Nou atac al català del PP, Cs i Vox a l’Eurocambra
Aprofiten una queixa ciutadana per discriminació del castellà per tornar a atacar el model educatiu de Catalunya
La dreta espanyola i catalana al Parlament Europeu torna a carregar contra la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. Aprofitant una queixa ciutadana que denuncia la “discriminació” contra els castellanoparlants, el PP, Ciutadans i Vox van atacar ahir el model educatiu català en un debat parlamentari en què van exigir la intervenció de la Unió Europea. Per ara, l’Eurocambra ha demanat explicacions al govern espanyol.
Ana Losada, de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, va reclamar ahir al matí davant el Comitè de Peticions que les escoles públiques i concertades donin classe en català i en castellà perquè considera que el sistema actual “discrimina els nens dels pares que temporalment s’han hagut de traslladar a Catalunya per feina”. Per a ella, això és una vulneració dels “drets fonamentals” dels nens i del dret de “moure’s i viure lliurement en un país de la UE”. “És una decisió política que pretén excloure l’espanyol com a llengua de cultura i vincle amb Espanya”, va lamentar Losada.
El PP, Cs i Vox van subscriure la denúncia en un debat amb una forta participació d’eurodiputats espanyols i catalans. “Aquest model afecta els drets fonamentals dels nens”, va criticar Jordi Cañas de Cs. Per la seva banda, l’eurodiputat del PSOE Domènech Ruiz Devesa no va qüestionar directament el sistema, però va instar els pares afectats a prendre mesures contra els centres per la via administrativa i legal.
L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va ser l’única a defensar el model lingüístic català i va demanar l’arxivament de la petició per manca de competències de la UE. “Si es tracta només d’un debat ideològic, em temo que, en aquest assumpte com en tants altres, el Comitè de Peticions només serà el pati del darrere de la política domèstica”, va dir Riba.
I és que el comitè està presidit per l’eurodiputada del PP, Dolors Montserrat. Ahir va refusar de tancar el cas, malgrat que la Comissió Europea ja ha dit que no hi pot interferir i que el Tribunal Constitucional va avalar el 2019 la llei educativa de Catalunya. Montserrat va decidir traslladar la “preocupació” de part de la cambra al Ministeri d’Educació. En la pròxima reunió els grups polítics s’estudiaran si envien una missió d’observació a Catalunya, tal com reclamen el PP, Ciutadans i Vox. Un pas que no es podria fer fins l’any que ve i que requereix una majoria de partits.
