El règim de vida dels nou presos polítics, a punt
Els tres penals proposaran la classificació i si poden sortir a fer voluntariat
El govern té dos mesos per aprovar-ho
Segon grau (el règim ordinari i més comú a les presons) o tercer grau (només anar a dormir al penal). Són les dues opcions de classificació que les juntes de tractament (les formen la direcció i tècnics) dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric han de proposar, de manera individual, per als nou presos polítics. El termini de dos mesos s’esgota aquest divendres i, després, la Generalitat té dos mesos més per acordar-ho, en un calendari que coincideix de ple amb les negociacions amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.
Les elevades condemnes són l’escull principal per classificar de sortida els presos polítics en règim semiobert, malgrat que la normativa ho permet, ja que compleixen altres requisits, com ara tenir un entorn estable, no poden reincidir en haver estat inhabilitats i no han de pagar responsabilitat civil. La decisió que prengui la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, que dirigeix Amand Calderó, pot ser recorreguda primer al jutjat de vigilància penitenciària i, en segona instància, al tribunal sentenciador, que en aquest cas és el Suprem. La decisió del govern, però, no s’atura fins que no hi hagi una resolució judicial ferma.
La fiscalia, dispar
Amb tot, la posició de la fiscalia serà clau, i ara per ara hi ha missatges dispars. Mentre que la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va indicar en la seva recent visita a Barcelona que si les propostes de classificació són correctes no es posaran pals a les rodes, al Suprem els quatre fiscals transmeten que no permetran una semillibertat tan aviat.
És per això que la classificació de segon grau és la que s’albira més probable. Per obtenir permisos regulars (36 dies a l’any en segon grau i 48 en tercer), la persona ha d’haver complert una quarta part de la pena. En el cas dels Jordis ho compliran a mitjan gener, mentre que per a l’exvicepresident Oriol Junqueras, amb la pena més alta, de 13 anys de presó, seria el febrer del 2021.
Per alleugerir-ho, la junta podria plantejar aplicar-los l’article 100.2 del reglament, com a Oriol Pujol, perquè puguin sortir unes hores al carrer per fer tasques de voluntariat (no de feina). En aquest cas, en no ser règim de vida, l’últim tribunal a validar-ho seria l’Audiència de Barcelona, l’opció més viable que prosperi.
