Política

El metge i la voluntat

Joan Carretero va néixer a Tremp, una vila esdevinguda ciutat el 27 de maig del 1884, que és el cap, casal i arxiprestat del Pallars Jussà, una terra de frontera marcada per una història convulsa en la qual es barregen el fet de ser una plaça forta, alhora pretesa i combatuda en totes les guerres que hi va haver en el seu territori, i la lluita per entrar a la modernitat. Carretero, que va estudiar medicina i va treballar primer a Barbens (Pla d'Urgell) i després a Puigcerdà, és una persona que no deixa indiferent i potser per això, des que el 1995 es va presentar com a candidat d'ERC a l'Ajuntament de la capital de la Cerdanya, ha deixat una empremta inesborrable ja fos com a metge de capçalera, o com a president del club de futbol. El seu mandat, que es va allargar entre el 1995 i el 2003, no tan sols va posar Puigcerdà al mapa sinó que li va donar ales per entrar com a conseller de Governació en l'executiu presidit per Pasqual Maragall. Destituït el 2006 a causa d'unes declaracions en què es mostrava molt crític amb l'actitud de Zapatero respecte a Catalunya en el procés d'elaboració de l'Estatut, el 2007 es va desmarcar de la direcció d'ERC i va crear un corrent d'opinió en el si del partit, Reagrupament, que el 2009 es va transformar en una organització política independent i el va escollir com a president. El gener d'enguany, en una conferència, va assegurar: “El que és imprescindible és saber com s'arriba a la independència i què es fa un cop s'ha assolit.”

Pau Lanao



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Canadell troba a faltar la condemna a la violència “gratuïta” de la Policia Nacional en el manifest de PIMEC i Foment

Barcelona

Albiach el repta Torra a sotmetre’s a una qüestió de confiança

El govern espanyol prohibeix la concentració de la Fundació Francisco Franco al cementiri del Pardo

Madrid

Cs, PSC i PP presenten peticions de reconsideració perquè la Mesa rebutgi la resolució dels independentistes

Sánchez adverteix el Govern i el Parlament que “qui creui la frontera de la Llei” toparà amb la “resposta ferma” de l’Estat

Madrid

Buch explica que Interior ha sancionat 512 mossos en deu anys

El PSC-Units presenta la petició de reconsideració perquè la Mesa rebutgi la resolució dels independentistes

Barcelona

Iglesias avança que els comuns no votaran a favor de la resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia

Madrid

Torrent defensa que la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP és una “opinió política” i no una llei