JxCat i ERC exploten

L’escalada de tensió entre JxCat i ERC ahir va tocar sostre i es fa difícil preveure que els dos socis de govern puguin continuar treballant plegats. Torra ha deixat de ser diputat, ERC va acceptar la decisió última del Tribunal Suprem (TS) d’avalar la Junta Electoral Central (JEC) que van fer efectiva els lletrats del Parlament, i JxCat no va aconseguir repetir el suport del ple al president Torra.

L’enfrontament es va fer visible ahir a l’hemicicle de la cambra catalana al més alt nivell entre el poder executiu, representat pel president Quim Torra (JxCat), i el legislatiu, en mans del president Roger Torrent (ERC). El repte ara és trobar la manera de recollir els bocins que han quedat després de l’explosió, tenint en compte que cap de les dues forces polítiques està interessada en unes eleccions en plena aprovació del pressupost. Amb la trencadissa ben evident, el focus es posa ara en el relat i en l’acumulació d’arguments que pugui col·leccionar cada partit per posar en evidència el soci, convertit ara en adversari, i guanyar la batalla a les urnes.

Les reunions del cap de setmana van resultar del tot infructuoses. JxCat no acceptava de cap de les maneres una suspensió temporal com a diputat del president Torra mentre el Suprem no resolgui el conflicte de fons, la condemna per desobediència del TSJC. ERC no estava disposada a desobeir una ordre del Suprem que podia ocasionar el col·lapse de les institucions i limitar l’autogovern si el president Torra participava en les votacions parlamentàries. Amb aquestes diferències es va arribar a una jornada parlamentària que s’iniciava amb una carta del secretari general del Parlament, Xavier Muro, en què anunciava que retirava l’acta de diputat a Quim Torra i atorgava credencials a la següent membre de la llista de JxCat, Maria Senserrich. L’anunci es portava a la mesa del Parlament, però JxCat proposava deixar sense efecte les instruccions dictades pel secretari general, confirmar la condició de diputat de Torra i interposar un nou recurs contra la decisió de la JEC. La proposta de JxCat no es va arribar ni a votar en la mesa del Parlament i, amb mitja hora de marge, en què van continuar les reunions i les negociacions entre els dos socis de govern, es donava inici a un ple que obria el president Torrent anunciant que el vot del president “no podrà ser comptabilitzat per no comprometre la validesa de les decisions de la cambra catalana”. Torrent afirmava que el TS i la JEC havien “segrestat el vot del president Torra” i que la cambra catalana “treballarà per revertir” el que considera una “injustícia”. Torrent hi afegia que el càrrec de president en mans de Torra està blindat.

Seguidament, el president Torra demanava intervenir davant de la cambra abans de la votació. L’ordre del dia del ple estava configurat per l’aprovació del pressupost del Parlament, en què JxCat i ERC ja es presentaven dividits, i pel monogràfic sobre corrupció a petició de Ciutadans. Torrent donava la paraula al cap de l’executiu. Les seves primeres paraules van ser per retreure a Torrent que no se li comuniqués res d’aquesta situació amb anterioritat i reclamava al president de la cambra que li defensés els drets com a diputat. “En una democràcia, si es considera en sentit ple, no hi pot haver res per sobre de la voluntat democràtica i pacífica de la ciutadania.” I advertia: “Si no és així, es posarà en risc la continuïtat de les institucions.” Torra llançava un dur al·legat contra Torrent, ERC i el secretari general de la cambra, i recordava que el 4 de gener el Parlament el va ratificar com a diputat i president, i que el dia 10 del mateix mes es va subscriure una resolució que defensava la seva posició. “Quan les mateixes institucions democràtiques no ho defensen per damunt de tot, es degraden i perden el respecte de la ciutadania”, relatava, i hi afegia: “Si es permet que un òrgan administratiu sense competències i polititzat tregui i posi diputats a la seva voluntat i basant-se en una llei pensada per a terroristes i corruptes, el mínim que s’ha de fer és defensar l’honor i els drets [del president].” Torra preguntava si aquells acords del 4 i el 10 de gener tenen alguna vàlua. “Té cap valor el que votem? O el que acabarà sent simbòlic són les votacions del Parlament? El que vota el Parlament és simbòlic? Acceptarem que un organisme administratiu ens ho pugui qüestionar?”, repetia. Després de fer una aferrissada defensa de “la llibertat d’expressió, que és l’arrel de tot” en el cas que l’ha portat a la possible inhabilitació, Torra reblava el clau assegurant que “el que posa en risc la continuïtat de les institucions és la retirada de la condició de diputat”. “Avui s’obre la porta a desballestar les institucions, a la possibilitat que un organisme administratiu faci fora tots els que facin nosa. I no ho podem permetre, sobretot quan el fons de la qüestió és la llibertat d’expressió”, rematava.

El discurs del president obria una ronda d’intervencions dels portaveus de cada grup. Tanmateix, la primera intervenció, de la portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, va encetar una picabaralla que va acabar amb crits de “delinqüent” corejats per tots els diputats de la formació taronja cap al president Torra, que no era en aquells moments a l’hemicicle, la qual cosa va obligar Torrent a suspendre el ple. Passats uns minuts, era el torn del líder del PSC, Miquel Iceta, que també reconeixia que Torra continua sent diputat, però advertia que la situació dels dos socis de govern havia arribat al límit i reclamava al president de l’executiu, Quim Torra, que convoqui eleccions: la legislatura està “exhaurida” i la divisió entre JxCat i ERC els “impedeix governar”. “Això ja no aguanta més”, concloïa el líder socialista. La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, era del mateix parer, tot i que assenyalava la necessitat que abans el govern aprovi un pressupost per evitar uns comptes prorrogats des de fa tres anys. Albiach instava el president de la Generalitat a no fer el “ridícul” amb “desobediències simbòliques”. “Acabi la legislatura amb dignitat”, etzibava.

I mentre la CUP s’acostava a la posició de JxCat i reclamava exercir la sobirania de la cambra catalana, el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, recordava a Torra que els republicans no són el seu rival, “sinó el seu aliat”, i reclamava actuar sempre amb “intel·ligència” i “en clau de país”. “ERC vol la independència de Catalunya per lliurar-se d’un Estat espanyol caduc” que “ataca els drets”, però alhora considerava que, malgrat la situació “injusta” que afecta Torra, no es pot “entregar” el Parlament. Sabrià insistia que la legislatura es pot centrar en una “desobediència simbòlica” o bé a “plantar cara a l’Estat blindant la cambra catalana” com ells pretenien fer, en un clar retret als plantejaments de JxCat. La formació del president Torra intervenia visiblement molesta per la decisió de Torrent. El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, anunciava que s’entrava per registre la proposta de JxCat del matí a la mesa i tornava a reclamar la suspensió del ple i “una solució per garantir els drets del president Torra”. “Tenim temps, hi ha d’haver voluntat política i entenem que hi ha prou marge polític i jurídic per trobar una solució”, argumentava Batet. “Això va de democràcia, de llibertat, de sobirania”, perquè “no s’ha acceptat cap de les decisions sobiranes que ha decidit el poble de Catalunya”. En aquest sentit, detallava els impediments a la investidura de Carles Puigdemont, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull. “I ara no es permet que el president Torra sigui diputat del Parlament. I després qui vindrà, qui serà el següent? I davant d’això, no farem res i ens sotmetrem a l’obediència constitucional?”

Torrent va aturar el ple per segon cop per reunir la mesa a petició de JxCat, que intentava de nou que es desautoritzés Muro, sense èxit. JxCat va anunciar que, si es portava a terme la votació, cap diputat del grup hi votaria, i ho portava a les màximes conseqüències: “No votarem mentre el president Torra continuï sense poder emetre el seu vot després de la retirada del seu escó.”

La votació del pressupost deixava una imatge insòlita, ja que la proposta no va rebre cap vot favorable. És la primera vegada que els comptes decauen des del restabliment de la cambra, el 1980. JxCat no va participar en la votació i al final es va convocar, aquest cop, una junta de portaveus, que va decidir ajornar el ple al dia 5 de febrer. Torra havia d’intervenir en el debat sobre corrupció i JxCat va optar perquè el ple se suspengués. Només ERC i el PP estaven disposats a continuar. La pugna entre JxCat i ERC es va mantenir fins a l’últim moment. Un cop acabat el ple, es van tornar a succeir les reunions tenint en compte la imminència d’una nova jornada històrica a la cambra catalana, la compareixença dels presos polítics. Als passadissos, tot eren males cares, retrets i crítiques, també des de dins de les mateixes formacions, com JxCat, que fa evident la debilitat de no disposar de líder ni de partit.

Ve de la pàgina anterior