Política

Sánchez diferencia el temps del càstig i el de concòrdia

El president espanyol aplana una mica més el camí als indults en favor de la convivència

“Faríem el mateix tenint 300 escons”, diu per negar cap tribut a ERC

Asens acusa el PP d’enganyar amb el recurs

“La Constitució Espanyola reconeix en el seu esperit tant el càstig com la concòrdia. Hi ha un temps per al càstig i hi ha un temps per a la concòrdia.” Al Congrés, i aprofitant la pregunta oberta de Pablo Casado (PP) en la sessió de control –“està defensant el govern els interessos del país?” havia de ser sobre migració a Ceuta i al final li va servir per referir-se als presos–, el president Pedro Sánchez va deixar clar que el càstig –el Codi Penal i la presó– ha de donar pas a la concòrdia en forma d’indult, i va asfaltar el camí aplanat la vigília ja a Brussel·les quan apostava pel futur “sense venjança”. L’informe del Tribunal Suprem –“demolidor” era l’adjectiu unànime del PP, Vox i Cs– encén més la temperatura a la dreta, que promet combat legal.

“Ara cal deixar sortir el gas”, descrivia un diputat del PSOE ahir per retratar el que suposa per al govern asfaltar el camí a l’indult amb la dreta en ebullició. I això és el que va succeir en el tens duel de Sánchez i Casado: el president va rebobinar fins al 2017 i fins a l’entrevista del líder del PP aquest 10 de febrer a RAC1. “A qui li van fer un 1 d’Octubre i una declaració unilateral d’independència no va ser a aquest govern progressista, sinó a un govern del PP. Vostè abans del 14-F recordava que la gestió que va fer el seu govern del PP de l’1-O va ser un desastre i que hi estava en contra. Mantingui la paraula”, desafiava el president al líder del PP.

155 escons o 300 escons

Si bé la dreta presenta els indults com el pagament a ERC d’un govern espanyol avalat per 155 escons (els 120 del PSOE i els 35 de Podem), Sánchez manté que amb la gràcia regulada a la llei del 1870 actua “en consciència”. “Prendríem la mateixa decisió si el govern progressista tingués 300 escons”, va reblar. En l’espiral de l’hemeroteca, Casado va ressuscitar a Sánchez el que deia el 2019 sobre el “compliment íntegre de la pena” i va acusar-lo de “voler salvar un problema personal convertint-lo en problema d’estat”. “Vol indultar-los traint la seva paraula, el codi ètic del PSOE, dotze informes de la fiscalia i la Constitució i la igualtat dels espanyols”, va etzibar Casado. Pel líder del PP, un indult no només serà “la mort de la legislatura” sinó també un pagament a l’independentisme que no és res més que “la liquidació i l’epitafi del PSOE”. Si bé un expert pròxim a la Casa del Rei com és José Antonio Zarzalejos ha admès que Felip VI viuria la firma dels indults com un acte degut i sense humiliació –“no s’hi pot negar i no s’hi negarà, i no se sentirà humiliat”, va dir a aquest diari–, fonts del més alt nivell en el PP adverteixen que “seria el primer indult que no només no es basa en el penediment sinó que es basa en la reincidència”, i denuncien que no es pot obligar el rei del discurs del 3 d’octubre a fer aquest acte de firmar-los.

Després de la publicació de l’informe per part del Suprem, el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, no es movia del guió tot i expressar “respecte” per un text “no vinculant. Segons Iceta, la funció del govern espanyol és propiciar “la concòrdia, el diàleg, l’entesa i el retrobament”, i “això és el que guiarà les decisions del govern”. “A la nostra mentalitat no hi ha cap concepte que tingui a veure amb la venjança, la revenja o l’odi”, precisava Iceta.

Vox agitarà els carrers

Si el PP prepara el recurs a la sala contenciosa administrativa del Suprem, el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, promet el combat judicial i l’agitació al carrer en forma de manifestacions: “Exercirem tota la pressió al carrer perquè es vegi de forma clara l’oposició a l’indult. L’indult seria un excés per a qualsevol demòcrata.” Una de les més indignades amb l’indult a “aquesta gent” era Inés Arrimadas (Cs): “No hi ha carrera política de ningú que mereixi aquesta humiliació, no hi ha càrrec que valgui aquest atropellament.”

A Podem, Jaume Asens celebra que “els jutges deixin de ser guionistes de la política”, perquè “qui va ser part del problema no podia ser part de la solució”, i acusa el PP d’“enganyar la gent quan diu que es pot recórrer contra els indults”. “No podem començar la mesa de diàleg amb la contrapart a la presó, amb el líder del partit que governa Catalunya a la presó”, admet Asens.

LES FRASES

La Constitució Espanyola reconeix en el seu esperit tant el càstig com la concòrdia
Pedro Sánchez
president espanyol
Respecte però no és vinculant. Concòrdia, diàleg i retrobament és el que guiarà les decisions del govern
Miquel Iceta
ministre de política territorial
No podem iniciar la mesa de diàleg amb el líder del partit que governa a Catalunya estant a la presó
Jaume Asens
president de podem al congrés

Lesmes: “Indult difícil d’acceptar”

Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem i alhora del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), no es va voler conformar amb la publicació ahir de l’informe del tribunal sentenciador, i va expressar la seva disconformitat personal amb la concessió de l’indult als presos polítics. “L’indult, entès com a mesura de concòrdia, pot ser entès i fins i tot acceptat. Quan no hi ha concòrdia, és difícil d’acceptar”, va advertir Lesmes –que viu amb el mandat caducat des del desembre del 2018– al govern de Pedro Sánchez.

En la croada contra l’indult als presos polítics catalans, el Suprem s’exposa al mirall del seu passat. Quan va analitzar el cas del tinent coronel colpista Antonio Tejero, la sala militar del Tribunal Suprem es va pronunciar favorable –per cinc vots a favor i tres en contra– a l’indult tot i recollir que el protagonista del 23-F del 1981 era reincident i no n’estava penedit. Tejero no va ser indultat, però sí que ho va ser un altre actor del cop d’estat, Alfonso Armada.

En un acte al Col·legi d’Advocats, Lesmes va dissertar sobre la gràcia, “expressió tradicional espanyola” fins al punt que la cartera es deia Ministeri de Gràcia i Justícia. “És una prerrogativa del poder polític, en gran mesura libèrrima pel que fa a la seva concessió, si bé controlable judicialment tot i que de forma limitada”, diu Lesmes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia