Política

ANTONIO BAÑOS

CANDIDAT DE LA CUP AL 27-S

“Desobeir i fer la DUI és de sentit comú, si volem la ruptura”

Assegura que focalitzar el procés en el president Mas “menysté i insulta” l'esforç que molts ciutadans hi han dedicat durant anys

Abans d'assumir el deute volen fer una auditoria als comptes per conèixer quina part és legitima i quina altre ha servit per rescatar la banca

Anto­nio Baños és el can­di­dat de la CUP, com també ho són la resta de mem­bres de la llista, tal com agrada des­ta­car als seus res­pon­sa­bles. El can­sa­ment comença a dei­xar-li petja, la veu se'n res­sent i li falla. No així les ganes i l'ener­gia que li genera par­ti­ci­par i obser­var any rere any una mobi­lit­zació ciu­ta­dana que reclama sobi­ra­nia i que ell ja ha dei­xat escrit en La revo­lució cata­lana.

De camí cap a l'entre­vista dos nois asse­guts davant meu en el tren par­la­ven sobre el 27-S i un d'ells era del parer que votar a la CUP no ser­virà de res. De fet ho com­pa­rava als que van votar Bene­dito en les elec­ci­ons del Barça. Què els diria?
Me'ls hau­ries d'haver por­tat.[Riu]. No és així, en abso­lut. La CUP ens pre­sen­tem amb el relat polític a favor de la rup­tura amb l'Estat espa­nyol i també, amb el resul­tat de la feina feta pels nos­tres tres dipu­tats els dar­rers tres anys. Han estat ells els que han aixe­cat cati­fes, lide­rat la comissió d'inves­ti­gació sobre el cas Pujol, par­ti­ci­pat acti­va­ment en la redacció de les lleis d'anti­fracking i anti­ho­mofòbia i en la supressió de les bales de goma. Hem fet un doble camí: fis­ca­lit­zar el Par­la­ment i fer-hi entrar les llui­tes soci­als que eren al car­rer i, en l'altra direcció, hem expli­cat al ciu­tadà com fun­ci­ona la ins­ti­tució. Pot­ser Bene­dito només volia ser pre­si­dent del Barça, però nosal­tres, a més de cons­truir majo­ries, també aspi­rem a fis­ca­lit­zar la cam­bra i expli­car-ho. També afe­gi­ria que,per una qüestió huma­nitària, fora bo que molts ens votes­sin perquè només amb tres dipu­tats acabés bal­dat.
El vot a la CUP prové bàsica­ment de gent jove?
Aques­tes són les sego­nes elec­ci­ons cata­la­nes per a la CUP, i per tant, és una for­mació rela­ti­va­ment nova en l'esce­nari gene­ral i entenc que per aquests motius atreu un votant nou. És pos­si­ble que sigui més cone­guda per gent jove amb més dis­po­sició a escol­tar els polítics. Ara bé, puc asse­gu­rar que als actes elec­to­rals ve gent de totes les edats.
Ara li faré una pre­gunta al revés i en comp­tes de pre­gun­tar què ofe­reix la CUP al ciu­tadà vol­dria saber què espe­ren vostès del seu votant? A què ha d'estar dis­po­sat el votant que, com pro­posa la for­mació, vol tren­car amb l'Estat espa­nyol?
Nosal­tres pre­ci­sa­ment el que volem és que el múscul del car­rer entri al Par­la­ment, volem un votant orga­nit­zat en els bar­ris, en les asso­ci­a­ci­ons i que ens estiri de les ore­lles si no l'escol­tem. Som tre­men­da­ment exi­gents, per això en el car­tell diem Vota't i Gover­nem-nos.
Però a efec­tes pràctics què demana al ciu­tadà? Vostès, per exem­ple, ja han dit que no paga­ran el deute, que implica això per als ciu­ta­dans?
Pri­mer de tot s' ha d'estar dis­po­sat a deso­beir. Sí, hem dit que no paga­rem el deute, però abans farem una audi­to­ria als comp­tes de la Gene­ra­li­tat. Això ja s'ha fet al llarg de la història i en molts d'altres països. Bona part del deute de la Gene­ra­li­tat s'ha con­tret sense que el ciu­tadà hagi rebut, a canvi, més esco­les o més ser­veis sani­ta­ris. Ben al con­trari, els diners han ser­vit per res­ca­tar els bancs. Nosal­tres ente­nem que si tens una tar­geta de crèdit i t'endeu­tes cal pagar-ho, però si te la roben i la fan ser­vir sense permís doncs cal recla­mar. I això és el que hem de fer, una audi­to­ria per saber quina part del deute és legítim i quina altra cor­res­pon al res­cat dels bancs.
I això què vol dir? No pagar, no tri­bu­tar?
No és un acte de deso­bediència per­so­nal. Qui ho hau­ria d'exe­cu­tar és el futur govern de la república cata­lana. Això, rei­tero, ja ha pas­sat en altres països com a Equa­dor i no va pas­sar res. La deso­bediència és també una qüestió de lògica; si volem tren­car amb l'Estat i aquest, a més a més, no ens reco­neix els drets, doncs hem de deso­beir les lleis. I això no és tan greu, el 14 de setem­bre vam tenir l'opor­tu­ni­tat de plan­tar cara a la llei Wert i no ho vam fer.
Estem ja a la mei­tat de la cam­pa­nya elec­to­ral. Els ha con­vençut Junts pel Sí? Ja se'n fien que tre­ba­lli per la inde­pendència?
No tenim cap imput nou ni relació i no ens refiem per experiència i per l'ambigüitat que ha demos­trat fins ara. Con­vergència ha dila­tat el procés tant com ha vol­gut, li ha interes­sat que tot vagi lent i la rea­li­tat és que el full de ruta del seu pro­grama és tre­men­da­ment ambigu i molt poc rup­tu­rista. No veiem l'esce­nari de rup­tura enlloc i, en canvi, hi apa­reix massa la paraula nego­ci­ació i volem saber com pen­sen nego­ciar amb Madrid: com un govern autonòmic o un de pro­vi­si­o­nal? Per això mal­fiem. Tant de bo, però, sigui una dèria de la CUP.
En tot cas, qui­nes serien les línies ver­me­lles que no tra­ves­sarà mai la CUP si el govern els demana suport?
No per­me­trem que cap dels res­pon­sa­bles polítics del cas Quin­tana sigui en el futur govern i menys ara després de la ver­go­nyosa com­pen­sació econòmica que li han ofert, no pas per la quan­ti­tat de diners sinó perquè encara no han dema­nat perdó. També exi­gi­rem que sigui clar i que pro­clami al món que el poble català és sobirà i que, com a tal, es cons­ti­tu­eix. Ja hem repe­tit que no dona­rem suport a cap govern autonòmic.
I a un de pro­vi­si­o­nal amb Artur Mas com a pre­si­dent?
No inves­ti­rem Mas pre­si­dent. És la frase que més hem repe­tit tots i cadas­cun dels mem­bres de la llista. Una vir­tut del procés és haver acon­se­guit espais enor­mes de diàleg, hem creat un par­la­ment civil on totes les ide­o­lo­gies com­par­tei­xen un espai comú per un mateix objec­tiu. Aquesta és la gran potència del procés, per això quan es foca­litza en el pre­si­dent Mas penso que menys­te­nim i insul­tem les mol­tes per­so­nes que por­ten anys dedi­cant temps i diners al procés i ara no poden que­dar ocul­ta­des ni per Con­vergència, ni ERC, ni per Junts pel Sí.
Recla­men molt la DUI però, i si aquesta és impug­nada per l'Estat? Tor­nem a estar com abans?
És igual que la impug­nin. Una decla­ració ser­veix perquè sigui escol­tada i, a par­tir d'aquí, actuar com un pro­clama, com a poble sobirà. Quan s'arriba aquest punt les lleis de l'Estat ja no fun­ci­o­nen. Per això la DUI és impor­tant per a nosal­tres, perquè és a par­tir de lla­vors que ens hem de començar a regir única­ment per les lleis que ema­nin del Par­la­ment català. És aquesta decla­ració de sobi­ra­nia, el que ens fa forts i ens per­met nego­ciar amb el govern de l'Estat de tu a tu i això, cal dir-ho, no és pas una línia ver­me­lla, és de sen­tit comú, i així s'ha fet en altres pro­ces­sos d'inde­pendència.​Una altra obli­gació que reque­reix el nos­tre suport és que con­jun­ta­ment amb la DUI hi hagi un pla de res­cat que es tra­du­eixi en zero des­no­na­ments, zero pobresa, zero pri­va­tit­za­ci­ons i zero casos de cor­rupció. Cal començar nets a cons­truir de nou, però no sabem què en pensa Junts pel Sí de tot això.
Es plan­te­gen un pos­si­ble esce­nari en què Junts pel Sí faci prou amb Cata­lu­nya si que es Pot i ambdós s'espe­rin a un canvi de govern a l'Estat?
Seria molt estrany perquè entenc que hi ha una línia que els separa. Nosal­tres pen­sem que Cata­lu­nya Sí que es Pot és una can­di­da­tura que podem arri­bar a arros­se­gar cap al sí quan se n'ado­nin que amb el govern de l'Estat no es pot i que nosal­tres sí podem crear un nou estat.
Ho veu tot obert?
És que d'hipòtesis se'n poden fer mol­tes, i és pre­ci­sa­ment a causa d'això que no ens en refiem de Junts pel Sí perquè no són clars a l'hora d'expli­car com pen­sen tren­car amb l'Estat. Això dóna peu a tot tipus d'esce­nari i en un tema tan seriós com aquest no es pot ser ambigu.
Han estat impli­cat en les mobi­lit­za­ci­ons que s'han fet a Cata­lu­nya des del 2010 i invo­lu­crat en movi­ments soci­als com l'ANC i Súmate. Aques­tes mobi­lit­za­ci­ons li han tren­cat els esque­mes polítics?
M'ho han tren­cat tot, però bàsica­ment el pro­ces sobi­ra­nista m'ha insu­flat una gran espe­rança política.L'onada de referèndums popu­lars que va arren­car a Arenys de Munt i va arri­bar a Bar­ce­lona ja em va tren­car tots els esque­mes per la bona orga­nit­zació i la mas­siva par­ti­ci­pació que va haver-hi. Ja porto anys fent entre­vis­tes i xer­ra­des per a Súmate,ANC i Òmnium, he vist el procés com a espec­ta­dor i par­ti­ci­pant i estic engres­cat com el pri­mer dia. Hem par­lat i dia­lo­gat amb molta gent i de dife­rent ide­o­lo­gia i per això dic que el que estem vivint és una revo­lució.
Que li diuen els seus veïns de la Meri­di­ana del procés i de la CUP?
El cam­brer del bar que sovin­tejo, en Balta, ara em diu David Fernández. I sí, conei­xen la CUP i hi ha mol­tes este­la­des pen­ja­des al balcó. És un barri molt divers amb votants de Ciu­ta­dans i de la CUP, i amb veïns que tri­bu­ten i no poden votar perquè el govern de l'Estat no els deixa. Par­lem molt dels veïns anda­lu­sos i extre­menys, però n'hi ha 200.000 que pro­ve­nen d'altres països que no tenen dret a vot i d'aquests ningú en parla.
Quan David Fernández va entrar al Par­la­ment el pri­mer que va fer va ser pen­jar una foto­gra­fia d'Ovidi Mont­llor, ja ha pen­sat què hi farà vostè?
Amb l'èxit que ha tin­gut el vídeo de cam­pa­nya crec que està clar què no hi fal­tarà. Els com­panys de Gavà ja m'han rega­lat un gat i en tenim un altre abi­llat de roig i negre a sem­blança de la CUP així que molt em temo que el gat haurà d'entrar al Par­la­ment si tenim prou vots.
Ara que men­ci­ona l'anunci, què és molt de la broma vostè?
No, sóc molt obe­di­ent i faig el que em marca el guió. Vam repas­sar el guió entre tots i hi vam afe­gir mis­satge polític. Ara ja puc dir que alguns dels gags més bons són del David que té un humor magnífic.
Quins són els seus refe­rents polítics?
M'agrada par­lar del meu avi de la CNT que no em dei­xava veure con­tes de Dis­ney i en comp­tes d'això m'obli­gava a memo­rit­zar els noms dels pre­si­dents de la República fran­cesa. No vaig veure mai Dumbo, i en canvi, m'expli­cava epi­so­dis de vagues labo­rals des de La Cana­denca, a les de Nova York i Chi­cago, la història de Sal­va­dor Seguí i memo­rit­zava La Inter­na­ci­o­nal. Vaig debu­tar en els movi­ments anti­glo­ba­lit­zació de finals del 90 i vaig interes­sar-me pel zapa­tisme. Ara en canvi, trobo que s'intenta desac­ti­var el mis­satge polític.

La República Baños

A Antonio Baños, (Barcelona, 1967), se l'ha qualificat de dandy de Nou Barris, de novel·lista italià anys 40, d'irreverent, d'agitador, de bufó... Ell es postula com a periodista, es declara anticapitalista i antisistema i sobretot li agrada la música. L'any 2009 es va donar a conèixer pels llibres ”L'economia no existeix” i ”Posteconomia. Cap a un capitalisme feudal” en què ja avançava que la crisi era fruit de l'assalt al poder de les elits, ho va anomenar la ”revolució dels rics” que tenien l'objectiu d'empobrir les classes mitjanes i populars. Per lluitar-hi, llavors reclamava unitat, organització i resistència de la classe mitjana que ara ha vist aparèixer i estendre's fins i tot per casa seva, la Meridiana, l'únic espai que considera la seva “pàtria”. Però encapçalar la llista de la CUP també li ha portat algun maldecap com quan va menystenir el moviment escolta i va rebre crítiques d'arreu, també de ”cupaires”. O quan es va definir com l'autèntic català per tenir els quatre cognoms castellans. Amb tot, l'humor i la ironia amb què ha impregnat el missatge polític ha captivat ciutadans i ha alleugerit absències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.