Política

El primer teòric de la llista sense polítics

El politòleg Lluís Orriols va signar al desembre un dels retrats més aproximats del que ha acabat sent la llista pel sí a la independència

Sense sigles, polítics en actiu ni propostes programàtiques més enllà de la independència. Eren els tres pilars principals al voltant dels quals Lluís Orriols, politòleg especialista en comportament electoral i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, edificava la seva visió del 27-S. Un decàleg que, sota el títol d'El dilema de la independència, publicava el desembre passat a El País, tot just vint dies després que Artur Mas vinculés la convocatòria d'eleccions a l'articulació d'una “candidatura de país”. La d'Orriols va ser una proposta innovadora, un dels primers estadis cap a la llista unitària que ara, davant dels últims esdeveniments, intenta actualitzar.

El mateix Orriols recorda que el seu interès era proposar el marc acadèmic que permetés interpretar unes eleccions de manera plebiscitària. “En uns comicis normals el vot propi expressa moltes preferències: simpatia pel candidat, adhesió a unes sigles, premi o càstig a una gestió, predilecció per un o altre programa electoral”, enumera per posteriorment introduir que el desitjable era eliminar el màxim d'interferències perquè només quedés una pregunta: si es desitja o no la independència. I entre aquests obstacles hi havia, a parer del politòleg, les sigles dels partits, la presència de líders polítics o un programa electoral més enllà de la constitució d'un nou estat. Preguntat sobre si el capital polític de Mas o Junqueras hauria de ser aprofitat, afirma que sí, però que en un escenari més llunyà: “En unes segones eleccions després del plebiscit, a les quals els partits polítics es presentin per separat i s'atribueixi la gestió de la legislatura i del mandat popular a la candidatura guanyadora.”

L'acadèmic recondueix la conversa cap als obstacles als quals haurà de fer front la llista pel sí. El primer de tots, la construcció d'una confluència d'esquerres que, aglutinant ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent, “trenqui la lògica sobiranista d'aquestes eleccions, deixant de circumscriure-les a una tria entre el sí o el no a la independència en fer-hi emergir l'eix social” i dificulti la interpretació del plebiscit. Recorda també l'escissió de CiU, una ruptura que raona que perjudica més el bloc sobiranista que la mateixa CDC. No tant per l'èxode de votants sobiranistes cap a Unió, sinó perquè les enquestes ja fa temps que situen els resultats del sí immediatament per sota del 50%.“El que ha de fer el bloc sobiranista ara mateix és doblar esforços, buscar complicitats per unir diverses sentimentalitats”, recepta Orriols des d'un despatx que, tot i estar al cor de Madrid, té les vistes posades a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pren forma una consulta monarquia o república

barcelona

Junts hi torna per refer el Tribunal de Comptes

madrid

Un desnonament a Jerusalem desferma la còlera palestina

Beirut

Relleu al grup municipal de Guanyem Girona

GIRONA

Pressió d’ERC i el PSC per la reforma laboral

barcelona

El Parlament italià inicia el procés per escollir el nou president de la República

roma

Londres denuncia que Moscou vol instaurar un règim afí a Kíev

Kíev / Moscou / Londres

El Parlament es conjura contra el racisme

Barcelona

Borràs, sobre la retirada de l’escó de Juvillà: “Es vulneren els drets dels seus electors, no només els del diputat”

Les Borges Blanques