Joan Carles I va amagar 100 milions a Ginebra rebuts del rei de l’Aràbia Saudita
L’advocat de l’antiga amiga del monarca diu que els diners que va rebre Corinna van ser “un regal”
El diari ‘Tribune de Genève’ publica una informació en què suposadament el rei emèrit espanyol va guardar els diners en un banc suís
Els tribunals de Ginebra han obert una investigació
El rei emèrit espanyol Joan Carles I hauria amagat 100 milions en un banc de Ginebra, segons publica el diari suís Tribune de Genève. La justícia suïssa ha obert una investigació perquè sospita que aquesta quantitat, pagada pel rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita, està relacionada amb l’atribució a empreses espanyoles de la construcció d’una línia de tren d’alta velocitat entre Medina i la Meca.
Segons el rotatiu, entre el 2008 i el 2012 Joan Carles I va retirar diners del banc privat Mirabaud on els va guardar fins que el 2012 el rei emèrit va transferir els 65 milions d’euros que quedaven a la seva antiga amant. Corinna Zu-Sayn Wittgeinstein en una filial del banc a les Bahames.
Segons el rotatiu, Joan Carles va rebre els diners del monarca saudita a través de la fundació Lucum, una entitat panamenya de la que l’ara rei emèrit és l’únic beneficiari.
Els tribunals de Ginebra han obert una investigació per un presumpte blanqueig de capitals, segons el rotatiu.
L’advocat de l’antiga amiga del rei Joan Carles I Corinna zu Sayn-Wittgenstein ha assegurat avui que la milionària donació del monarca a la seva clienta va ser “un regal”, i va subratllar que l’aristòcrata alemanya no està relacionada amb cap investigació judicial.
Segons un comunicat enviat a EFE per l’advocat Robin Rathmell, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein “va rebre un regal no sol·licitat del rei emèrit” com a “donació per a ella i el seu fill, amb els quals ell s’havia encapritxat” després que ella hagués cuidat al monarca en moments de mala salut. “La donació es va documentar clarament com un regal, i les empreses de serveis professionals i els bancs van realitzar el compliment i la diligència deguda necessaris sobre els fons”, afegeix el comunicat de l’advocat.
Les donacions són investigades des de l’any 2018 pel primer fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, davant la sospita de què es tracti d’operacions de blanqueig de diners, encara que les perquisicions s’havien fet amb discreció i no s’havien confirmat fins ara.
Segons el periòdic suís, una de les donacions es va elevar a 100 milions de dòlars pagats pel Ministeri de Finances de la monarquia saudita a un compte en el banc privat suís Mirabaud a nom de l’entitat panamenya Lucum, de la qual Joan Carles I era únic beneficiari.
El periòdic suís sosté que en anys posteriors part d’aquests diners es va retirar del compte i la major part dels diners restants, uns 65 milions d’euros, es va transferir a Corinna zu Sayn-Wittgenstein a través de la sucursal d’un altre banc de Ginebra a les Bahames, sempre segons el rotatiu.
La fiscalia suïssa també investiga possibles vinculacions entre aquestes sumes i suposades comissions pagades al Rei emèrit després de l’adjudicació a un consorci de signatures espanyoles del contracte per a les obres del tren d’alta velocitat entre les ciutats saudites de la Meca i Medina.
La Justícia espanyola va suspendre la recerca d’aquestes suposades comissions per falta de evidències suficients, encara que Bertossa va sol·licitar a la Justícia espanyola informació d’aquest cas ja arxivat.
L’advocat de Zu Sayn-Wittgenstein ha explicat en referència a les suposades comissions per l’AVE de la Meca que la seva clienta no va participar en aquests acords, i que les donacions no tenen connexió amb el tren d’alta velocitat.
