Política

La crònica

Els vots vénen de París

“Hem votat una mica de tot”, diu Homs sobre el fet que CDC se sumi a PP i C's en dues vicepresidències
El PP no vol cap risc en ple esclat del Pokémon Go i aparta Villalobos de la mesa després de 13 anys

Men­tre Mari­ano Rajoy encara des­fu­llava ahir la mar­ga­rida d'una inves­ti­dura par­tint dels 137 escons del PP, un dipu­tat de Ciu­ta­dans per Gijón que podria visi­tar el Madrid dels Àustries sense ser reco­ne­gut pel gran públic, Igna­cio Pren­des, i una dipu­tada del PP, Rosa Romero, van revo­lu­ci­o­nar l'aritmètica del Congrés que obre la dot­zena legis­la­tura sent ele­gits vice­pre­si­dents pri­mer i segona de la cam­bra amb 179 vots a favor (96 a Pren­des i 83 a Romero). Si s'hagués trac­tat d'una inves­ti­dura, el tàndem Pren­des-Romero hau­ria obtin­gut tres vots més dels 176 que deli­mi­ten la majo­ria abso­luta i avui gover­na­rien amb una como­di­tat que Rajoy ni somia. Uns minuts abans, però, la popu­lar Ana Pas­tor havia estat ele­gida com a nova pre­si­denta del Congrés amb 169 vots (la suma de 137 del PP i 32 de C's), així que l'èxit de Pren­des i Romero era sos­pitós. D'on pro­ve­nien deu vots de més? “Hem votat una mica de tot”, va dir als pas­sa­dis­sos el por­ta­veu de CDC, Fran­cesc Homs, ser­vint una pri­mera pista del que havia succeït però adver­tint, segui­da­ment, que “el vot és secret”.

En com­pro­var que Pren­des (C's) i Romero (PP) obte­nien més vots a favor que els del PP i C's, l'hemi­ci­cle es va escin­dir en dos sec­tors: els que posa­ven el crit al cel pel fet que Homs (CDC) i Aitor Este­ban (PNB) dones­sin el seu vot al PP i C's i els que s'excla­ma­ven pel fet que aquell Albert Rivera for­jat en la cro­ada con­tra el sepa­ra­tisme acceptés ara amb cara de pòquer l'aval dels sem­pi­terns adver­sa­ris. “Els vots no els por­ten a les urnes les cigo­nyes ni vénen de París, són de CDC, PNB i ERC i no són gra­tis”, iro­nit­zava el por­ta­veu soci­a­lista Anto­nio Her­nando. “Si algú creu que ERC ha votat el PP i C's és babau, no s'assa­benta de res o no ens coneix”, el va reba­tre irat Joan Tardà (ERC).

Men­tre Homs i Este­ban insis­tien a des­men­tir el destí dels seus vots ja ben entrada la tarda, fonts del PP van des­ve­lar que els seus sis pro­ve­nien de dipu­tats anònims de CDC, PNB i Coa­lició Canària i el por­ta­veu popu­lar Rafael Her­nando encai­xava amb una ria­lla que ningú no se'n res­pon­sa­bi­litzés. “No és cosa de grups sinó de dipu­tats, i es deu tot a la meva habi­li­tat nego­ci­a­dora”, iro­nit­zava. “Sem­bla el 1996, quan Aznar s'ente­nia amb Xabier Arza­lluz i par­lava català en la inti­mi­tat. Qui sap si Rajoy prac­tica català en la inti­mi­tat per posar-se d'acord amb l'Homs, a qui vol enviar a la presó”, etzi­bava el líder de Podem, Pablo Igle­sias, tot lli­gant el Majes­tic i la que­re­lla pel 9-N. A Ciu­ta­dans, Albert Rivera irrom­pia com si no sabés d'on podien venir els vots. “La vice­pre­sidència ha sor­tit amb els vots que pres­tava el PP i els de C's, ni un de més i ni un de menys. Els vots d'altres [en al·lusió a CDC], els pre­gun­ten als altres”, reba­tia Rivera. “I si el PP cedeix dipu­tats a CDC per for­mar grup par­la­men­tari em sem­blarà mala­ment”, reblava Rivera com si ignorés la moneda de canvi.

Men­tre dipu­tats debu­tants com el sin­di­ca­lista andalús Diego Cañamero (Podem) o l'humo­rista Feli­suco (C's) es dei­xa­ven guiar amb la timi­desa del novell, il·lus­tres com la popu­lar Celia Villa­lo­bos des­co­brien una abrupta cai­guda en desgràcia. Després de tretze anys polèmics amb seient a la mesa del Congrés, on se l'ha vist jugant amb vide­o­jocs com el Fro­zen Free Fall de Dis­ney el febrer del 2015 quan a pri­ori estava mode­rant les rèpli­ques entre Rajoy i Josep Antoni Duran i Lleida, el PP va deci­dir ahir que, en ple esclat del Pokémon Go, no volia córrer cap risc més amb Villa­lo­bos i la va apar­tar de l'òrgan que guia el dia a dia del Congrés. “Hi he renun­ciat jo”, rei­vin­di­cava l'abans into­ca­ble vice­pre­si­denta del Congrés. Però la versió era negada al PP, on la rifa del dia era saber qui seria l'enviat per Rajoy a expli­car a Villa­lo­bos que el joc d'una dècada arri­bava al seu game over. “Jo no... però l'he vist bé”, s'esca­po­lia el vice­se­cre­tari gene­ral, Fer­nando Martínez-Maíllo, amb l'alleu­ja­ment d'evi­tar el diàleg amb la seva com­pa­nya. Final­ment, anun­ciar a Villa­lo­bos que cau de la mesa i que s'inte­gra al grup com a adjunta va recaure en Her­nando.

A diferència del que va suc­ceir el 13 de gener en les ante­ri­ors corts, quan Caro­lina Bes­cansa va acu­dir a l'escó amb el seu nadó i Podem va revo­lu­ci­o­nar els usos i cos­tums a l'hemi­ci­cle, la fórmula d'aca­tar la Cons­ti­tució dels de Podem –“fins a can­viar-la; mai més un poble sense la seva gent”– ja no va sor­pren­dre els pre­sents. Bes­cansa, que va lle­gir el poema Vien­tos del pue­blo me lle­van de Miguel Hernández, i Irene Mon­tero, però, van ser igual­ment esbron­ca­des com a colofó a una sessió en què la nova política ja no sem­blava tan nova. “L'impor­tant no és si hi ha aigua o no a la pis­cina, l'impor­tant és no caure”, es va aco­mi­a­dar Rajoy, com si no com­prengués per què hi ha vots que vénen de París i ell no els troba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia