Política

Eleccions 26-j

A la caça d'escons que marquin la diferència

La campanya del 26-J arrenca amb la perspectiva que el gran sotrac sigui el ‘sorpasso' de Podem al PSOE

En una cita polaritzada pel contrast de discurs Rajoy-Iglesias, Sánchez i Rivera lluitaran per no quedar fora de joc

Cap­gi­rarà la cam­pa­nya que va arren­car anit l'actual pano­rama polític espa­nyol? Hi ha real­ment tants vots fluc­tu­ant que podrien anar a parar a la saca d'Units-Podem? La per­cepció del con­junt de les enques­tes és que res­pecte al 20-D hi ha uns quants escons que poden can­viar de bàndol com­pli­cant l'existència al PSOE. Això sí, pel que fa a la for­mació de govern, és molt pos­si­ble que, a pri­mer cop d'ull, els can­vis en l'arc par­la­men­tari que es visu­a­lit­zin la nit del 26-J dei­xin un pano­rama tant o més deso­la­dor –de sumes gai­rebé impos­si­bles– com el que va dei­xar el 20-D.

Però en aquesta segona volta elec­to­ral, els mati­sos seran molt impor­tants a l'hora de traçar la política de pac­tes: no és el mateix que el PSOE i Podem que­din si fa o no fa com el desem­bre, que que­din frec a frec o que, fins i tot, es con­firmi el temut sor­passo. Aquest, de fet, és el prin­ci­pal objec­tiu de Pablo Igle­sias: pren­dre la segona plaça a Pedro Sánchez. El soci­a­lista, en canvi, fir­ma­ria un resul­tat que –encara que suposés res­tar més– li per­metés man­te­nir una pru­dent distància res­pecte als morats. Només així podria con­ti­nuar en el càrrec i man­te­nir vives les seves aspi­ra­ci­ons a La Mon­cloa, encara que ara, per acon­se­guir-ho, li toqués fes­te­jar Igle­sias.

Tam­poc serà el mateix si Mari­ano Rajoy con­ti­nua la seva tendència a per­dre escons a cada bugada o bé remunta i supera els 123. Tor­nar a ser el pri­mer, i millo­rant la nota, li donarà més legi­ti­mi­tat per exi­gir un pacte “dels par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes”. Des dels quar­ters gene­rals del PP es dóna per fet que no es pot anar més avall del 20-D i que, a hores d'ara, el seu elec­to­rat és el que està més engres­cat. Diuen que, “per força”, els hau­ran de per­do­nar la cor­rupció i la gestió de la crisi. “Aquesta vegada els nos­tres no es que­da­ran a casa”, asse­gu­ren. I, sobre­tot, “molts no es dei­xa­ran enga­li­par per C's, la marca blanca del PSOE. El votant del PP ha que­dat escar­men­tat”. Però, tot i l'eufòria mesu­rada, el cert és que cap diri­gent veu fac­ti­ble superar els 130 escons. Con­ti­nuen estant, doncs, molt lluny dels 176 que esta­bleix la majo­ria abso­luta.

Pocs escons més

La sen­sació que des­pre­nen els de C's no és, pre­ci­sa­ment, la de creure's que el PP recu­pe­rarà ter­reny en detri­ment d'ells. Estan con­vençuts que l'elec­tor “pre­miarà” la seva res­pon­sa­bi­li­tat per haver inten­tat “nego­ciar amb l'esquerra des de posi­ci­ons de cen­tre”. Això sí, en el seu cas les pre­vi­si­ons són força con­ser­va­do­res. Esgar­ra­pant i esgar­ra­pant, con­fes­sen que no suma­ran més de cinc o sis nous escons. Un d'ells asse­gura que caurà a Bar­ce­lona. Si és així, els seus vots con­ti­nu­a­ran sent irre­lle­vants a l'hora de repe­tir acord amb Sánchez o si ara es deci­dis­sin pel PP.

Perquè amb un PSOE encara més debi­li­tat i sense poder sumar amb cap de les for­ces emer­gents, pot­ser no hi haurà gran coa­lició –fins i tot un dels seus grans valors, Felipe González, ara no la defensa– però hi pot haver un govern popu­lar en mino­ria que s'haurà cons­tituït amb l'abs­tenció soci­a­lista i el pre­vi­si­ble aval del par­tit taronja. Encara que el lema de Sánchez sigui el de garan­tir que no pac­tarà amb el PP, amb un mal resul­tat no tindrà cap marge de mani­o­bra per deci­dir la política de pac­tes.

Aquesta, en tot cas, és una cam­pa­nya molt pola­rit­zada, on pot ser que només des­ta­quin els dis­cur­sos de “l'esta­bi­li­tat i la mode­ració” que ofe­reix Rajoy i el “canvi del som­riure” que plan­teja Igle­sias. Tant és així que a Rivera i a Sánchez els resul­tarà molt difícil fer-se escol­tar pels votants. Al PP li convé que els de Podem s'aca­bin veient com una alter­na­tiva, “perquè mobi­litza el nos­tre elec­to­rat” i garan­teix la sor­tida de Sánchez del PSOE.

Així va ser en la cam­pa­nya del 20-D quan, després que Igle­sias sem­blava que havia per­dut pis­to­nada, va saber treure pro­fit d'aquells quinze dies. Va ser el tri­om­fa­dor dels debats i va saber ven­dre bé la seva oferta. De fet, els seus 69 escons van ser la gran sor­presa, en detri­ment dels 40 de Rivera. Però no tot va ser mèrit de l'equip de Podem. Rajoy, veient-se a venir la pata­cada, va fer l'impos­si­ble per des­gas­tar les expec­ta­ti­ves de Sánchez i, de retruc, les de Rivera, que en aquell moment sem­blava capi­ta­lit­zar bona part del vot de pro­testa al bipar­ti­disme.

No és estrany, doncs, que tant el PSOE com C's cen­trin bona part dels seus esforços a inten­tar que la unió entre Podem i IU quedi en no-res. Perquè els soci­a­lis­tes temen tor­nar a patir un nou des­gast des de l'esquerra, men­tre que els taronja saben que hi ha una part del vot jove que a hores d'ara es debat entre ells i els morats.

En tots dos casos, però, l'altre gran fan­tasma que els hor­ro­ritza és el de l'abs­tenció. Si més no, davant una soci­e­tat fas­ti­gue­jada per la manca de cin­tura que han demos­trat els grups durant els tres mesos de nego­ci­a­ci­ons, és molt pos­si­ble que una de les fórmu­les de càstig sigui la de no acu­dir a les urnes. I en aquest punt, també Podem s'hi podria veure afec­tat. Els únics que no dis­si­mu­len que una baixa par­ti­ci­pació els pot bene­fi­ciar són els del PP.

Sens dubte, més que la sub­hasta habi­tual de pro­pos­tes, la gran bata­lla d'aquesta cam­pa­nya serà la de col·locar bé un dis­curs que, de cara a l'opinió pública, jus­ti­fi­qui un pacte de govern que eviti una ter­cera cita elec­to­ral en els mesos vinents. Rajoy no es mourà: que governi el pri­mer i, si pot ser, en gran coa­lició. Sánchez s'esga­ti­nyarà perquè l'lec­to­rat l'ajudi a evi­tar-ho. Igle­sias, cons­ci­ent que si el PSOE queda ter­cer en cap cas el farà pre­si­dent, lluita per ser cap de l'opo­sició. I Rivera es con­forma amb somiar que aquest cop sí que podrà exer­cir de veri­ta­ble par­tit fron­tissa.

LES XIFRES

176
escons
són els que calen per a la majoria absoluta. A hores d'ara cap partit aspira a apropar-s'hi, ni de bon tros.
71
escons
són els que van obtenir el 20-D, per separat, Podem i les seves confluències (69) i IU (2 per Madrid).
21
escons
separen a hores d'ara Sánchez i Iglesias i les seves confluències. L'objectiu de Podem és passar al davant.

Enèsima treva al PSOE?

L'embranzida que està agafant Podem i la possibilitat que el PP, poc o molt, millori les expectatives no només preocupa Pedro Sánchez sinó també la seva principal rival dins del partit, Susana Díaz. El setge imposat per la presidenta andalusa al seu secretari general ha estat una operació de desgast continuat, amb el qual no va aconseguir el seu principal objectiu: que abandonés Ferraz la mateixa nit del 20-D. A hores d'ara, la presidenta no vol veure Sánchez com a cap de l'executiu espanyol, però anar erosionant la seva imatge li podria passar factura també a Andalusia, el feu socialista per excel·lència i que ara, a més, ha d'enfrontar-se al fort cop que suposa la imputació de Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Un mal resultat debilitaria les seves aspiracions a rellevar-lo com a líder estatal. Així que Díaz i Sánchez han decidit firmar l'enèsima treva. La qüestió, però, és si la pau es mantindrà fins al 26-J, veient les pulles que de tant en tant es llencen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia