­cia Cana­leta.

Feina tem­po­ral

Pre­pa­rar-se bé aquest ater­ratge men­tre s'ocupa un càrrec públic és clau pel dia de demà. “Només aquells que tenen clar que la seva tasca és tem­po­ral i paral·lela­ment són cons­ci­ents que han de demos­trar capa­ci­tats, tei­xir una bona xarxa de con­tac­tes i man­te­nir i ampliar com­pli­ci­tats són els que aca­ben tenint més faci­li­tat per tro­bar sor­ti­des labo­rals”, afe­geix Pau Cana­leta.

La reper­cussió que pot tenir la política en l'àmbit labo­ral, sobre­tot en l'actu­a­li­tat, també està cau­sant un doble efecte per­vers al món local. Un d'ells és l'enorme difi­cul­tat que tenen els par­tits per cap­tar poten­ci­als can­di­dats amb talent a les seves llis­tes. Ho reco­neix el mateix Miquel Buch, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM). “El pro­blema arriba el dia que dei­xes l'Ajun­ta­ment. Pro­ba­ble­ment no estaràs massa ben vist o t'enca­se­lla­ran en un par­tit polític. I al final molta gent pensa: mira, millor si m'estal­vio entrar en la política i con­ti­nuo amb la meva feina”, explica el també alcalde de Premià de Mar.

L'altra con­seqüència és el tant per cent de dedi­cació muni­ci­pal. Molts càrrecs elec­tes, també dels equips muni­ci­pals, pre­fe­rei­xen reduir al màxim la seva dedi­cació al con­sis­tori –o direc­ta­ment no tenir-ne– i con­ti­nuar així amb la seva pro­fessió. Aquesta situ­ació, que abans de la crisi afec­tava sobre­tot càrrecs elec­tes que no podien sol·lici­tar excedències labo­rals –pro­fes­si­o­nals autònoms, per exem­ple–, s'ha vist afa­vo­rida el dar­rer man­dat per la ines­ta­bi­li­tat finan­cera de molts dels con­sis­to­ris del país, incapaços de poder assu­mir els sous dels regi­dors. És aquesta la millor manera de gover­nar un muni­cipi? És un altre debat.

Podríem atreure més gent amb talent als ajuntaments, però pocs volen fer el pas a la política
Miquel Buch
president de l'ACM
S'ha de tenir ben present que és un càrrec temporal i que qualsevol dia t'has de reincorporar
Pau Canaleta
CONSULTOR POLÍTIC

Cotització i atur segons les hores de dedicació

A la llarga llista d'inconvenients que dificulten donar el salt a la política municipal hi havia, fins al 2006, una gran pedra a la sabata que dificultava encara més fer el pas: fins llavors tots els càrrecs electes no tenien dret a cobrar de l'atur. Així doncs, quan un excàrrec electe acabava la seva aventura pel consistori al cap dels anys, es trobava sense feina, però a més, sense opció de poder cobrar cap prestació per desocupació.

Després d'anys de queixes i reclamacions del món local, la llei es va modificar a finals d'aquell mateix any, això sí, sense caràcter retroactiu; és a dir, els regidors només cotitzaven a partir de l'entrada en vigor de la nova norma i no pels anys anteriors, encara que fes 12, 16 o 20 anys que fossin a l'Ajuntament. Des de llavors, en tot cas, tots els càrrecs electes de qualsevol corporació municipal cotitzen a la Seguretat Social i, per tant, tenen dret a cobrar l'atur ‘a posteriori' segons el tant per cent de dedicació que tinguin a l'Ajuntament, ja sigui total (100%) o parcial (50, 25 o 10%, per exemple).

Avui, nou anys després que es renovés la llei, la debilitat financera de molts ajuntaments catalans a causa de la crisi fa que siguin molt pocs els consistoris que poden “contractar” càrrecs electes encara que siguin unes hores a la setmana, un fet que, combinat amb les dificultats per reinserir-se laboralment després de passar per la política local, fa que molts regidors, alcaldes i també equips de govern sencers –sobretot a les poblacions més petites de Catalunya– prefereixin reduir fins a la mínima expressió la seva dedicació municipal i mantenir així la seva feina mentre dura la seva aventura al món municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.