Política

memòria històrica

El govern busca d'ofici fosses de la guerra per primer cop

L'informe d'experts de la Universitat Rovira i Virgili per geolocalitzar desapareguts a les terres de l'Ebre estarà llest a l'octubre

L'executiu preveu exhumacions a partir del gener si s'aprova el pressupost

La llei de fosses del 2009 faculta familiars de víctimes de la Guerra Civil, ajuntaments i entitats dedicades a la recerca històrica a instar l'administració a buscar i localitzar les persones desaparegudes. La norma, però, també preveu que la Generalitat pugui actuar d'ofici, cosa que no havia passat mai. Fins ara: el departament que dirigeix Raül Romeva ha encarregat a un equip d'experts de la Universitat Rovira i Virgili que geolocalitzi les fosses del conjunt de les Terres de l'Ebre i al Priorat. La conselleria espera que a l'octubre tindrà l'informe amb els resultats d'aquesta recerca massiva, que ha d'aportar molta llum sobre el nombre de soldats republicans enterrats a la zona. Els historiadors calculen que la batalla de l'Ebre va deixar un reguer d'entre 100.000 i 130.000 baixes dels dos bàndols. No és infreqüent topar amb ossos que el temps ha deixat al descobert. En aquella zona s'han dut a terme 42 recollides de restes que corresponen a un mínim de 136 individus. Però amb la geolocalització encarregada es té l'ambició de completar el mapa de fosses a l'Ebre.

“No podem deixar passar més temps. Ens sentim més que obligats a superar aquesta assignatura pendent, molts països han tingut conflictes bèl·lics posteriors al nostre i aquesta situació ja la tenen resolta”, admet la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia.

La previsió és que, en una segona fase, a partir del gener, es puguin començar a obrir fosses, però Garcia avisa que dependrà en bona mesura de l'aprovació del pressupost de 2017. Els comptes que mai van arribar a veure la llum preveien un increment de més d'1,3 milions d'euros per a memòria històrica. Malgrat tot, amb els números actuals, el departament ha pogut fer aquest primer encàrrec a la Rovira i Virgili per poc més de 20.000 euros.

Garcia reconeix que del 2011 fins ara s'ha avançat molt poc en el desplegament de les moltes possibilitats que permet la llei. En total, a Catalunya s'han fet només una vintena d'actuacions en fosses de la Guerra Civil que han permès recuperar les restes d'almenys 56 persones, de les quals se n'ha identificat quatre a Gurb el 2008, una a Prats de Lluçanès el 2004, i una altra a Castellnou de Bages, el 1999.

No sempre es troben restes allà on es busquen, sigui per la complexitat d'intervencions dins de cementiris o perquè cal una documentació prèvia més exhaustiva de les fonts orals i d'arxiu. Les intervencions al cementiri vell d'Olesa, al Bruc o a Sant Quirze del Vallès no van ser reeixides.

A l'Ebre, les excavacions estan relacionades bàsicament amb troballes òssies en superfície, com a Gandesa, Torrebesses, la Pobla de Massaluca, Benissanet i la Febró. Al memorial de Camposines, una antiga trinxera de l'exèrcit republicà durant la batalla, periòdicament es dipositen restes trobades per casualitat que han quedat al descobert. Cada any, des del 2010, s'instal·len plaques en presència de familiars amb els noms de soldats inscrits en el cens de persones desaparegudes, actiu des del 2003. Actualment ja hi ha 1.344 noms. En un altre front, la Generalitat ha impulsat la dignificació de divuit fosses, principalment dins de cementiris.

Tenint en compte les estretors pressupostàries, el departament que Romeva va assumir fa mig any ha dut a terme, entre altres actuacions, un estudi de geolocalització i prospecció al llarg de 150 metres de la carretera C-13, a Llavorsí, per localitzar una fossa comuna on s'estima que hi pot haver entre nou i dotze civils assassinats el 1938. De moment no hi ha hagut sort.

Tambées treballa en la documentació d'una fossa situada al cementiri de Tremp, on s'estima que hi ha sepultada una víctima de la postguerra. El mes vinent començarà l'exhumació.

LES FRASES

Catalunya té un deute de reconeixement amb la generació que va viure la Guerra Civil
Raül Romeva
Conseller d'Afers Exteriors
Molts països han tingut conflictes bèl·lics posteriors al nostre i això ja ho tenen resolt
Carme Garcia
dir. gral. Relacions Institucionals


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

país basc

Amb el 97% escrutat, el PNB empata amb EH Bildu però suma amb el PSE

BARCELONA

El PSC vol més recursos, infraestructures i reforç de seguretat als municipis costaners a l’estiu

GIRONA
Guerra a Gaza

La violència repunta a Cisjordània

barcelona
política

Albiach rebutja qualsevol pacte amb Junts i retreu a ERC possibles pactes amb Puigdemont

barcelona
guerra a europa

La UE i l’OTAN celebren l’ajuda dels EUA a Ucraïna

barcelona

Orobitg (ERC): “Tenim l’índex d’atur més baix dels últims 15 anys i més gent treballant que mai”

GIRONA
política

Aragonès retreu a Junts que ara parli de pactes per formar govern després de sortir-ne

barcelona
guerra a europa

Rússia anuncia la captura d’una localitat a l’est d’Ucraïna

barcelona
país basc

Tanquen els col·legis electorals i comença el recompte

barcelona