Política

El govern planeja dir adeu al monument de Tortosa a l’estiu

Justícia demana a l’Estat que no entrebanqui la concessió del permís de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per accedir al riu i executar el desmuntatge

Les actuacions costaran 200.000 euros

La Generalitat ha activat el compte enrere per retirar el monument franquista del mig del riu Ebre a Tortosa amb l’horitzó de l’estiu per realitzar els treballs. Hi ha dues variables, però, que no depenen del govern: el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el resultat de les eleccions. En el cas del 14-F, el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, compta que els consensos parlamentaris actuals en matèria de memòria democràtica fan difícil que governi qui governi la pròxima legislatura tiri enrere el desmuntatge. Pel que fa a l’autorització espanyola, l’executiu reclama al govern de Pedro Sánchez que no entorpeixi, paralitzi ni demori el permís, amb el benentès que es tracta d’un executiu que ha tret el dictador del Valle de los Caídos. Tanmateix, Aragonès va recordar ahir des de la capital del Baix Ebre que és precisament la “inacció” de les institucions de l’Estat espanyol, que “fa massa temps que s’inhibeixen en la seva responsabilitat”, la qual cosa porta la Generalitat a actuar. “Durant massa temps l’Estat ha aplicat la política de la desmemòria i l’amnèsia, que manté els monuments als guanyadors feixistes mentre oblida les víctimes enterrades en fosses”, va denunciar el vicepresident.

“El monument tombarà, no és una declaració d’intencions, sinó un procés que ja està en marxa, segur que tomba”, va rubricar la consellera de Justícia, Ester Capella, parafrasejant L’estaca. Capella va assegurar que el monument té els dies comptats i va remarcar que la Generalitat assumeix la responsabilitat de retirar-lo “per incompareixença” de l’Estat.

El monument no s’enderrocarà ni es tombarà ni es retirarà en bloc, sinó que es tallarà a trossos amb la tècnica de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus. Coincidint amb el 45è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, Justícia va començar ahir el procés de licitació d’un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguantarà el pes d’una grua –la segona més gran d’Europa–,de 300 tones i amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada, que anirà retirant els blocs un per un fins a la riba. La conselleria ja ha demanat la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu a la CHE, via Agència Catalana de l’Aigua. Si tots els tràmits es resolen en els terminis previstos, les obres podrien posar-se a licitació al gener i adjudicar-se al març per poder començar a l’estiu, que és quan el cabal del riu és més baix.

Primer es retiraran els elements ornamentals del monòlit, que té una estàtua amb un estel al capdamunt, una àguila i una creu. La grua necessita un radi de gir de 44 metres i és capaç d’aixecar gairebé 7 tones. També s’instal·larà una bastida de 36 metres d’altura des de la base del monument.

Pel govern, la permanència d’aquest símbol al mig del riu, inaugurat pel mateix Franco el 21 de juny del 1966 per commemorar la seva victòria en la batalla de l’Ebre, demostra “la debilitat” de la democràcia espanyola i la profunditat de les petjades del franquisme, enalteix la dictadura i n’humilia, fa escarni i insulta les víctimes, especialment els 30.000 soldats que van perdre la vida en aquella batalla, fa 82 anys. “L’Ajuntament de Tortosa confirma que no és el propietari del monument, el govern espanyol i la CHE reneguen de la seva propietat. Llavors, de qui és el monument franquista? No el vol ningú perquè ningú no vol assumir la responsabilitat de retirar-lo. Des del Departament de Justícia no ens podíem quedar de braços plegats”, va argumentar Capella.

L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va assegurar que per a molta gent el monument ha format part de la ciutat durant molts anys “i no ha vist motiu per al neguit, malgrat ser evident el seu origen”, sobretot després de la retirada dels elements que més clarament al·ludien al règim dictatorial. En aquest sentit, va demanar comprensió per tots els veïns que “de manera benintencionada” volien mantenir-lo i reinterpretar-lo in situ. No en va, el maig del 2016 es va celebrar una consulta a la ciutat en què va guanyar, amb un 68%, l’opció de contextualitzar-lo deixant-lo allà mateix, contra el 31% que el volien retirar. La participació va ser només del 29,73%. Recentment, l’Ajuntament ha completat la descatalogació del monument, una protecció, tal com va recordar Roigé, que va ser feta per un govern municipal i per una Generalitat d’altres colors polítics que els actuals, l’any 2006.

El govern no va revelar ahir els seus plans pel que fa a la conservació del monument, ni si es tornarà a muntar per exposar-lo en un altre indret. L’estudi de viabilitat del desmuntatge preveu la possibilitat de tornar-lo a soldar. Totes les peces es guardaran en dipòsits de la Generalitat.

El cost total de l’operació serà de 200.000 euros. Erigir-lo va costar 4,5 milions de pessetes el 1964. Avui aixecar-lo costaria uns 815.000 euros.

Des de la Comissió per la Retirada de Símbols Franquistes, Ester Baiges va celebrar l’anunci: “És un dia que esperàvem fa molt de temps, arriba tard, però arriba, mai és tard quan arriba. Tot ens fa pensar que ara va de debò.” “El fet que s’hagi demorat tant és responsabilitat de totes les administracions i dels partits que han estat governant fins ara”, va especificar.

El monument, el vestigi físic més gran que queda del franquisme a Catalunya, és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells, finançat pel Govern Civil de Tarragona, la Falange i per un recapte suposadament voluntari i popular. Originàriament s’anomenava Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro.

LES FRASES

L’Estat fa massa temps que s’inhibeix en la seva responsabilitat. El monument insulta les víctimes
Pere Aragonès
Vicepresident de la Generalitat
El monument tombarà. No és una declaració d’intencions, és un procés en marxa, segur que tomba
Ester Capella
Consellera de Justícia

L’alcaldessa hi vol un pont

La direcció general de Memòria Democràtica no té previst construir cap nova obra damunt del pedestal que quedarà buit, l’antiga pilastra del pont de la Cinta, destruït durant la Guerra Civil espanyola. Sí que s’hi traurà la inscripció que diu “A los combatientes que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro”. Un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista durant gairebé 60 anys.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va demanar a la Generalitat i a l’Estat que plantegin la possibilitat de construir un pas que permeti connectar les dues ribes del riu aprofitant el pedestal. “Sabem que és complex i que la CHE no ho posarà fàcil, però d’aquesta manera tornaríem a l’origen de la pilastra, que no era un monument”, va subratllar Roigé. Es restituiria així l’antiga connexió de Ferreries amb el centre històric de Tortosa. “La guerra va destruir un pas per als ciutadans. Us demano que el compromís del govern no s’acabi amb la retirada del monument, sinó que continuï amb l’impuls d’un nou projecte per recuperar el punt de pas sobre el riu”, va reclamar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona