Política

ÀNGEL ROS

ALCALDE DE LLEIDA I CANDIDAT A LA REELECCIÓ PEL PSC

“En gran part, es votarà Àngel Ros o no Àngel Ros”

“És l'objectiu. Cal estabilitat i aquesta l'assegura un govern fort”

“Parlaré amb tothom i estaria bé buscar consensos a les institucions supramunicipals per orientar serveis”

“Que parlin malament d'un segur que erosiona, però a la vegada aquesta situació també ha generat un sentiment de solidaritat.

BALANÇ
“Porto 11 anys d'alcalde i set amb crisi. Si pregunten què se fer, diria que gestionar crisis”
TRANSPARÈNCIA“Si Anticorrupció investiga és perquè algú ha denunciat no perquè cap institució hagi trobat mai res”
OBRES PENDENTS
“Vull acabar el pla de l'estació i m'hauria agradat començar el Morera i el pavelló firal”
POLÍGONS
“Lleida necessita sòl industrial i la Paeria començarà a urbanitzar nous terrenys”
COMERÇ
“Cal un model mixt perquè l'única venda que es perd és la que es fa a Barcelona o Saragossa”
IMPOSTOS
“Portem tres anys congelant impostos i si la crisi no millora, continuarem congelant-los”
DEUTE
“És d'un global de 175,8 milions. Al 2004, estàvem a un índex del 128,5% i hem baixat al 66%”
LLISTA
“L'efecte Marta Camps ha produït una forta cohesió al grup i ha facilitat la seva continuïtat”
FACTURES
“segur que aniran sortint coses, com quantes paelles m'he menjat, perquè té les factures”
ELECCIÓ
“Hi ha gent que vol que segueixi sent alcalde i altres volen que ho sigui en una situació debilitada”

Onze anys com alcalde de Lleida i amb ganes de seguir. És l'adver­sari a batre per la resta de can­di­da­tu­res, però tot apunta que serà difícil pren­dre-li l'alcal­dia. El seu objec­tiu és reva­li­dar la majo­ria abso­luta per ter­cera vegada con­se­cu­tiva, tot i que bus­carà un pacte prou ampli com perquè arribi a inci­dir en el Con­sell del Segrià i la Dipu­tació. Entén aquests comi­cis com un ple­bis­cit sobre ell després de ser denun­ciat a Anti­cor­rupció per l'ex pri­mera tinent d'alcalde.

Faci un balanç del man­dat que ara s'acaba.
Porto onze anys d'alcalde de Lleida, qua­tre en bonança econòmica i set de crisi. Per tant, si em pre­gun­tem què sé fer, diria que ges­ti­o­nar cri­sis. Però mal­grat aquest període de crisi, qual­se­vol pot veure que la ciu­tat ha millo­rat. Hem posat el focus en l'ocu­pació i la pro­moció econòmica i també en la des­pesa social, inclo­ent la millora de ser­veis soci­als, com el bus i la tele­as­sistència gratuïts per a majors de 65 anys o una reducció del 28% en la taxa d'atenció domi­ciliària. No hem fet un urba­nisme de grans obres, però sí de pro­xi­mi­tat i man­te­ni­ment.
I amb reta­lla­des?
A diferència d'altres ciu­tats, la Pae­ria no ha reduït ser­veis públics mal­grat que sí que ens han reta­llat sub­ven­ci­ons i apor­ta­ci­ons d'altres admi­nis­tra­ci­ons. I aquest fet reforça encara més la teo­ria que qui més pateix aquesta crisi està atès per les famílies, el ter­cer sec­tor i els ajun­ta­ments.
Molts pro­jec­tes seguei­xen atu­rats, com l'estació d'auto­bu­sos, recu­pe­rar les ter­mes o refor­mar la Ram­bla Fer­ran.
És veri­tat. I n'hi ha més, com aca­bar el pla de l'estació. També m'hau­ria agra­dat començar les obres del Museu Morera i del nou pavelló de Fira.
Gai­rebé totes aques­tes inver­si­ons les han de finançar altres admi­nis­tra­ci­ons?
Sí, però no ho vull posar com a excusa ni sóc par­ti­dari de donar les cul­pes als altres. Aques­tes obres pen­dents les poso en el meu pas­siu del man­dat.
I en l'actiu?
Que ja tenim 9 cen­tres de suport i reforç a joves, 18 esco­les bres­sol i, sobre­tot, un Parc Científic i Tec­nològic Agro­a­li­men­tari que dona feina a 1.500 per­so­nes.
I ara, una de les seves pro­pos­tes és l'aposta indus­trial?
Lleida neces­sita sòl indus­trial i l'ajun­ta­ment començarà a urba­nit­zar ter­renys. De fet, ja estem redac­tant els pro­jec­tes del nou polígon de Tor­re­blanca i l'ampli­ació de El Segre fins Alco­letge.
Però aquí també neces­sita a la Gene­ra­li­tat com a soci?
Sí, però si no volen o no poden, començarem nosal­tres en soli­tari a les par­cel·les muni­ci­pals. I després hem de ser capaços de cap­tar empre­ses de fora i aju­dar a desen­vo­lu­par les locals.
Pensa en boni­fi­ca­ci­ons fis­cals o faci­li­tats en la venda de sòl?
En un con­junt de coses, però sobre­tot el que busca la indústria és gent for­mada i ara ja en comen­cem a tenir. No podem estar al sec­tor carni sense tenir Vete­rinària i ara en tin­drem. I el mateix passa amb altres sec­tors, que neces­si­ta­ran els engi­nyers que es for­men a l'Escola Politècnica. Avui cal tenir sòl, aigua o comu­ni­ca­ci­ons, però, sobre­tot, capi­tal humà.
Vaja, una revo­lució indus­trial al segle XXI?
Lleida ha de fer ara l'evo­lució indus­trial que no es va fer als anys 50 o 60. Ales­ho­res es pen­sava que amb el sec­tor agrari ja es podia viure i, a la ciu­tat, amb el fun­ci­o­na­riat i el comerç. Ara ens cal indus­tri­a­lit­zar Lleida. I per això apos­tem per la for­mació pro­fes­si­o­nal dual, que recu­pera la figura de l'apre­nent, i donem tot el suport a la UdL. De fet, la Uni­ver­si­tat no “fabrica” els sufi­ci­ents pro­fes­si­o­nals que es neces­si­ten al Parc Científic. Hi ha feina i demanda.
Quin model comer­cial ha de tenir Lleida?
Hem d'anar cap a un model mixt entre els dife­rents for­mats comer­ci­als. Perquè l'única venda que es perd és la que es fa a Bar­ce­lona o Sara­gossa. És a dir, que hem de com­bi­nar el petit comerç i el eixos i àrees comer­ci­als urba­nes amb un aug­ment de les mit­ja­nes i grans superfícies.
I el pro­jecte de Car­re­four d'un gran com­plex comer­cial?
És un expe­di­ent que ha d'apro­var la Gene­ra­li­tat i només uni­fica en una sola pas­ti­lla les zones comer­ci­als que s'havien pro­jec­tat fa anys. Hem atu­rat la tra­mi­tació fins que hi hagi un con­sens soci­als i polític i, de moment, hem encar­re­gat estu­dis a la UdL sobre neces­si­tats i flu­xos comer­ci­als.
Lleida té l'IBI més car de l'estat espa­nyol?
No som la ciu­tat més cara d'Espa­nya com diuen alguns. De mit­jana ens podríem situar a la banda mitja-alta, pot­ser, però en neteja, per exem­ple, estem a la banda baixa, igual que en aigua. De tots els impos­tos que paga una família, només el 7% són per l'ajun­ta­ment i el 93% res­tant es paga a la Gene­ra­li­tat i a l'Estat. I ales­ho­res cal com­pa­rar quins ser­veis rep el ciu­tadà del seu ajun­ta­ment amb només pagant un 7% dels impos­tos. Amb això vull rei­vin­di­car el paper dels alcal­des que amb un 7% dels impos­tos, fem mira­cles.
Pre­veu bai­xar impos­tos?
Por­tem tres anys con­ge­lant impos­tos i si la crisi no millora, segui­rem con­ge­lant. I amb l'IBI, bai­xar un punt l'impost equi­val a mig milió d'euros menys de recap­tació i al rebut dels ciu­ta­dans només resulta uns 5 euros menys a l'any. Si, per exem­ple, bai­xem un 2% l'IBI, tin­drem un milió menys, que és el que la Gene­ra­li­tat ens ha reta­llat en sub­ven­ci­ons per esco­les bres­sol o de les pla­ces con­cer­ta­des pen­dents per cen­tres per a gent gran al mer­cat de Cap­pont o al con­vent de Santa Clara.
I en un ajun­ta­ment amb una ele­vat deute?
El deute glo­bal és de 175,8 mili­ons d'euros. L'ajun­ta­ment sol se situa en 105,8 mili­ons i un índex del 66,6% sobre els ingres­sos cor­rents. Aquest índex pujarà al 109,2% quan incor­po­rem el deute de l'EMU i del Cen­tre de Nego­cis i Con­ven­ci­ons (CNC). Al 2004, estàvem al 128,5% de deute i ara hem bai­xat al 66% La inversió ara es finança amb l'estalvi que gene­rem i sense nou deute.
Lleida té dos bar­ris amb pro­ble­mes greus: El Cen­tre Històric i la Mari­ola.
Hi estem tre­ba­llant i molt i al barri antic li estem donant el tomb, amb millo­res urba­nes, situ­ant seus d'enti­tats cul­tu­rals i cíviques al barri i ara amb la dina­mit­zació comer­cial amb el Mer­cat del Pla com a ele­ment emblemàtic. La Mari­ola pateix un enve­lli­ment de la part més antiga del barri i un exces­siu per­cen­tatge d'oku­pació que degrada el barri. Ara és el barri que més em pre­o­cupa i ocupa i amb la Gene­ra­li­tat hau­rem de fer algun pla o llei de barri per reha­bi­li­tar aquesta part antiga. De fet, ja he plan­te­jat al con­se­ller Santi Vila la neces­si­tat de pro­moure polítiques de suport a les parts anti­gues de les ciu­tats i els bar­ris i per ade­quar polígons indus­tri­als.
Veu fac­ti­ble una ter­cera majo­ria abso­luta con­se­cu­tiva?
És l'objec­tiu, perquè asse­gura una esta­bi­li­tat que ara és necessària. Cal esta­bi­li­tat i més en períodes de can­vis soci­als i aquesta l'asse­gura un govern fort.
I si no l'obté?
Passi el que passi par­laré amb tot­hom, amb majo­ria o sense. Amb l'actual situ­ació estic molt satis­fet dels acords als que hem arri­bat amb CiU i per això crec que seria bo fer-los exten­siu a altres llocs, com la Dipu­tació o el Con­sell del Segrià.
Parla ja d'una soci­o­vergència més enllà de la Pae­ria?
Par­la­ria amb tot­hom, no només amb CiU, però podria estar bé bus­car con­sen­sos a les ins­ti­tu­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals per ori­en­tar els ser­veis, sobre­tot als petits muni­ci­pis. Però per bus­car aquests acords par­la­ria amb les for­ces que ens són més pro­pe­res.
I què entén per pro­pe­res?
Crec que el PSC limita ara amb CiU, ERC i ICV i veig més llu­nyans al PP, la Crida, el Comú o Ciu­ta­dans.
L'afa­vo­reix que les for­ma­ci­ons d'esquer­res no hagin sabut crear un front comú?
Depèn dels vots que tre­guin. La veri­tat, però, és que alguns es pen­sa­ven que seria fàcil i s'ha demos­trat que no.
La seva can­di­da­tura inclou molts pocs can­vis, tot i els rumors de reno­vació.
L'efecte Marta Camps ha produït una forta cohesió al grup i sense la número 2 natu­ral ha faci­li­tat la con­tinuïtat.
Amb mínims retocs.
Tres regi­dors no repe­tei­xen perquè ells ja em van dir que no con­ti­nu­a­rien per decisió pròpia i ja m'ho van anun­ciar fa temps, anys en algun cas.
I l'escàndol gene­rat per les denúncies de Camps a Anti­cor­rupció creu que l'afec­ta­ran?
Té efecte i que par­lin mala­ment d'un segur que ero­si­ona, però a la vegada aquesta situ­ació també ha gene­rat un sen­ti­ment de soli­da­ri­tat. La veri­tat és que mai seré capaç d'enten­dre com va ser capaç de denun­ciar a la fis­ca­lia Anti­cor­rupció una sèrie de coses i fer com si res durant mesos amb mi i la resta del grup muni­ci­pal.
Pensa que l'opo­sició usarà aquests fets durant la cam­pa­nya?
Per ero­si­o­nar sí, però no crec que se cen­tri la cam­pa­nya en això. De tota manera, segur que ani­ran sor­tint coses, com quan­tes pae­lles m'he men­jat, perquè ella (Marta Camps) té totes les fac­tu­res, les va sig­nar totes!
Aques­tes elec­ci­ons es plan­te­gen per molta gent com unes ple­bis­citàries cap a la seva per­sona?
Crec que la gent, en gran part, té clar que estan votant Àngel Ros o no Àngel Ros. Ple­bis­cit pot­ser no seria la paraula. Crec que hi ha gent que vol que segueixi sent alcalde i altres volen que ho sigui en una situ­ació debi­li­tada i jo he de trans­me­tre durant la cam­pa­nya que es bo que hi hagi esta­bi­li­tat política i que a l'ajun­ta­ment hi ha sufi­ci­ents ele­ments de con­trol i també una opo­sició.
Comp­tarà més la marca del par­tit o la per­sona?
Als pobles petits, segur que la per­sona. I a les grans capi­tals, el par­tit, tot i que el cap de llista hi influ­eix. A Lleida, crec que pesa més la per­sona que el par­tit.
Després de les denun­cies de Camps, pre­veu fer can­vis en la gestió o la trans­parència?
L'ajun­ta­ment de Lleida ha obtin­gut la màxima pun­tu­ació en trans­parència per part de la Gene­ra­li­tat i d'un orga­nisme de trans­parència inter­na­ci­o­nal. Els ciu­ta­dans també tenen un alt nivell d'infor­mació i hi ha molts con­trols interns i externs. Alguns recla­men una audi­to­ria, però és que ja estem audi­tats per­ma­nent­ment per part de l'Estat, que ens demana infor­mes finan­cers cada tres mesos. I mai, han tro­bat res Si Anti­cor­rupció inves­tiga és perquè una per­sona ha denun­ciat una sèrie de coses, no perquè cap cos naci­o­nal ni ins­ti­tució hagi tro­bat mai res.

El líder que cerca ser refrendat

Nascut a Lleida al 1952. Casat, amb dos fills i un nét. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB, Màster en ADE i Doctor en Informàtica. Té una àmplia experiència al sector privat, sobretot en l'àmbit de la direcció de sistemes, que aparca al 2003 per dedicar-se a la política. Un any més tard ja és alcalde de Lleida, càrrec que manté fins avui. També és president del PSC i ha estat diputat al Parlament, escó que va deixar per les seves diferències amb la direcció del partit.

Oriol duran



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.