Els EUA endureixen les sancions contra Bielorússia un any després del “frau electoral”
El Regne Unit i el Canadà s’afegeixen a aquesta nova bateria de mesures de càstig
El règim de Lukaixenko intensifica la repressió contra la dissidència
Els Estats Units van anunciar ahir un paquet de sancions contra el règim del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, com a represàlia pel que consideren una “brutal campanya de repressió” contra l’oposició, iniciada fa un any, amb unes controvertides eleccions que Washington considera un “frau electoral”. Es tracta de les mesures més dures imposades fins ara contra l’economia bielorussa, en un intent d’estrènyer el setge a Lukaixenko. “Els actes del règim de Lukaixenko constitueixen un intent il·legítim de retenir el poder a qualsevol preu”, va denunciar en un comunicat el president dels Estats Units, Joe Biden.
Acció coordinada
En coordinació amb el Canadà i el Regne Unit, que també va anunciar noves mesures de càstig, el Departament del Tresor nord-americà va imposar la seva més àmplia bateria de sancions a Bielorússia, que castiga un total de 44 empreses i ciutadans bielorussos. Les noves sancions s’han imposat pel presumpte paper d’aquestes figures i companyies “en els atacs a la democràcia i els drets humans, la repressió” més enllà de les fronteres de Bielorússia i la “corrupció“, va assegurar Biden.
La mesura afecta el consorci estatal Belaruskali, un dels productors més grans del món de potassa, un component que s’utilitza per produir abonament i que és un dels principals productes que exporta Bielorússia, a més de ser la principal font d’ingressos en dòlars nord-americans. També en va resultar afectada l’empresa estatal de tabac de Hrodna, coneguda com a GTF Nemana.
Cap d’aquestes companyies, ni la resta de les sancionades, podran negociar a partir d’ara amb persones o empreses sota la jurisdicció dels Estats Units. Les restriccions colpegen, a més, el Comitè Olímpic Nacional del país, que Lukaixenko liderava fins al febrer passat, que ara dirigeix el seu fill i que els EUA sospiten que el govern utilitza com a canal per “blanquejar fons i esquivar sancions”. El Departament del Tresor nord-americà també ha sancionat diversos empresaris que donen suport al règim de Lukaixenko i que funcionen com les seves “carteres” de fons, entre els quals hi ha l’oligarca del petroli Mikalai Varabei i el del tabac Aliaksei Aleksin, a més d’un banc privat controlat pel primer, Absolutbank.
Part de les sancions són una reacció al desviament el maig passat cap a Minsk d’un avió civil de Ryanair per detenir dos dels seus passatgers, el periodista independent opositor Román Protasévitx i la seva parella. Les sancions continuaran vigents fins que no hi hagi una “investigació internacional legítima del desviament del vol”, s’alliberin “tots els presos polítics”, es deixi de “perseguir activistes i dissidents” i s’iniciï “un diàleg polític exhaustiu” que derivi en unes eleccions lliures i justes, va indicar ahir la Casa blanca.
Tsimanuskaia i Xixov
L’anunci de les sancions arriba dies després del cas de la velocista Kristsina Tsimanuskaia, a qui Polònia ha donat asil humanitari després que no hagués volgut tornar a Minsk per por de les represàlies. La velocista es va negar a pujar a l’avió després que el Comitè Olímpic de Bielorússia la retirés de la prova dels 200 metres que havia de córrer. I també de la mort d’un dissident bielorús exiliat a Kíev.
Vitali Xixov va ser trobar mort en un parc de la capital ucraïnesa i el seu entorn n’acusa el règim de Lukaixenko, el qual el maig passat va llançar una àmplia operació repressiva contra els activistes i la societat civil per desmantellar qualsevol veu dissident. Ahir, l’últim dictador d’Europa va suggerir que deixarà “molt aviat” la presidència de Bielorússia, càrrec que ocupa des del 1994, però no va concretar res.
