Política

Joc de pactes

tacticisme En una campanya anodina, els partits miren d'atreure vots forçant l'elector a implicar-se en els acords posteriors al 26-J vet Rivera promet ara que no deixarà governar Rajoy i insta Sánchez a barrar el pas a Podem

Superat l'equa­dor de cam­pa­nya i davant la cons­ta­tació real que ningú no s'ensuma ni de lluny obte­nir ni una majo­ria abso­luta ni rela­tiva ni tan sols sufi­ci­ent, els par­tits van repar­tint-se els papers en la comèdia de l'embo­lic que impli­carà la futura política de pac­tes. Sens dubte, és un dels pocs temes que encara gene­ren una mica d'interès en una cam­pa­nya que sem­bla avor­rir fins i tot els seus pro­ta­go­nis­tes. I és per això que les for­ma­ci­ons van modi­fi­cant els dis­cur­sos amb l'objec­tiu de cri­dar l'atenció del votant i, si pot ser, inten­tar can­viar alguna volun­tat, per fre­nar fugues, per seduir inde­ci­sos o per arros­se­gar abs­ten­ci­o­nis­tes a les urnes. Tot ple­gat pretén ser un toc d'atenció a l'elec­to­rat perquè s'impli­qui a fons a des­fer un even­tual empat entre les diver­ses opci­ons que després del 26-J hau­rien de poder for­mar govern.

El que no queda del tot clar és què hi ha al dar­rere de cadas­cuna de les estratègies. Al cap i a la fi, que un home de con­fiança de Pedro Sánchez, com és Jordi Sevi­lla, asse­gurés dime­cres que s'ha de per­me­tre que governi el que obtin­gui més suport par­la­men­tari –sense excloure explícita­ment ava­lar el PP– pot voler dir que o bé hi ha molta divisió dins el PSOE –que, de fet, n'hi ha– sobre què s'ha de fer després del 26-J o pot­ser és que el can­di­dat ha deci­dit actuar a la des­es­pe­rada per evi­tar la fuga de vots cap a Podem tot aler­tant el seu elec­to­rat que, si el soci­a­lisme queda massa tocat, no tindrà cap més sor­tida que ple­gar i s'impo­sa­ran les tesis dels que volen dei­xar gover­nar el PP. I, en aquest sen­tit, dei­xen entre­veure que, si bé la sor­tida és un acord amb Podem, només serà pos­si­ble si s'evita el sor­passo. Això sí, sigui quin sigui el veri­ta­ble objec­tiu, resul­ten uns mis­sat­ges subli­mi­nars massa sofis­ti­cats per a un elec­to­rat que està can­sat de l'excés de tac­ti­cisme dels uns i dels altres.

Sentència de C's

Albert Rivera s'apun­tava ahir a aquesta cerimònia del tac­ti­cisme i la sobre­ac­tu­ació. Del “jo no li demano que dimi­teixi”, només “li demano que refle­xi­oni”, si és el més idoni per tor­nar a ser pre­si­dent del govern espa­nyol, a la sentència llançada ahir: “C's ni tan sols s'abs­tindrà” en una inves­ti­dura si Mari­ano Rajoy és el can­di­dat, han pas­sat només qua­tre dies. Després d'haver man­tin­gut una posició ambi­gua pel que fa a la política de pac­tes –i havent permès que semblés fins i tot que havia sua­vit­zat el setge al líder popu­lar pri­o­rit­zant el dis­curs que C's serà res­pon­sa­ble per evi­tar unes ter­ce­res elec­ci­ons–, Rivera va tor­nar a exi­gir el cap de l'actual líder del PP com ja ho va inten­tar durant les nego­ci­a­ci­ons poste­ri­ors al 20-D. El rere­fons d'aquesta estratègia és endu­rir el dis­curs res­pecte al PP per com­pen­sar la pèrdua d'elec­to­rat con­ser­va­dor amb vot pro­ce­dent del PSOE. De fet, així fins i tot exi­gia a Sánchez que acla­reixi si pac­tarà amb Podem o si s'apun­tarà a un pacte de “cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes”.

L'entorn del can­di­dat popu­lar recor­dava ahir la “vola­ti­li­tat” dels com­pro­mi­sos de Rivera, tot asse­nya­lant que el 20-D va asse­gu­rar que no faria trac­tes amb la “vella política”. “Si no sóc pre­si­dent, aniré a l'opo­sició”, “amb Rajoy i amb Sánchez, ni inves­ti­dura ni pacte de govern”, havia excla­mat. Dos dies després de les elec­ci­ons pro­po­sava als dos grans par­tits un acord “per Espa­nya” i, més tard, sege­llava un pacte de govern amb el PSOE tot i saber que estava des­ti­nat al fracàs.

“Si se n'ha d'anar el pri­mer, què ha de fer el que quedi quart?”, repli­cava ahir des de Meli­lla la vice­pre­si­denta, Soraya Sáenz de San­ta­maría, davant l'acla­ri­ment de posi­ci­ons que va voler fer Rivera. Abans, però, Rajoy ja li havia enviat un mis­satge nítid: no pensa mar­xar perquè no detecta “cap petició” dins del seu par­tit. Al con­trari, asse­gura que té més suports que mai. I, en tot cas, aler­tava que tam­poc no pensa “com­plaure'l” en el seu “entes­ta­ment” a fer pre­si­dent Sánchez, encara que el soci­a­lista sumés més escons. La seva tesi s'ha man­tin­gut ina­mo­vi­ble des del l'endemà del 20-D: ha de gover­nar la força més votada i això implica for­jar una gran coa­lició perquè, segons ell, és el que es fa ara a Europa. De la mateixa manera, Pablo Igle­sias no deixa de repe­tir que només pre­veu un acord amb el PSOE. I entre­mig d'aquesta amal­gama de pac­tes, els par­tits sobi­ra­nis­tes con­ti­nuen sent els grans absents.

Si Rajoy es presenta a la investidura, C's hi votarà en contra. No volem que governi
Albert Rivera
candidat de Ciutadans
Rivera està entestat a fer Sánchez president, però el PP no el pot complaure
Mariano Rajoy
candidat del pp


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia