Bolívia elegeix president en una contesa d’alta tensió
La desconfiança dels votants i dels partits en els resultats oficials no impedeix que la jornada transcorri en pau
Els sondejos anticipen una victòria de Luis Arce, el candidat del derrocat Evo Morales
El candidat del MAS fa una crida a la calma en vista dels recels
Bolívia va tornar ahir a les urnes. Ho va fer un any després de la sortida anticipada d’Evo Morales, qui va haver de desistir de la seva reelecció en primera volta després de les denúncies de frau que hi va haver. Morales viu ara com a refugiat a l’Argentina, i des d’allà ha apadrinat el seu exministre d’Hisenda Luis Arce perquè retorni el Palau Quemado al Moviment al Socialisme (MAS) que lidera. Els votants del MAS no reconeixen la successora de Morales, Jeanine Áñez, a la qual consideren una presidenta il·legítima. Per això tampoc confien en la transparència de les eleccions. No obstant això, després de setmanes en què la violència ha sobrevolat l’agenda política boliviana, el país ha votat en pau.
Els resultats se sabran amb comptagotes. Les autoritats van suspendre divendres el recompte ràpid de vots i van garantir que hi haurà una tendència electoral definitiva entre dilluns o dimarts. La demora no farà res més que elevar la tensió. Tot dependrà del fet que els primers sondejos a peu d’urna, previstos per a la nit passada (matinada a Catalunya), coincideixin amb el que donarà més tard el Tribunal Suprem electoral. El MAS ha acudit a les urnes convençut que el seu candidat, Luis Arce, té a tocar un triomf en la primera volta, com van anticipar totes les enquestes. I un resultat advers pot ser l’espurna que encengui el descontentament i faci sortir els bolivians al carrer.
Per guanyar en la primera volta a Bolívia n’hi ha prou amb obtenir el 40% dels vots i 10 punts d’avantatge sobre el segon. Els sondejos donen a Arce entre el 39% i el 44% dels vots. El seu principal rival, amb el 34%, és l’expresident Carlos Mesa (2003-2005), un líder de centre que s’ha presentat com l’únic capaç d’unir els bolivians.
En cas d’arribar a la segona volta, Mesa s’haurà d’enfrontar a Arce el 29 de novembre. Jeanine Áñez, que va aconseguir la presidència per línia successòria després de la renúncia forçada de Morales el 10 de novembre passat, va declinar presentar candidatura per sumar vots contra el MAS. Les seves crides a la unitat contra Morales no van convèncer el líder ultradretà Luis Fernando Camacho, home fort de l’orient bolivià, una regió no andina que sempre ha estat refugi de la més dura oposició a Morales i contra tot el que representa el centralisme de La Paz.
Candidat ultra
Camacho és un home aferrat a la religió i d’idees comparables a les del brasiler Jair Bolsonaro. Ahir va dir que no confiava en la transparència de l’escrutini (els sondejos el situen tercer, amb el 15% dels vots), però va assegurar: “Hi ha algú més, que és Déu, que farà que tot sigui possible.”
La resta dels candidats han fet una crida a esperar el que digui el Tribunal Electoral. “Cal actuar amb moltíssima prudència, ja que qualsevol declaració abans d’hora pot crear conflictes”, va dir Mesa en el moment de votar a La Paz. Sobre la suspensió del recompte ràpid, va demanar “paciència”.
Luis Arce també va fer una crida a la calma, però va advertir que el MAS ha muntat el seu propi sistema d’escrutini, paral·lel a l’oficial, “al qual donarem prioritat”. “Acceptaran el resultat de les eleccions?”, li va preguntar una periodista enmig de l’eixam de micròfons que el va acompanyar durant la votació. “Aquesta pregunta caldria fer-la al candidat que perdrà les eleccions. El MAS ha apostat per la via democràtica. Nosaltres prenem el poder per la via democràtica, no per les armes”, va respondre Arce.
La possibilitat d’incidents de carrer és la principal preocupació del govern. Sense candidat propi, no ha ocultat el seu suport a Mesa, l’únic que pot impedir el retorn del MAS al poder. El ministre d’Interior, Arturo Murillo, ha estat el portaveu de l’ala més dura de l’executiu interí, fins i tot com a promotor de desenes de causes penals contra Morales i altres dirigents de l’anterior govern, que van des de la violació fins a la promoció del terrorisme. Murillo va desplegar a La Paz milers de soldats i policies per “custodiar les eleccions” i “protegir el poble”. “Els perdedors i els violents l’única cosa que poden fer és anunciar un boicot com covards. Ho fan des de fora del país”, va dir, en al·lusió a Morales.
LES XIFRES
El pes del vot exterior
El 3% dels bolivians autoritzats a votar viuen fora del seu país. La diàspora més important és a l’Argentina, una comunitat que supera fins i tot la d’alguns departaments bolivians, com Beni o Pando. Més de 160.000 persones van poder votar diumenge a Buenos Aires, Córdoba, Salta o Jujuy. El vot exterior pot ser clau en aquestes eleccions si la realització o no d’una segona volta depèn, com es preveu, d’unes quantes dècimes. L’Argentina és també la residència actual de l’expresident Evo Morales, que hi viu com a refugiat des del desembre passat, després d’un breu pas per Mèxic. El govern interí de Bolívia ha acusat obertament la Casa Rosada de protegir Morales en el seu intent de retorn. Fins i tot va retenir a l’aeroport de La Paz diputats argentins que van viatjar a Bolívia com a observadors electorals, als quals va acusar de viatjar per promoure avalots. Diumenge, Morales va llegir un comunicat des de Buenos Aires en què va dir que la seva prioritat és “la recuperació de la democràcia”. “Vull demanar-los que no caiguem en cap mena de provocació”, va dir en un text de menys de dos fulls d’extensió, tota una novetat en Morales, que acostuma a fer rodes de premsa molt llargues.
A Catalunya, prop de 18.000 bolivians estaven cridats a votar en les 82 meses electorals habilitades per als comicis. Les meses habilitades per l’Òrgan Electoral Plurinacional (OPE) de Bolívia estaven situades al recinte firal de La Farga, a l’Hospitalet (34), al Palau de Congressos de Montjuïc, a Barcelona (34), i a la Sala Polivalent del Parc del Nord de Sabadell (14). A Catalunya hi ha censats més de 50.000 bolivians majors d’edat.
