Trapero defensa que entre els tres cossos policials no tenien prou recursos “per parar 2,3 milions de persones”
El major admet que una petita part de mossos podrien haver actuat per “motivacions ideològiques”
Respon a les preguntes del fiscal a l’Audiència Nacional
El major Josep Lluís Trapero ha defensat que, entre els tres cossos policials, no tenien prou efectius “per parar 2,3 milions de persones”. “Se’m pot fer culpable de tothom, però qualsevol ho pot veure”, ha respost al fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha utilitzat desenes comunicacions internes entre agents l’1-O amb l’objectiu de desmuntar les explicacions de Trapero sobre el dispositiu de la policia catalana l’1-O. El major ha admès que una petita part d’agents, “10, 20 o 100, no molts més”, podrien haver actuat per “motivacions ideològiques” per “menys del que tocava fer”, però no ha mostrat “cap dubte” que la gran majoria dels 7.800 mossos activats tenien com a objectiu “impedir el referèndum” en el marc d’un “dispositiu conjunt”.
Carballo ha utilitzat comunicacions internes per intentar demostrar la tesi que es va dissenyar un dispositiu amb un binomi d’agents a cada col·legi per “abocar-los a una situació de fracàs” i sense respondre a les peticions d’ordre públic que feien des dels centres. “Sembla que només constataven que els agents no podien fer-hi res i que l’obsessió era aixecar l’acta”, ha asseverat el fiscal a Traperò, “però res d’impedir el referèndum”. De fet, durant l’interrogatori ha argumentat que els Mossos estaven als col·legis per donar una “imatge institucional” de la celebració del referèndum. Carballo també ha qüestionat per què el major no va reclamar més efectius els dies previs si creia que no tenia prou recursos.
“Una cosa és voler i l’altra poder”
El major ha insistit que el que es va fer l’1-O és “el que es va decidir en un dispositiu conjunt” sota la “direcció i coordinació de Diego Pérez de los Cobos”. “No ens inventem res”, ha remarcat. Segons els seus càlculs, entre els tres cossos policials hi hauria entre 15.000 i 16.000 agents, arribant als 20.000 si s’hi sumen les policies locals. “Teníem un policia per cada 200 persones, ja es veia que seria molt complicat”, ha argumentat, “que no es pugui no vol dir que no es vulgui, una cosa és no voler i una altra no poder”.
Trapero ha defensat que calia “entendre” la “frustració” del binomi d’agents que estaven als col·legis, però que els comandaments no tenien capacitat de “corregir” perquè no tenien “suficients efectius”.
“Motivacions ideològiques”
Tot i no mostrar “cap dubte” que l’actitud dels 7.800 mossos activats aquell dia va ser la d’intentar “impedir el referèndum” en el marc del dispositiu conjunt establert amb els altres cossos, Trapero sí ha admès que n’hi ha una petita part que van actuar seguint “motivacions ideològiques”. “Ho havia d’assumir com una cosa que podia passar”, ha reconegut. Però ha limitat molt el número d’agents amb aquesta actitud: “No sé si van ser 10, 20 o 100, dubte que moltes més”.
El fiscal també ha volgut saber si hi havia binomis que van anar a col·legis a “prendre nota” de les actuacions dels cossos policials estatals. Trapero ha reconegut que, a partir d’algunes diligències judicials obertes, “alguns ja arxivades”, va tenir coneixement d’algunes “actuacions incorrectes”, però ha negat que això fos generalitzat. “Amb caràcter general, els mossos van fer la seva feina, la van fer bé, no es van dedicar a cap cosa estranya”, ha reblat.
Davant la insistència del fiscal en preguntar per comunicacions concretes, Trapero ha explicat que al centre de comandament on estava aquell dia no tenien emissores, que estaven als centres de comandament regionals. “Puc fer-me responsable de les pautes, de les ordres que vaig donar en tot moment”, ha dit, “però no d’una comunicació determinada ni de la seva gestió, li puc donar la meva opinió, però no en soc el responsable”.
