Política

El president del comitè d'Afers Europeus del Parlament suec avisa que “no es pot utilitzar la UE com a excusa” pel ‘no'

El diputat dels Verds Carl Schlyter augura que si el 27-S hi ha una majoria independentista a Catalunya els governs europeus hauran “reaccionar”

El Diplocat organitza un debat per explicar el procés i les eleccions plebiscitàries a la Cambra sueca

El pre­si­dent del comitè d'Afers Euro­peus del par­la­ment de Suècia, Carl Schly­ter, con­si­dera que el debat sobre l'encaix d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent a la UE “no es pot uti­lit­zar com argu­ment” ni “excusa” a la cam­pa­nya elec­to­ral. Al seu parer, el nou Estat “com­pli­ria tots els cri­te­ris” per ser mem­bre de la UE i creu que si els cata­lans apos­ten per la inde­pendència els governs euro­peus hau­ran “de reac­ci­o­nar”.

Schly­ter, del par­tit dels Verds, ha fet aques­tes decla­ra­ci­ons a l'ACN des de la Cam­bra sueca, on aquest dijous el Con­sell de la Diplomàcia Pública de Cata­lu­nya (Diplo­cat) haex­pli­cat el procés d'inde­pendència i les elec­ci­ons del 27 de setem­bre.

En un acte que ha estat orga­nit­zat con­jun­ta­ment amb el par­tit dels Verds a Esto­colm, el secre­tari gene­ral del Diplo­cat, Albert Royo, ha remar­cat que el pre­si­dent català, Artur Mas, pot ser “jut­jar i empre­so­nat” en les pro­pe­res set­ma­nes per haver pro­mo­gut el 9-N. Royo ha des­ta­cat que els cata­lans han dema­nat “rei­te­ra­da­ment” un referèndum al govern espa­nyol, però aquest s'hi ha negat i que “l'última sor­tida” és el 27-S.

La reacció d'Europa

Schly­ter ha lamen­tat que els cata­lans hagin de votar sobre la inde­pendència “de manera com­pli­cada” el 27-S, sense un referèndum vin­cu­lant, perquè el govern espa­nyol “el nega”. “Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real, almenys tot­hom podria expres­sar la seva opinió jus­ta­ment, i aquesta és la base perquè tot­hom res­pecti la decisió”, ha indi­cat.

El dipu­tat dels Verds ha asse­gu­rat que els governs euro­peus “no vol­dran inter­fe­rir amb el que els cata­lans escu­llin”. “Però si els cata­lans escu­llen un futur dife­rent, és clar que hau­rem de reac­ci­o­nar”, ha pre­dit. “Si un nou Estat vol entrar a la UE, per què li hauríem de dene­gar?”, s'ha pre­gun­tat.

En aquest sen­tit, Schly­ter ha subrat­llat que Cata­lu­nya com­pli­ria els cri­te­ris “democràtics, de drets humans i econòmics” per for­mar part de la Unió Euro­pea. “No es pot uti­lit­zar com a argu­ment, no es pot uti­lit­zar la UE com a excusa en aquest referèndum”, ha conclòs.

El pre­si­dent de comitè d'Afers Euro­peus del par­la­ment suec ha admès que l'Estat espa­nyol podria tenir “un veto” sobre l'adhesió i això seria “un pro­blema”. En tot cas, creu que “si la con­clusió del procés és que hi ha un matri­moni infeliç, el millor és ser bons amics”. “Estic segur que la gent d'Espa­nya veurà els bene­fi­cis de tenir una bona relació amb Cata­lu­nya, es deci­deixi el que es deci­deixi”, ha indi­cat. “Sem­pre és millor tenir bones rela­ci­ons amb el veí”, ha afe­git.

Elec­ci­ons ple­bis­citàries

Schly­ter ha reco­ne­gut que les elec­ci­ons del 27-S tin­dran un caràcter ple­bis­ci­tari. “Li diguis com li diguis, si es vota una clara majo­ria de par­tits que volen un futur dife­rent per a Cata­lu­nya, com pots atu­rar el procés?”, ha apun­tat. “Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una rea­li­tat política. Un es pot que­dar en un racó i dir que no li agrada, però això no importa, la rea­li­tat serà allà”, ha reblat.

El dipu­tat ha expli­cat que el comitè d'Afers Euro­peus del Par­la­ment dóna al minis­tre suec d'Exte­ri­ors un man­dat sobre com ha de nego­ciar a la Unió Euro­pea. Així, no ha des­car­tat que un dia li hagin de donar direc­trius sobre Cata­lu­nya. “Pot­ser hau­rem de tor­nar aquí”, espe­ci­al­ment “si els cata­lans volen can­viar la seva relació amb Espa­nya”, ha avançat.

El debat del Diplo­cat

Durant el debat orga­nit­zat pel Diplo­cat i els Verds, Bel Odil, pre­si­denta de l'Asso­ci­ació d'Escrip­tors en Llen­gua Cata­lana, ha pre­sen­tat Cata­lu­nya com un lloc divers on un 70% dels ciu­ta­dans són “xar­ne­gos”, un terme amb el qual s'ha des­crit a ella mateixa i que ha vol­gut rei­vin­di­car posi­ti­va­ment com a part del país. Odil ha il·lus­trat al públic d'Esto­colm la trans­ver­sa­li­tat del procés inde­pen­den­tista amb la imatge de l'abraçada entre el pre­si­dent Artur Mas i el dipu­tat de la CUP David Fernández.

L'euro­di­pu­tada sueca Bodil Valero ha expli­cat la seva experiència com a obser­va­dora inter­na­ci­o­nal a la mani­fes­tació de la Meri­di­ana: “Qui digui que hi havia poca gent, men­teix”, ha remar­cat. Valero ha indi­cat que ella i la resta d'obser­va­dors ni tan sols van poder arri­bar fins a la capçalera perquè hi havia molta gent als car­rers.

Jaume Far­guell, exdi­pu­tat i exal­calde de Berga, ha recor­dat durant l'acte la relació entre el seu muni­cipi i Suècia. Ha expli­cat que a Europa hi ha una tren­tena de pobles ano­me­nats Berga, la majo­ria en aquest país nòrdic. L'exal­calde ber­guedà ha par­lat de la cons­trucció del pavelló suec de l'exhi­bició uni­ver­sal de Bar­ce­lona, de l'any 1929, que va final­ment res­tar a Berga.

El dipu­tat suec Val­ter Mutt, mode­ra­dor de les jor­na­des, ha remar­cat que el dret a l'auto­de­ter­mi­nació “està reco­ne­gut” a nivell inter­na­ci­o­nal.

Durant l'acte, un repre­sen­tant de l'ambai­xada espa­nyola ha inter­vin­gut per defen­sar la posició del govern espa­nyol. Ha asse­gu­rat que el 9-N no seguia la lega­li­tat espa­nyola i ha remar­cat que Madrid “no pot auto­rit­zar un referèndum legal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia