Crides al govern australià perquè demani als EUA la fi del setge a Assange
Morrison diu que el fundador de Wikilieaks pot tornar al país si supera l’escull de l’extradició
La justícia britànica decideix avui sobre la llibertat provisional
El govern d’Austràlia, país de Julian Assange, ha rebut els dos darrers dies nombroses peticions perquè pressioni Washington perquè posi fi a la persecució judicial del fundador de Wikileaks, després que dilluns la justícia britànica decidís no extradir-lo als Estats Units adduint que si això passés hi hauria un gran risc que l’activista se suïcidés.
Segons va informar ahir el diari The Guardian, dos legisladors australians han demanat a Donald Trump que atorgui el perdó presidencial a Assange per posar fi al serial judicial, mentre que el Partit Laborista, tot i no demanar l’indult, va demanar a l’executiu de Canberra que “faci el que pugui per resoldre aquesta qüestió i encoratgi el govern dels Estats Units a resoldre-la”.
El primer ministre australià, Scott Morrison, ja ha dit que el fundador de Wikileaks “és lliure” de tornar a Austràlia si guanya la batalla de l’extradició als Estats Units, que encara està pendent del recurs que ja ha anunciat que presentarà el govern nord-americà. “En el supòsit que tot resulti [a favor d’Assange], com qualsevol altre australià, és lliure de tornar a casa si ho vol”, va manifestar Morrison en declaracions a l’emissora 3AW, en què va recordar que el procés contra l’activista del seu país, de 49 anys, encara no s’ha acabat.
Demanda del pare
També confia en les gestions diplomàtiques del govern australià el pare d’Assange, John Shipton, que, en una entrevista a l’agència Efe publicada el mes de juny passat, va remarcar que el govern de Morrison, que és un aliat històric de Washington, hauria de fer de mediador amb l’executiu britànic per assolir l’alliberament del seu fill.
La negativa de la justícia britànica a extradir Assange als EUA va provocar l’alegria de la seva família i els seus seguidors, tot i que la magistrada va deixar clar que prenia la decisió per qüestions de salut i no pas perquè cregués que els EUA no tenen raons per perseguir el fundador de Wikileaks per haver fet públics milers de missatges confidencials del Pentàgon sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. La jutgessa ha de decidir avui si atorga o no la llibertat provisional a l’acusat, que ja ha rebut una oferta d’asil polític de Mèxic.
La fiscalia britànica, en representació del govern nord-americà, ja ha assenyalat que recorrerà contra el veredicte davant el Tribunal Superior de Londres dins del termini previst de catorze dies.
