Política

Les municipals, en clau de sí

CiU, ERC i la CUP presenten plegades 176 llistes més que el 2011

68 municipis ja tenen alcalde sobiranista

El color de les diputacions afectarà la hisenda pròpia

“El 24-M gua­nyarà el sobi­ra­nisme i ini­ci­a­rem la inde­pendència.” Amb aquest con­ven­ci­ment ento­mava diven­dres la pre­si­denta de l'ANC, Carme For­ca­dell, la crida a con­ver­tir les elec­ci­ons del maig en la pri­mera volta dels comi­cis del setem­bre. CiU, ERC i la CUP coin­ci­dei­xen a dir que els resul­tats dels comi­cis poden reforçar o afe­blir un procés carac­te­rit­zat per la mul­ti­pli­ci­tat d'actors ins­ti­tu­ci­o­nals i de la soci­e­tat civil. La resta de par­tits deplo­ren que les muni­ci­pals adop­tin un accent rup­tu­rista inèdit des del res­ta­bli­ment de la democràcia. ICV-EUiA, abo­cada al dis­curs dicotòmic entre l'esquerra i la dreta, ha car­re­gat con­tra el tri­par­tit inde­pen­den­tista perquè bar­reja les muni­ci­pals amb el procés. El PSC, el PP i Ciu­ta­dans cen­su­ren igual­ment que es dibui­xin com un pri­mer ple­bis­cit que des­borda la lògica local. Entre altres raons, perquè tam­poc adme­ten el caràcter ple­bis­ci­tari del 27-S.

La nova com­po­sició del mapa muni­ci­pa­lista, tan­ma­teix, serà deter­mi­nant per ava­luar el suport ciu­tadà a l'ano­me­nada tran­sició naci­o­nal. Encara que es tracti d'uns comi­cis en què la per­so­na­li­tat dels can­di­dats i els pro­jec­tes muni­ci­pals tenen un pes pre­pon­de­rant, serà la pri­mera vegada que els par­tits sobi­ra­nis­tes mesu­ra­ran les seves for­ces després del tomb històric de les euro­pees –en què ERC va acon­se­guir per pri­mera vegada més dipu­tats cata­lans que ningú a l'euro­par­la­ment– i del procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N, en què es van comp­tar 1,8 mili­ons de par­ti­da­ris de la inde­pendència.

Més can­di­dats

CiU, ERC i la CUP pre­sen­ten, ple­ga­des, 176 llis­tes més que fa qua­tre anys. La fede­ració naci­o­na­lista és la que n'ha con­fe­git més (858 sense comp­tar les de les enti­tats muni­ci­pals des­cen­tra­lit­za­des, tot i que en són 15 menys que el 2011). ERC n'ha afe­git un cen­te­nar a les 610 de fa qua­tre anys. La CUP, 91, i ara se la juga en 163 muni­ci­pis. Les for­ces que rebut­gen el 24-M com a pri­mera volta, en canvi, pre­sen­ten en glo­bal 132 can­di­da­tu­res menys que en les ante­ri­ors muni­ci­pals. El PP i Ciu­ta­dans, no obs­tant això, han tan­cat més llis­tes aquest cop (525 i 89, res­pec­ti­va­ment). L'esven­tra­ment intern del PSC i el des­gast de les sigles han por­tat els de Miquel Iceta a for­mar 195 llis­tes menys. El saldo d'ICV-EUiA, també nega­tiu, és de 220 can­di­da­tu­res.

A hores d'ara ja hi ha 68 pobles amb alcalde sobi­ra­nista. La gran majo­ria dels 77 muni­ci­pis en què només es podrà votar una llista tin­dran un bat­lle naci­o­na­lista o repu­blicà. CiU ha estat l'única a aspi­rar a 45 alcal­dies. ERC, a 23 més, en la majo­ria dels casos usant la seva marca blanca Acord Muni­ci­pal (AM). En la resta gover­na­ran alcal­des de la Can­di­da­tura de Progrés (PSC) i de llis­tes sense sigles naci­o­nals.

La hisenda, a la basca?

Els resul­tats del 24-M esta­bli­ran un nou equi­li­bri a les dipu­ta­ci­ons, que serà deter­mi­nant per al futur de la prin­ci­pal estruc­tura d'estat pen­dent per desen­vo­lu­par: la hisenda pròpia. CiU va acon­se­guir, el 2011, per pri­mer cop, el govern de totes qua­tre, després de tres dècades d'hege­mo­nia soci­a­lista en la de Bar­ce­lona. Durant més de dos anys ho van fer amb un pacte amb el PP, però l'esde­ve­nir del procés va por­tar la fede­ració a des­fer-se de la inco­he­rent aliança amb el par­tit de Mari­ano Rajoy.

L'homo­geneïtat als qua­tre ens supra­mu­ni­ci­pals va per­me­tre al govern d'Artur Mas crear l'embrió admi­nis­tra­tiu de la futura hisenda cata­lana amb la xarxa Tri­buts de Cata­lu­nya, que ha estès, per exem­ple, el ser­vei de fines­treta única. L'exe­cu­tiu ha de defi­nir abans del juliol si manté una estruc­tura a la basca, tal com ha plan­te­jat el Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal, o si opta perquè es basi en una gestió cen­tra­lit­zada en l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya. Hi tre­ba­lla el cer­vell de la hisenda, Joan Igle­sias.

El cap i casal

L'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència també pot apu­jar o abai­xar el llistó dels 710 con­sis­to­ris i 39 con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons adhe­rits si el 24-M els del sí gua­nyen o per­den suports. Bar­ce­lona, a més, es pot replan­te­jar l'entrada a l'AMI. Mas, de fet, reco­neix que el nou equi­li­bri de for­ces que hi hagi a la capi­tal con­di­ci­o­narà el procés. “Ima­gini's que Bar­ce­lona no té una majo­ria que con­ti­nua donant suport a aquest pro­jecte. Tindríem una gran pedra a la sabata. Si va bé, però, serà una empenta molt gran”, asse­nya­lava a El Punt Avui Tele­visió.

CiU i ERC ento­ma­ran els pac­tes de govern en clau local, però la política d'ali­an­ces a les dipu­ta­ci­ons, als con­sells comar­cals i, sobre­tot, a Bar­ce­lona pot reforçar o per­ju­di­car les rela­ci­ons dels dos socis al Par­la­ment. El paper del cap i casal en el procés dependrà, però, d'un altre ele­ment. Bar­ce­lona en Comú, amb aspi­ra­ci­ons a l'alcal­dia, defuig el debat inde­pen­den­tista i ha dei­xat amb un inter­ro­gant les futu­res vota­ci­ons al ple sobre la qüestió. “Con­si­de­rar el 24-M una pri­mera volta del 27-S és una estafa democràtica”, va etzi­bar Ada Colau. És així com al maig pot modi­fi­car la velo­ci­tat del procés: fre o acce­le­ra­dor?

Lliures, sobirans i guardians de la transició nacional

Els municipis han estat actors principals del lideratge institucional del procés. El germen municipalista es remunta a la febre de consultes independentistes que es va començar a contagiar arreu del país després del plebiscit ciutadà d'Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009, aleshores formalment fora dels consistoris. El desembre del 2011 es constituïa a Vic l'Associació de Municipis per la Independència, abans que la imprevisible manifestació de la Diada de l'any següent revolucionés la política catalana, i quan el Parlament i el govern que es van constituir després no s'havien abocat encara en la convocatòria d'un referèndum, fins ara, impossible.

Des dels municipis s'han lliurat batalles polítiques constants contra Madrid. Uns 200 s'han declarat “territori català, lliure i sobirà”. 172 han donat suport a la sobirania fiscal i 66 l'han exercida i s'han negat a ingressar els impostos propis a les arques espanyoles. 102 han estat denunciats per la delegada del govern espanyol per haver retirat la rojigualda de les dependències municipals. Els consistoris també van reforçar la convocatòria del 9-N en col·laborar amb el dispositiu i fer pressió política: a 920 dels 947 municipis es van aprovar mocions per la consulta i la majoria dels alcaldes va fer pinya amb el govern i el Parlament en un acte simbòlic al Palau de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia