Els acusats pels disturbis postsentència neguen els fets
Un centenar de persones, entre les quals hi ha la presidenta de l’ANC i el vicepresident d’Òmnium, es concentren davant dels jutjats de Girona per donar suport als dos joves processats
El primer judici a Catalunya pels disturbis postsentència va començar ahir a la secció quarta del Palau de Justícia de Girona. Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir s’enfronten a una pena de nou anys de presó per, presumptament, haver llançat una pedra contra una furgoneta dels Mossos d’Esquadra i haver ferit dos dels agents que hi havia a dins. Se’ls acusa d’un delicte de desordre públic, atemptat contra l’autoritat, lesions i danys. La Generalitat, que exerceix d’acusació, sol·licita tres anys i mig de presó perquè considera que existeix concurs ideal de delictes. Fadlaoui i Afkir, que fa més de 260 dies que estan en presó provisional, van negar ahir haver participat en les mobilitzacions independentistes de la nit del 16 d’octubre de l’any passat a Girona i van rebutjar les acusacions. “Soc d’origen estranger, el blanc perfecte quan la policia està enfadada”, va declarar un d’ells davant del jutge. Tots dos van explicar que estaven connectats per parlar amb la família quan van veure que hi havia disturbis de lluny i van marxar de la zona per evitar-los.
Concentració
Un centenar de persones, entre les quals hi havia alcaldes i regidors gironins, convocats per la plataforma de suport als dos joves encausats, es van concentrar davant dels jutjats per demanar-ne la llibertat. Hi van participar el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, així com la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, que van denunciar el “racisme institucional” i un empresonament arbitrari dels joves per la seva nacionalitat. Durant l’acte, també es va llegir una carta de suport del president d’Òmnium empresonat, Jordi Cuixart.
Per una banda, s’hi criticava la “doble repressió” de què són víctimes els dos joves: “Aquella que tants presos i represaliats, més de mil persones, han sofert d’ençà de l’1-O, i alhora la que deriva del racisme institucional, pel fet de ser persones immigrades i catalans arribats del Marroc”, segons Mauri. Per l’altra, l’advocat de la defensa, Benet Salellas, centrava la seva intervenció a intentar demostrar que els dos joves no eren els autors dels fets que se’ls imputaven. Així, d’entrada remarcava que eren dos els processats i només una la pedra que havia impactat contra el conductor i el copilot de la furgoneta policial, i després assenyalava que la vestimenta dels dos joves, a través de la qual van ser identificats minuts més tard, era “comuna” entre molts dels participants en les mobilitzacions: duien dessuadores negres o fosques amb franges blanques i amb la caputxa posada. Dels diversos mossos que van declarar –entre els quals hi havia els dos que anaven a dins la furgoneta dels ARRO i els tres de paisà que van veure els joves–, dos van dir que els van identificar per la roba; només un va dir que els va poder veure la cara, i aquest els va tornar a identificar ahir a la sala de vistes. La importància de la vestimenta per identificar-los va portar Salellas a qüestionar el fet que la policia no s’hagi apropiat ni de la pedra ni de la roba, que, segons va dir, és l’única prova inculpatòria. El judici continua avui.
