la crònica

Pel canvi de llei electoral

De fet, ho sabíem, però no hi pensàvem. Hem pas­sat trenta anys, i encara hi som, sense llei elec­to­ral pròpia, quan totes les auto­no­mies que con­fi­gu­ren l'Estat en tenen. Sí, ja ho deia el pri­mer Esta­tut, l'hem de fer. Però als par­tits, a tots, els fa molta man­dra. Cada vegada que hi pen­sen, que algú gosa posar el tema sobre la taula, s'enge­guen els ordi­na­dors i es comen­cen a fer càlculs sobre resul­tats hipotètics per saber quins guanys o qui­nes pèrdues en resul­ta­rien. Mai deuen ser prou bons els resul­tats vir­tu­als. I l'assumpte torna al calaix.

Dime­cres vam ser a la Casa de Cul­tura per conèixer els ter­mes d'una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar, pro­pi­ci­ada pels Ciu­ta­dans pel Canvi, que es pro­posa des­en­ca­llar el tema i posar fil a l'agu­lla per pro­pi­ciar que Cata­lu­nya exer­ceixi la seva com­petència i pugui dei­xar de man­lle­var les nor­mes a Madrid. Per redac­tar la llei elec­to­ral que pro­po­sen s'han basat en un estudi previ que dor­mia al Par­la­ment, tot i haver acon­se­guit el con­sens gene­ral. Un grup d'experts hi han tre­ba­llat i més de sei­xanta-cinc mil ciu­ta­dans ja hem fir­mat dema­nant que els nos­tres legis­la­dors assu­mei­xin, amb els retocs que cal­gui, la seva feina. Pot­ser que ara comen­cem d'anar bé.

I com és aquesta llei que es pro­posa? Un dels tècnics que hi ha tre­ba­llat, Jordi Capo, ens deia que haver tri­gat trenta anys per­me­tia cor­re­gir i millo­rar els models exis­tents. En aquest sen­tit, val la pena de des­ta­car la pro­posta de fer variar el nom­bre de dipu­tats en funció de la par­ti­ci­pació efec­tiva a cada cir­cums­cripció. Això hau­ria de con­ver­tir-se en un al·lici­ent defi­ni­tiu per als par­tits, per obli­gar-los a tre­ba­llar deci­si­va­ment con­tra l'abs­tenció. A més, pro­po­sen que el votant pugui pri­vi­le­giar –posar-los al davant– els can­di­dats que pre­fe­reixi de la llista que vota, cosa que ben segur també aju­da­ria a incen­ti­var la par­ti­ci­pació.

No em dema­neu que us deta­lli més una llei que és llarga i pro­lixa, com ha de ser. Només afe­giré que pro­posa el nome­na­ment d'una sin­di­ca­tura elec­to­ral que pre­vegi i resol­gui els pro­ble­mes sobre la marxa, sense espe­rar com ara a resol­dre'ls quan ja només tenen solució judi­cial. I, és clar, les cir­cums­crip­ci­ons elec­to­rals se cenyei­xen al que han de ser les vegue­ries que s'estan aca­bant de per­fi­lar.

Érem pocs, dime­cres: tot s'ha de dir. Però hi havia alguna cara prou cone­guda, des de Fran­cesc Fran­cisco a López de Lerma. En ter­mes d'avui, una audiència trans­ver­sal. I aquesta trans­ver­sa­li­tat pot­ser és una certa garan­tia de cara al futur, perquè una nova llei elec­to­ral neces­sita mol­tes volun­tats con­ju­ra­des. Han de posar-se d'acord els ordi­na­dors que fan elec­ci­ons ima­ginàries i les per­so­nes que deci­dei­xen amb els seus vots al Par­la­ment. Tin­guem fe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.