Política

“El 27-S es planteja com un sí o un no”

“Tothom, malgrat que alguns diguin que no són plebiscitàries, està donant aquest valor a les eleccions”

“No és cap llista camuflada de res i aplega gent de sensibilitat diversa. En moments excepcionals calen moviments de concentració”

Advo­cat i his­to­ri­a­dor, el por­ta­veu de la Comissió de la Dig­ni­tat i una de les per­so­nes que més ha llui­tat perquè els papers de Sala­manca tor­nin a Cata­lu­nya, Josep Cru­a­nyes, fa el salt a la política. S'incor­pora com a suplent a la llista de Junts pel Sí.

Per què va accep­tar anar a la can­di­da­tura de Junts pel Sí?
Em van pro­po­sar d'anar-hi per donar-hi suport i de seguida vaig dir que sí, perquè són unes elec­ci­ons deci­si­ves en què tots hem de col·labo­rar. No vaig dub­tar.
Aquesta excep­ci­o­na­li­tat es visu­a­litza amb llis­tes dife­rents a les que estàvem acos­tu­mats fins ara?
Demos­tra que, des de les diver­ses visi­ons polítiques, tot­hom reco­neix que és un moment excep­ci­o­nal.
El PP, el PSOE i Ciu­ta­dans rebut­gen que el 27-S tin­gui caràcter ple­bis­ci­tari, però s'hi abo­ca­ran...
Es fan unes elec­ci­ons ple­bis­citàries en què es plan­teja no només, que també, unes polítiques con­cre­tes, però sobre­tot el que es plan­teja és un canvi de model de la soci­e­tat. I aquí hi ha els que volem can­viar el model, la manera com es regeix, com s'orga­nitza política­ment i totes les bases sobre les quals està fet fins ara. I, per altra banda, hi ha els que defen­sen l'statu quo. El 27-S es plan­teja com un sí o un no. Tot­hom, mal­grat que alguns diguin que no són ple­bis­citàries, està donant aquest valor a aques­tes elec­ci­ons.
Con­fia que la mobi­lit­zació de la Meri­di­ana de la Diada estarà plena?
Con­fio que sí. Les cir­cumstàncies no han can­viat i els fets, plan­te­ja­ments i posi­ci­ons que es van conei­xent dels dife­rents par­tits van donant raons perquè així sigui. Fa un any es par­lava de la ter­cera via, i en aquest moment queda molt clar que està abso­lu­ta­ment morta. El PP i el PSOE han dei­xat clar que no estan dis­po­sats a tirar enda­vant aquesta ter­cera via, que seria donar, a través de la Cons­ti­tució, una mena de reco­nei­xe­ment a Cata­lu­nya, dotar-la d'un esta­tus amb un reco­nei­xe­ment polític.
En aquest sen­tit, com valora les pro­pos­tes que hi ha damunt la taula per refor­mar la Cons­ti­tució, sem­bla que el PP hi hagi obert tímida­ment la porta?
Amb el que han expli­cat fins ara el que sem­bla que es vol fer és aca­bar de tan­car tota pos­si­bi­li­tat de reco­nei­xe­ment de Cata­lu­nya. Podríem dir que aquell dret a l'auto­go­vern que la Cons­ti­tució va repes­car del període repu­blicà amb molts pros i con­tres es vol defi­ni­ti­va­ment enter­rar. Quan el TC fa la sentència de l'Esta­tut fa un pas enrere molt gran res­pecte al que s'havia esta­blert a la Cons­ti­tució i que es repes­cava del període repu­blicà, en què es deia que es reco­nei­xia una per­so­na­li­tat de Cata­lu­nya i s'esta­blia un dret a l'auto­go­vern en uns deter­mi­nats àmbits. Tot això es car­rega i es diu que l'únic que hi ha són unes corts i un govern espa­nyol que és el que mana, i que Cata­lu­nya com a molt tindrà una mínima, més àmplia o més petita, des­cen­tra­lit­zació, però cap mena de pos­si­bi­li­tat de deci­dir res.
Vist amb pers­pec­tiva, la sentència de l'Esta­tut és la gota que fa ves­sar el got?
Va ser un pas enrere molt gran. En la Tran­sició s'havia arri­bat a un pacte en què s'esta­blia la nego­ci­ació d'un esta­tut d'auto­no­mia en què aquest era dis­cu­tit per les Corts i després era refe­ren­dant pel poble de Cata­lu­nya. Es va refor­mar l'Esta­tut amb aquest pro­ce­di­ment i hi va inter­ve­nir el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per des­truir tota pos­si­ble inter­pre­tació del que seria blin­dar les com­petències de la Gene­ra­li­tat, que això volia dir reconèixer un efec­tiu grau d'auto­no­mia política. El TC no hi podia fer res perquè és el que, d'una manera popu­lar i a través d'una sèrie de fil­tres i deci­si­ons, s'havia deter­mi­nat. El Cons­ti­tu­ci­o­nal trenca l'equi­li­bri ins­ti­tu­ci­o­nal i no és que vessi el got, trenca tota la vai­xe­lla!
S'acusa la can­di­da­tura de Junts pel Sí de ser un camu­flatge del pre­si­dent Mas.
Crec que no és cert, puc par­lar per mi. Sóc en aquesta llista perquè entenc que és una can­di­da­tura en què mol­tes per­so­nes que segu­ra­ment no hauríem fet el pas a la política par­ti­ci­pem per l'excep­ci­o­na­li­tat del moment i perquè pen­sem que s'han d'unir les for­ces. En els moments excep­ci­o­nals s'han de fer movi­ments de con­cen­tració per poder-ne sor­tir. No és cap llista camu­flada de res i aplega gent de sen­si­bi­li­tat molt diversa. Jo sóc una per­sona d'esquer­res que vull per al meu país tota una sèrie de can­vis molt impor­tants i vaig a la can­di­da­tura amb aquest desig: fer un nou marc de país que per­meti fer això.
L'adver­sari polític és Cata­lu­nya Sí que es Pot o les for­ces que no volen el tren­ca­ment?
Són els que no volen tren­car amb l'statu quo. Per les decla­ra­ci­ons que fan els par­tits espa­nyols, està claríssim que qual­se­vol sor­tida va en la línia de no reconèixer el dret de Cata­lu­nya ni Cata­lu­nya com a sub­jecte polític.
Fa algun pronòstic amb vista al 27-S?
Crec que les can­di­da­tu­res que plan­te­gen tren­car l'statu quo, Junts pel Sí i la CUP, tin­dran un bon resul­tat.
Cata­lu­nya Sí que es Pot podria ser un aliat l'endemà de les elec­ci­ons?
L'endemà de les elec­ci­ons, si com aspiro s'obre un procés cons­ti­tu­ent, tot­hom està cri­dat a col·labo­rar-hi.
El retorn dels ‘papers de Sala­manca' exem­pli­fi­ca­ria molt bé el perquè hi ha un desig de sepa­ració de l'Estat?
Exem­pli­fica dues coses ben sig­ni­fi­ca­ti­ves. Una, és que governs diver­sos han tin­gut una total insen­si­bi­li­tat res­pecte a una qüestió que afecta uns drets soci­als, una repa­ració que afec­tava per­so­nes per haver estat per­se­gui­des per la seva manera de pen­sar, etc. Si bé el govern del PSOE va com­plir més del que ho ha fet el del PP, va com­plir sem­pre amb recança. Si el govern soci­a­lista hagués fet la trans­ferència que estava pre­pa­rada en el moment del canvi del govern, ara aquesta docu­men­tació ja s'hau­ria retor­nat. El retard va per­me­tre al PP deci­dir que una part no la tor­nava. Per què els soci­a­lis­tes van allar­gar-ho tant? I aquí la segona cosa que exem­pli­fica, perquè deien que fer una cosa en bene­fici a Cata­lu­nya els per­ju­di­cava. No es vol fer ni que sigui un fet de justícia, hi ha recança a reconèixer un dret de Cata­lu­nya.
L'anul·lació pen­dent del judici sumaríssim a Com­panys seria un altre exem­ple?
Sí. La Gene­ra­li­tat va dema­nar l'anul·lació del procés a través del fis­cal, i el fis­cal s'empesca una argu­men­tació per dir que no ho dema­narà perquè ja està fet. Aque­lla reso­lució és molt sig­ni­fi­ca­tiva. Pri­mer, perquè és una burla envers el govern, el que repre­senta Com­panys i el seu crim. I, després, és no voler donar una noto­ri­e­tat que la història té.
Ho con­si­dera un dèficit democràtic?
El juliol de l'any pas­sat, el govern espa­nyol va rebre un reque­ri­ment de les Naci­ons Uni­des, refe­rent als papers i també a totes les polítiques de memòria. Li deia que l'Estat espa­nyol, que ha sig­nat els trac­tats de les Naci­ons Uni­des, té l'obli­gació huma­nitària de res­ti­tuir les vícti­mes, anul·lar els pro­ces­sos i inves­ti­gar els crims con­tra la Huma­ni­tat, i no fa ben res. Això és molt greu i repre­senta un dèficit democràtic perquè vol dir que és un país que no res­pecta els drets humans.

Pel retorn dels ‘papers'

Josep Cruanyes (1952) és president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, vinculada a l'IEC, i secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Col·legi d'Advocats de Catalunya. A més, des de la Comissió de la Dignitat ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, batalla que continua perquè el PP, tot i la llei de la memòria, ha frenat el trasllat dels que encara estan pendents de tornar. I també descarta retornar els que són a l'Arxiu Militar d'Àvila, que són els documents confiscats per la Gestapo –i enviats a Franco– del govern a l'exili a París. A més d'exigir la recuperació dels papers de Salamanca i treballar per l'anul·lació del judici sumaríssim a Companys, la Comissió de la Dignitat forma part de les entitats que van presentar una querella a la fiscalia de Catalunya per denunciar la banalització del nazisme. S'hi demanava que s'actués en tots aquells casos en què s'equipara els catalans amb els nazis i els seguidors de Hitler. “Una de les coses que necessitem per canviar el país és fer una justícia diferent, arrelada a la realitat del país”, considera Cruanyes, que denuncia: “Es diuen barbaritats sobre Catalunya i no passa res.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia