Política

política catalana

Comiat a una època

Per primer cop des de la restitució democràtica, Unió Democràtica de Catalunya renúncia a presentar-se en unes eleccions

Creada el 1931, els socialcristians aconseguirien representació tant al Parlament com al Congrés de la República

L'aliança amb CDC va fer que Unió fos determinant en la governabilitat catalana fins a l'última legislatura

Unió trencatrenta-nou anys de presència ininterrompuda en els processos electorals

Cre­ada el 7 de novem­bre del 1931 de la mà d'un mani­fest fun­da­ci­o­nal que ins­tava a la cons­ti­tució d'un par­tit d'ins­pi­ració cris­ti­ana que defensés els drets catòlics des del cata­la­nisme i amb posi­ci­ons democràtiques, Unió Democràtica de Cata­lu­nya, a més d'esde­ve­nir un par­tit històric pro­ce­dent de l'època repu­bli­cana, ha estat un dels pro­ta­go­nis­tes de la gover­na­bi­li­tat i del mapa polític català durant les últi­mes dècades. Des dels seus ini­cis, i per l'arri­bada al par­tit de Manuel Car­rasco i For­mi­guera, Unió tin­dria repre­sen­tació a les Corts Cons­ti­tu­ents de la República espa­nyola, i el 1932 gua­nya­ria també un dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya gràcies a l'aliança amb la Lliga Regi­o­na­lista.

Fidel a la Gene­ra­li­tat, però crítica amb el govern pre­si­dit per Lluís Com­panys, Unió es pro­po­sa­ria mar­car distàncies amb l'hos­ti­li­tat de la Lliga con­tra la República. Amb l'esclat de la Guerra Civil i el tri­omf del bàndol fran­quista, Unió es veu­ria avo­cada a actuar en la clan­des­ti­ni­tat. Des del 1941, diri­gents soci­al­cris­ti­ans com ara Miquel Coll o Anton Cañellas es dedi­ca­rien a res­tau­rar el par­tit a l'ombra del règim fran­quista dedi­cant-se a orga­nit­zar la resistència de la cul­tura cata­lana. For­ma­ria part dels orga­nis­mes de coor­di­nació de l'opo­sició clan­des­tina al règim, s'incor­po­ra­ria a la unió euro­pea demo­cra­ta­cris­ti­ana i obri­ria con­ver­ses amb par­tits cris­ti­ans de l'Estat espa­nyol. Amb la mort de Franco i la cai­guda del règim, el 1977 Espa­nya tor­nava a viure unes elec­ci­ons lliu­res. Unió hi con­cor­re­ria junt amb demo­cra­ta­cris­ti­ans espa­nyols i Cen­tre Català, sota l'aixo­pluc de la coa­lició Unió del Cen­tre i la Democràcia Cris­ti­ana.

Els resul­tats modes­tos de la coa­lició farien que Unió acon­seguís un dipu­tat a la cam­bra baixa espa­nyola. Però la seva volun­tat de tei­xir un pro­jecte polític de cen­tre i cata­la­nista faria que s'anés acos­tant a les posi­ci­ons de CDC. Con­vergència, encapçalant la coa­lició Pacte Democràtic per Cata­lu­nya, havia acon­se­guit vuit dipu­tats a les elec­ci­ons, però havia que­dat en quarta posició a Cata­lu­nya, lluny de l'objec­tiu de Jordi Pujol d'esde­ve­nir el pal de paller de la política cata­lana. El pes elec­to­ral de CDC era supe­rior, però Unió tenia una millor orga­nit­zació del par­tit i el valor afe­git de pro­ce­dir de la Cata­lu­nya repu­bli­cana; un fet que feia que les dues for­ma­ci­ons esti­gues­sin interes­sa­des a bus­car una entesa. El 19 de setem­bre del 1978 es feia públic l'Acord d'Entesa Per­ma­nent, a par­tir del qual nai­xe­ria Con­vergència i Unió. Aga­fant de referència els comi­cis del 1977, la coa­lició dona­ria a Unió un mínim del 25% en les can­di­da­tu­res i en les res­pon­sa­bi­li­tats exe­cu­ti­ves.

Tot i acon­se­guir la gover­na­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat durant 23 anys i un pes deter­mi­nant en la política espa­nyola, les fric­ci­ons entre els dos par­tits serien cons­tants. El crei­xe­ment orga­nit­za­tiu dels soci­al­cris­ti­ans durant els anys noranta por­ta­ria la pri­mera gran crisi en el si de la coa­lició durant les muni­ci­pals del 1991, on els soci­al­cris­ti­ans dema­na­rien més presència en les llis­tes. Però la gran topada arri­ba­ria el 2001, quan Duran i Lleida dimi­teix com a con­se­ller de Gover­nació de la Gene­ra­li­tat. El motiu deri­vava de la desig­nació d'Artur Mas com a suc­ces­sor del lla­vors pre­si­dent Jordi Pujol, una decisió que Duran va tit­llar “d'uni­la­te­ral i par­ti­dista” per rele­gar Unió a un segon pla. La res­posta al con­flicte ani­ria el mateix any con­ver­tint CiU en una fede­ració per tal de garan­tir la con­tinuïtat de l'aliança. Però l'acord de l'Esta­tut amb el govern espa­nyol, pri­mer, i el gir sobi­ra­nista de CDC, després, aca­ba­rien fent insal­va­bles les diferències. La dis­so­lució de la fede­ració, el juny de l'any pas­sat, com­por­ta­ria una pèrdua dràstica de la repre­sen­tació d'Unió a les ins­ti­tu­ci­ons. Amb les des­fe­tes elec­to­rals del 27-S i el 20-D per­dria la presència al Par­la­ment i al Congrés, i la sor­tida del par­tit de l'euro­di­pu­tat Fran­cesc Gambús dei­xa­ria Unió sense repre­sen­tació al Par­la­ment Euro­peu. Amb la renúncia de concórrer a les elec­ci­ons del 26-J, Unió trenca 39 anys de presència inin­ter­rom­puda en els pro­ces­sos elec­to­rals. Per pri­mera vegada des de la res­ti­tució democràtica, Cata­lu­nya cele­brarà una jor­nada elec­to­ral sense la presència d'Unió.

Convençuts del seu espai
Tot i la renúncia d'Unió a presentar-se als comicis espanyols del 26-J, els socialcristians es mostren convençuts de poder representar un ampli espai polític a Catalunya. De fet, les tensions amb Convergència durant els anys noranta precisament van venir per la defensa d'Unió del seu propi espai. Ara es proposen representar el catalanisme centrat que defuig les tesis independentistes i la direcció es pretén ampliar la base del partit de cara a unes eventuals eleccions catalanes en els anys vinents.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia