La llista civil s'obre camí
La CUP planteja una llista de la societat civil instrumental, que els partits independentistes no es presentin i que hi hagi eleccions constituents immediates amb candidatures separades
ERC hi està d'acord
Mas s'obre a parlar del govern de concentració post-27-S que també plantegen els republicans
Artur Mas va instar primer la societat civil a fer el pas. Oriol Junqueras va plantejar després una llista independentista sense polítics i, ahir, Quim Arrufat va anar més enllà proposant una candidatura instrumental sense els partits que doni pas a unes eleccions constituents immediates. El projecte de la llista unitària, per ara inexistent, aclaparava el debat parlamentari a la mateixa hora que el secretariat nacional de l'ANC es tancava per formular la seva pròpia proposta. La compareixença del president de la Generalitat a l'hemicicle per explicar la remodelació de l'executiu després de la sortida d'Unió es va convertir en un debat sui generis sobre la llista civil, de balanç de la legislatura i de míting de precampanya des de l'escó. ERC veu amb bons ulls la iniciativa cupaire però CDC guardava silenci. El mateix Mas va esquivar des del faristol la proposta d'Arrufat i va reivindicar el compromís assumit pel seu govern amb el dret a decidir i el 9-N. “Ens ho hem jugat tot al 100 per cent”, va etzibar.
A menys de quatre setmanes de la dissolució prevista del Parlament, la CUP va tornava a sacsejar el tauler independentista. Arrufat va sorprendre els diputats plantejant una llista civil sense polítics, instrumental, que permeti fer un plebiscit d'interpretació incontestable i doni pas a unes eleccions immediates i constituents en què sí que tornarien concórrer els partits sobiranistes per separat. La CUP no formaria part d'una llista conjunta de partits ni de composició híbrida amb les entitats sobiranistes, però estaria disposada a no concórrer a les eleccions si es forja una llista de “la gent” per guanyar el plebiscit amb uns resultats internacionalment homologables. Tot seguit es constituiria un nou Parlament que no investiria cap president de la Generalitat i, en dos mesos, es dissoldria la cambra. Mentrestant, Artur Mas i l'actual govern es mantindrien en funcions. Les següents eleccions serien, segons la CUP, constituents, i les forces independentistes es presentarien per separat. “No serem crossa de nous governs amb qui no compartim programa ni interessos més enllà del dret a l'autodeterminació, ni compartirem llistes que plantegin governs d'unitat, no som unitaristes, som independentistes”, va advertir Arrufat. La CUP centra el focus en la conversió del 27-S en el referèndum impossible. ERC posava nom a l'instrument: la llista del sí.
En les negociacions, però, també hi ha el plantejament d'ERC d'abordar la composició d'un govern de concentració postplebiscitari, tot i que els republicans estarien disposats a renunciar-hi si s'imposa el projecte de la CUP. Mas es va obrir a parlar-ne després que la portaveu parlamentària dels republicans, Marta Rovira, verbalitzés la iniciativa al Parlament, mentre Oriol Junqueras era de viatge a l'Argentina. “Es pot parlar de tot, evidentment, amb la visió dels propers temps”, va convenir Mas. El president també es va enganxar amb Arrufat pel 9-N: el cupaire defensava que es va desobeir a mitges i Mas li va recordar la querella que pesa sobre ell, Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega.
En segon pla quedava la remodelació del govern, amb els tres consellers nous, Meritxell Borràs, Jordi Jané i Jordi Ciuraneta, ja asseguts a la banqueta de l'executiu i Neus Munté a tocar de Mas com a vicepresidenta. Els diputats d'Unió van seure plegats, amb la remarcable absència d'Ortega, per visualitzar el trencament de CiU. Els socialcristians crítics es van mantenir entre els convergents. L'exportaveu adjunta del grup, Mercè Jou, del sector sobiranista d'Unió, es va quedar al costat de Jordi Turull. El nou cap de files d'UDC a la cambra, Roger Montañola, va valorar a posteriori la compareixença de Mas.
Unes hores abans, el govern aprovava un altre canvi organitzatiu. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, serà el nou president de la part catalana de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Homs hi substituirà Ortega, tot i que la bilateral, el marc general i permanent de relació entre els dos governs segons l'Estatut, no es reuneix des del 2011, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Josep Antoni Duran i Lleida era el capdavant de la part catalana.
El procés català, al Parlament d'Irlanda
El procés a Catalunya i el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre, protagonistes al Parlament d'Irlanda, a Dublín. La seu de la cambra, Leinster House, va acollir ahir una sessió informativa impulsada a iniciativa del president de la comissió d'Afers Europeus, el laborista Dominic Hannigan. Acompanyats del delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Josep Suàrez Iborra, els encarregats d'exposar la realitat catalana van ser el secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, i el secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública Catalana (DIPLOCAT), Albert Royo. Els representants catalans es van explicar davant una representació de la majoria de partits tant del Congrés (Dáil) com del Senat (Seanad).
Segons va informar el govern, la sessió va consistir en una primera intervenció dels convidats, que van exposar la situació política catalana i els seus antecedents, seguida de diverses intervencions dels diputats assistents. Albinyana va fer èmfasi en el caràcter plebiscitari de les eleccions, que supliran el referèndum que Escòcia va fer amb normalitat però que, en canvi, el govern espanyol s'ha negat a acceptar. Royo, per la seva banda, va subratllar el caràcter democràtic, pacífic i integrador del moviment sobiranista català.
