Llarena nega que la Justícia estigui polititzada

El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarena ha afirmat aquest divendres que “és fals que la Justícia estigui polititzada a Espanya”.

En l’acte de celebració del 30 aniversari del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCyL), el jutge instructor de la causa de l’1-O ha considerat que el major desgast del Poder judicial davant l’opinió pública en aquest moment procedeix dels propis jutges, perquè són ells els que diuen que la Justícia està polititzada.

Per Llarena, la raó és que als jutges no els agrada que siguin els polítics els qui triïn dotze vocals del CGPJ, que fins al 1985 van ser elegits pels propis jutges. Per això “diuen que aquest nomenament polític polititza als jutges, la qual cosa no és cert”.

En la seva opinió, hi ha exemples “abundants” de decisions dels jutges que han condemnat a persones o entitats poderoses sense cap problema.

De fet, s’ha mostrat convençut que “a més de qualitats com la capacitat tècnica o d’aplicació de les normes, és assenyat que es tingui en compte el perfil ideològic dels magistrats que ocupin certs nivells elevats d’òrgans judicials”. Ha argumentat que si “tot un tribunal tingui el mateix perfil ideològic” això “influiria en la interpretació de les normes en un sentit únic”.

En un format en el qual Llarena ha respost a preguntes del vocal de CGPJ José María Macías i d’alguns dels més dels cent assistents a l’acte, el jutge ha defensat el paper de les associacions judicials com “una opció que permet als jutges exercir el seu dret a opinar, encara que aquestes opinions puguin agradar més o menys a alguns partits polítics”. “El que no pot ser una associació de jutges és una corretja de transmissió d’un partit” polític, ha advertit. El magistrat ha assenyalat que hi ha associacions de jutges que truquen a totes les portes encara que les seves propostes “agradin més a uns que a d’altres”.

El jutge del Suprem ha criticat el que ha denominat “portes giratòries” entre la justícia i la política perquè, en la seva opinió, “erosionen la credibilitat de la Justícia”.

Després de recordar que ell mateix va ser president de l’Associació Professional de la Magistratura, Llarena ha manifestat que cap país europeu impedeix que els magistrats del Constitucional estiguin afiliats a un partit polític, encara que en alguns es prohibeix que siguin càrrecs directius de partits.

En aquest sentit ha recordat que, després d’un debat complex en l’etapa constituent, la Constitució de 1978 no permet als jutges ser membres de partits polítics però sí que reconeix les associacions judicials com a òrgans pels quals els jutges poden expressar les seves opinions.

Llarena ha respost també a diverses qüestions relacionades amb la seva funció com a instructor de l’anomenat cas “procés”. Ha defensat que va guardar silenci durant la instrucció per a evitar generar tensions o complicar més la situació, però a partir del moment en què va prendre la decisió no ha tingut “cap objecció” a explicar cada detall d’aquesta instrucció en totes les ocasions que se li han presentat.

Ha reconegut que durant la instrucció hi va haver “mals moments” per a ell i va rebre molts gestos “desagradables”, com veure ninots amb la seva pròpia imatge penjats a llocs visibles en diversos punts de Catalunya o milers de llaços grocs i cartells on se’l criticava personalment com a instructor del procediment.

No obstant, ha assegurat que “tot això va quedar compensat en altres moments per les mostres d’afecte i de suport” que va rebre de molts ciutadans, també de Catalunya.