Política

RAFAEL BRUGUERA

NÚMERO 1 DEL PSC A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA

“La DUI és un desastre que ens allunyaria d'Europa”

“Volem sortir d'aquest embolic amb una proposta coherent, sensata i possible que doni a Catalunya la màxima llibertat possible”

“Quan es parla del dret a decidir, que nosaltres respectem i, a més, hi estem d'acord, ens agradaria que fos sobre si es vol una relació federal amb l'Estat o amb els pobles d'Espanya”

Lluís Llach no es defineix, no diu si són d'esquerres o de dretes, nosaltres sí que ho fem
Ens agradaria saber quin és aquest pla per poder declarar una DUI i que sigui efectiva

Rafel Bru­guera, número 1 de la can­di­da­tura del PSC a les comar­ques giro­ni­nes en les elec­ci­ons al Par­la­ment, clama per una solució dia­lo­gada i pac­tada, legal i acor­dada, que resol­gui l'encaix de Cata­lu­nya amb Espa­nya però que, a la vegada, sigui trans­for­ma­dora de la rea­li­tat de l'Estat a través del fede­ra­lisme. Segons Bru­guera, s'ha d'asso­lir el màxim de lli­ber­tat per a Cata­lu­nya, però des del marc de la llei, i adver­teix que una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència (DUI) seria un des­as­tre.

Què busca el PSC en unes elec­ci­ons que per a uns són autonòmiques, per a altres tenen caràcter ple­bis­ci­tari i per al pre­si­dent de l'Estat espa­nyol són sen­zi­lla­ment “dife­rents”?
Què volem? Sor­tir d'aquest embo­lic amb una pro­posta cohe­rent, sen­sata i pos­si­ble que doni a Cata­lu­nya la màxima lli­ber­tat pos­si­ble. I tot això en un con­text molt difícil i com­pli­cat, és cert. Nosal­tres ente­nem que que­dar-nos com estem seria un gravíssim error, que és el que defen­sen uns, com ara el PP i Ciu­ta­dans, i per l'altre cos­tat pen­sem que una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència seria un des­as­tre que ens allu­nya­ria d'Europa i de la moneda única. Per això el PSC es pre­senta amb un pro­grama per gover­nar. Com deia, defen­sem tre­ba­llar des del diàleg per asso­lir la màxima lli­ber­tat per a Cata­lu­nya.
Què entén vostè per aquest màxim de lli­ber­tat que el PSC vol asso­lir per a Cata­lu­nya?
Doncs el reco­nei­xe­ment dels drets històrics, la llen­gua i la cul­tura, que és cert que han estat amenaçats aquests dar­rers anys pel govern del PP, així com també en temes com­pe­ten­ci­als, en el sen­tit d'asso­lir per part de l'Estat el com­promís d'inver­tir en les infra­es­truc­tu­res necessàries, clau i estratègiques perquè Cata­lu­nya pugui ser encara més del que és un gran motor social i econòmic.
Parla de reco­nei­xe­ments i com­pro­mi­sos. D'acord. Amb la història a la mà, i atès que les posi­ci­ons no poden estar més allu­nya­des, a quin acord es pot arri­bar?
Algu­nes coses estan can­vi­ant; és més, penso que ja han començat a can­viar, i això s'ha de tenir en compte i molt. És un començament que ens fa veure que és pos­si­ble arri­bar a acords.
Un canvi? No és pas arran o gràcies al procés seces­si­o­nista, que ho empeny tot?
En tot cas, penso que és gràcies al procés polític gene­ral que s'està donant a Cata­lu­nya i al mateix Estat.
Posi exem­ples.
Sense anar més lluny, donem un cop d'ull a les comu­ni­tats autònomes que tenen el català com a llen­gua pròpia, les quals ja han començat a can­viar. I aquests són els nos­tres ali­ats. Fran­cina Armen­gol, pre­si­denta a les illes Bale­ars, va dero­gar el decret de tri­lingüisme i, a més, va dema­nar la rein­cor­po­ració a l'Ins­ti­tut Ramon Llull, i això no són coses menors. El mateix podem dir dels pre­si­dents de les comu­ni­tats de València i Aragó, Ximo Puig i Javier Lambán; aquest dar­rer va anun­ciar la dero­gació de la igno­mi­ni­osa llei de la llen­gua ara­go­nesa pròpia de l'àrea ori­en­tal, la famosa Lapao. La qual, per cert, a Cata­lu­nya, quan va ser apro­vada, va haver-hi una reacció total­ment contrària, però ara penso que no s'ha feli­ci­tat molt, el que es diu molt, el pre­si­dent ara­gonès per aquesta decisió. Amb això el que vull dir és que es demos­tra que una Espa­nya dife­rent és pos­si­ble i ja ha començat. Serà fàcil? No! A més, cal fer enten­dre que la pro­blemàtica no es resol amb més recur­sos econòmics, com ara el pacte fis­cal, sinó que el que cal és bus­car una solució política. Són visi­ons diver­gents: men­tre que el PP i Ciu­ta­dans han vol­gut resol­dre el con­flicte que té Cata­lu­nya, però que no obli­dem que també té Espa­nya en con­junt, via judi­cial, altres ho volen fer sal­tant-se la llei. Les dues visi­ons no són la solució. Els pro­ble­mes polítics s'han de resol­dre fent política. Se'n pot dir fede­ra­lisme, que és el que nosal­tres posem sobre la taula, que a més és el model impe­rant a la majo­ria de països més avançats. No tots aquests són iguals, cert, però fun­ci­o­nen.
El referèndum hau­ria estat o és la solució?
Quin referèndum? Quan es parla del dret a deci­dir, que nosal­tres res­pec­tem i, a més, hi estem d'acord, ens agra­da­ria que fos sobre si es vol una relació fede­ral amb l'Estat o amb els pobles d'Espa­nya, fet que implica el reco­nei­xe­ment de Cata­lu­nya com a nació amb tots els sen­tits, polític i jurídic, però des del fede­ra­lisme. Hem tin­gut una Cons­ti­tució d'èxit, però aquesta ara com ara ja no ser­veix per resol­dre molts pro­ble­mes, entre els quals l'encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya.
Vostès cen­tren molt el focus en el fet de gover­nar i en el pro­grama.
Sí, perquè el que inten­tem expli­car és que el 28-S s'ha de con­ti­nuar gover­nant el país. No podem estar un any i mig pen­dents de les estruc­tu­res d'estat, com ens diu el senyor Llach. Hi ha onze mil cri­a­tu­res que no tenen garan­tit cap àpat al dia. S'ha de con­ti­nuar fent polítiques, i per això nosal­tres fem una pro­posta des del punt de vista naci­o­nal, però des de l'esquerra. I pre­gun­tant al cap de llista de Junts pel Sí a Girona, Lluís Llach, sobre temes con­crets de les comar­ques giro­ni­nes, va reconèixer que no tenen pro­grama ni pro­pos­tes per resol­dre el pro­blema dels ciu­ta­dans, que merei­xen saber qui voten i per fer què. Hem fet un esforç impor­tant per defi­nir-nos, fins i tot en temes polèmics perquè aquest país té molts temes pen­dents de resol­dre. I per què? Doncs per la ino­pe­ra­ti­vi­tat del senyor Mas. Durant aquest temps no s'ha inau­gu­rat cap escola, el CAP de l'Escala segueix amb el risc, per dues vega­des, de pri­va­tit­zar l'àrea bàsica. Lluís Llach no es defi­neix, no diu si són d'esquer­res o de dre­tes, nosal­tres sí que ho fem.
En què es defi­nei­xen, vostès, els soci­a­lis­tes?
Som d'esquer­res i bus­quem un pacte naci­o­nal amb fer­mesa i rotun­di­tat, pro­cu­rant la màxima lli­ber­tat i que es reco­ne­gui que som un nació.
Té por d'una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència?
Penso que no s'hi arri­barà. Aquests dies Artur Mas està dient una cosa que és abso­lu­ta­ment ambi­gua; ens està dient que s'ha d'entrar en un període de nego­ci­a­ci­ons amb l'Estat. La meva pre­gunta és: per fer què? Pretén nego­ciar amb l'Estat espa­nyol la inde­pendència de Cata­lu­nya? Això és abso­lu­ta­ment impos­si­ble en el marc legal i euro­peu. Nego­ciar una altra cosa? Bé, doncs, ben­vin­guts al club. El que veig és que hi haurà frus­tració de molta gent que s'ha cre­gut que això de mar­xar d'Espa­nya era només una solució cor­dial i adéu. Això no és ni serà així. I si fos així, l'endemà, què? Sabem per­fec­ta­ment que més enllà del sen­ti­ment i del desig les coses es fan amb un pla. I m'agra­da­ria saber quin és aquest pla per decla­rar una DUI i que sigui efec­tiva. Bé, es pot fer en el Par­la­ment, però què tindrà des del punt de vista pràctic? Entenc que la solució és la nos­tra, la fede­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia