Política

L'ANÀLISI

Estretors enmig del tsunami Wert

A la mestra Irene Rigau li va tocar ser la consellera del seu ram en un dels moments de més estretors de la Generalitat i es va convertir, tan bon punt va aterrar al departament, en una de les cares de les retallades del govern d'Artur Mas. A desgrat seu, diu ella, a qui hauria agradat viure una època més plàcida i amb més diners a la caixa. Però la situació és la que és i Rigau es va estrenar, el 2010, amb un reguitzell de mesures que van posar en peu de guerra bona part dels mestres, associacions de pares i sindicats: la supressió de la sisena hora a gairebé totes les escoles públiques i l'eliminació del programa 1x1 d'introducció d'ordinadors portàtils als centres educatius van ser l'avís que el seu mandat seria convuls. Més endavant vindrien més retallades, algunes del departament i d'altres forçades pel Ministeri d'Educació, i l'assumpció d'altres mesures com ara l'anomenat decret de plantilles, que dóna més marge de maniobra als directors dels centres i que va tenir l'oposició dels sindicats.

Tot plegat va comportar una relació turbulenta amb bona part de la comunitat educativa i l'oposició, que només es va recosir, i parcialment, gràcies a José Ignacio Wert i els tribunals de justícia espanyols i la seva tossuderia de liquidar el model d'immersió lingüística en català. Sindicats, famílies, mestres i un munt d'entitats, aplegades en la plataforma Somescola, van fer pinya amb la consellera en la defensa d'un model que fa més de tres dècades que s'aplica. Fins i tot la major part dels partits de l'oposició (tots menys el PP i Ciutadans) van tancar files amb la consellera en aquest afer.

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) també ha generat, a Catalunya, un ampli consens en contra per la bel·ligerància contra la llengua pròpia, perquè envaeix competències del país i pel seu esperit retrògrad. El departament d'Irene Rigau ha actuat amb prudència en aquesta qüestió i ha optat per fer una adaptació de la llei consistent a esquivar alguns punts i minimitzar-ne d'altres, en lloc de desobeir-la directament com se li demanava des d'alguns sectors. De fet, també aquest punt ha estat objecte d'enfrontament amb sindicats i associacions de mares i pares, que veuen tèbia l'oposició del govern a la Lomqe.

Rigau es mirarà, des d'ara, el serial de la llei Wert (amb el futur penjant d'un fil) des de l'escó del Parlament, després d'haver entrat a la primera línia de la política servint el president Pujol, com a consellera de Benestar Social (1999-2003) i d'haver acabat imputada per haver col·laborat a posar les urnes el 9-N. El seu llegat a Ensenyament, doncs. haurà quedat marcat per les retallades i l'enfrontament amb el govern espanyol, i una fita destacada: l'impuls a la FP, que ja suposa el 40% dels estudiants de la secundària postobligatòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Els pactes i Catalunya es fan lloc en la campanya de les europees

barcelona
Xavier Cros
Alcalde de Fontcoberta (ERC)

“Sense subvencions no podem fer inversions”

Fontcoberta
Sònia Viñolas
Alcaldessa de Malgrat de Mar (PSC)

“Vull recuperar la pertinença de poble que hem anat perdent”

Malgrat de Mar
política

Sánchez retira la llei del sòl per evitar un segon revés i perilla la majoria al Congrés

madrid
política

ERC facilitarà la investidura de Puigdemont si es posa d’acord amb el PSC

barcelona
unió europea

Von der Leyen torna a allargar la mà a l’extrema dreta durant el debat europeu

barcelona
guerra a gaza

L'exèrcit israelià amplia la seva ofensiva a Rafah

barcelona
GIRONA

Asens reivindica el vot "antifeixista" en l'inici de campanya

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit israelià diu que va avisar Netanyahu de la feblesa del país abans de l'octubre

barcelona