Ingerència del cònsol
El representant d'Espanya a Perpinyà demana renunciar a la catalanitat
Els visitants catalanòfons són el 25% i els hispanòfons, el 16%
El cònsol d'Espanya a Perpinyà, Gaudencio Villas García, ha demanat canviar la marca turística de l'Ajuntament “Perpinyà la catalana” per la de “Perpignan la française”. La proposta l'ha fet durant un debat organitzat pel Club de l'Economia del diari de l'Indépendant sobre la promoció turística de la Catalunya del Nord a l'Estat espanyol. En aquest debat no s'havia convidat la Casa de la Generalitat de Perpinyà, que és la representació del govern a les comarques catalanes sota administració francesa. Segons els organitzadors, el consolat espanyol “no desitjava” la presència del representant català. El cònsol va afirmar, durant el debat, que “els espanyols que volen visitar Catalunya van a Barcelona, no a Perpinyà”.
Des l'Ajuntament de Perpinyà, el tinent d'alcalde Brice Lafontaine ha considerat “una ingerència total i inacceptable” la intervenció del representant d'Espanya. Villas va ser nomenat a Perpinyà l'any passat. Va arribar-hi del País Valencià, on exercia de director general de Relacions Exteriors de la Generalitat Valenciana des l'any 2007. En una entrevista que li va fer el diari Levante en el moment d'ocupar les seves funcions a Perpinyà, explicava que la seva filla gran vivia a Barcelona on “estudia en català perquè no té cap més alternativa i visc amb absoluta resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar quasi exclusivament en català. Veig que per
al seu futur no serà gens positiu”.
Més turistes catalans que espanyols
Les xifres de freqüentació turística a Perpinyà desmenteixen l'afirmació del cònsol espanyol. Els catalans del sud són la clientela més nombrosa al llarg de l'any, superada només pels turistes del nord de l'Estat francès. Els catalanòfons representen el 25 % dels visitants i els hispanòfons, el 16 %. A l'oficina de turisme s'hi van adreçar, del juliol del 2014 fins a l'abril del 2015, 2.441 catalans i 1.861 espanyols. Les administracions i empreses privades relacionades amb el turisme estan intentant trobar una estratègia comuna per distingir la clientela catalana de l'espanyola, ja que són “dos mercats diferents”. Entre les idees que es treballen –gastronomia, paratges naturals, estacions balneàries– hi manca la necessitat d'una competència lingüística generalitzada en català entre el personal que ha d'acollir i informar els visitants.
