PSOE i PP ultimen els nous CGPJ i TC amb Podem a dins
L’ultraconservador Lesmes s’hi ha eternitzat set anys quan el límit constitucional és de cinc
Una dona el rellevarà
En el seu dia Pedro Sánchez va recomanar a Pablo Iglesias veure la sèrie sobre política francesa Baron Noir i ahir el vicepresident segon del govern estenia la recomanació a Edmundo Bal i Inés Arrimadas, de Ciutadans. “A Baron Noir s’hi explica una lliçó política molt important que vostès han experimentat en carn pròpia: la política consisteix a ocupar espais.” Després de superar els dos anys amb la justícia caducada des que el desembre del 2018 va expirar el mandat de Carlos Lesmes com a president del CGPJ i del Tribunal Suprem, el PSOE i el PP ultimen com ocupar l’espai dels vint vocals a l’òrgan de govern dels jutges i ho fan amb Podem a dins i confiant tenir-hi jutges afins enmig de la majoria de dretans i progressistes.
Si inicialment els seus negociadors eren el ministre Juan Carlos Campo i el conseller madrileny Enrique López –tots dos van ser vocals del Consell General del Poder Judicial–, l’última fase negociadora ha recaigut en el secretari de la Presidència de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Ege. L’escull final és trobar dos perfils de magistrats propers a Podem per satisfer Iglesias i que siguin tolerats per Casado. És per això que perfils com ara el de Victoria Rosell –el 2016 va ser perseguida per l’exministre de Rajoy José Manuel Soria en un cas en què ella era la víctima – o el de José Ricardo de Prada –jutge de la Gürtel– són indigeribles per al PP. Si bé ERC diu que no hi entra, també avisa que és a Madrid per “ocupar espais”.
Després d’un mandat en què Lesmes s’ha eternitzat com a president del CGPJ i del Suprem amb un biaix ultraconservador durant set anys en lloc dels cinc constitucionals, es dona per fet que serà una dona qui presideixi el poder judicial, amb unes travesses que inclouen Ana Ferrer, Encarnació Roca o Clara Martínez de Careaga. Es completarà també la renovació del Tribunal Constitucional i, en el cas del Defensor del Poble, qui hi aspira és Ángel Gabilondo.
