Política

El perfil

De les tertúlies al Congrés

La defensa d'Espanya com a nació i el rebuig frontal al nacionalisme català ha estat el pilar ideològic que ha marcat la trajectòria personal, professional i política de l'actual cap de llista de Ciutadans per Barcelona. Durant molts anys conegut per la seva participació en programes i tertúlies com a representant de postures clarament conservadores i unionistes, Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1971) va arribar al partit taronja l'any 2009, després d'una trajectòria gens ortodoxa que el va portar de militar al PSC durant els anys 80 a fer-ho a les files del PP, amb el qual va concórrer sense èxit a tres eleccions a principis del mil·lenni. Escollit eurodiputat en les eleccions de l'any passat, i plenament assentat en la cúpula dirigent del partit –és membre de l'executiva i secretari de relacions amb institucions i partits de la Unió Europea–, no són pocs el que el situen com a candidat a ministre si Albert Rivera és capaç de fer el sorpasso en les eleccions del 20-D.

Nét d'un jurista de l'armada espanyola que va fer la guerra amb la República i que, després d'un temps a l'exili, va ser empresonat a Montjuïc, i fill d'un nen de la guerra que va passar un temps confinat al camp de concentració d'Argelers, es pot dir que a Girauta la vocació política li ve de sèrie. Va estudiar a Barcelona, als jesuïtes del carrer Casp, als quals atribueix la seva passió per la literatura, que ha exercit com a lector i també com a autor d'una desena de volums de diversos gèneres, que van des de la novel·la (Memoria de los días sin mar, El impulso de Beamon...), l'assaig teòric Hacia dónde va el management: claves de un nuevo paradigma i l'assaig històric i polític (La verdadera historia del PSOE o La República de Azaña). El seu últim llibre, Votaré No, el va publicar l'any passat a propòsit de la consulta del 9-N.

L'ara cap de llista de Ciutadans es va llicenciar en dret abans de cursar un màster MBA a Esade en la seva època juvenil, en què va compatibilitzar l'acostament al socialisme amb la participació com a cantant en el grup de rock simfònic Astrolabio, que li va proporcionar la seva primera aparició als mitjans, en el mític Tocata de TVE. Al PSC s'hi va estar pocs anys, i en va abandonar la militància l'any 1986, coincidint amb els primers escàndols de corrupció del govern de Felipe González.

Tot i que va arribar a exercir d'advocat, no va trigar a introduir-se en la política des del seu vessant de tertulià. Va fer el debut a TV3 i, a partir d'aquí, la seva ascensió va ser fulgurant. De la mà de Federico Jiménez Losantos, es va convertir en un dels habituals de La Linterna de la Cope, d'on acabaria plegant arran d'un sonor enfrontament amb César Vidal, un dels pesos pesants de l'emissora, a propòsit de la unitat de la llengua catalana, que ell defensava.

Des de la ràdio dels bisbes, Girauta va fer el salt a altres mitjans (ABC, Onda Cero, Libertad Digital, 8tv o esRadio) sempre com a defensor d'unes tesis cada cop més properes al PP, partit al qual acabaria afiliant-se i del qual acabaria sent candidat en tres conteses electorals. Va debutar al 2003 com a número 4 de la llista dels populars a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i, l'any següent, repetiria a les llistes dels populars al Parlament (número quatre per Girona) i al Congrés (número sis per la mateixa demarcació). En cap d'aquests comicis va resultar escollit... Solter i sense fills, l'aproximació de Girauta a Ciutadans va començar l'any 2009, primer com a assessor i gestor de projectes situats en l'òrbita del partit, i després com a candidat a les eleccions europees de l'any passat, fent tàndem amb l'advocat Javier Nart. L'eurodiputat Girauta, que l'any 2013 va ser guardonat amb la Creu de l'Ordre al Mèrit de la Guàrdia Civil, deixarà de ser-ho molt aviat per incorporar-se a les seves noves tasques al Congrés dels Diputats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Carrizosa suggereix a Sánchez el “remei polític” del 155 si Torra opta per la confrontació

barcelona

Calvo confirma que Espanya acollirà quinze dels migrants de l’Open Arms

Madrid

Joan Carles I se sotmetrà a una operació de cor aquest dissabte

madrid

Els comuns demanen els plans de contingència a les empreses públiques per saber com afectarà “la retallada d’Aragonès”

Barcelona

Interior proposarà l’enduriment del Codi Penal contra els lladres reincidents

Barcelona

Ricomà recorda a JxCat que l’estratègia de la confrontació “no s’ha pogut mantenir”

Tarragona

L’Estat només ha invertit un 10,5% al país des del 2015

barcelona
Montse Ayats
PRESIDENTA D’EDITORS.CAT

Incorporar nous lectors en català

Una independència a molt diversos ritmes

prada