Lukaixenko intensifica la repressió un any després de la fraudulenta reelecció
La policia bielorussa deté més de vint dissidents durant els dos darrers dies
Entre els arrestats hi ha un dels candidats als comicis presidencials del 2020
Un any després de les polèmiques eleccions presidencials que van atorgar una enèsima victòria al dictador Aleksandr Lukaixenko, la repressió a Bielorússia no s’atura. Al contrari. Les autoritats han intensificat la persecució contra els opositors i n’han detingut més d’una vintena els dos darrers dies, segons denuncien organitzacions pels drets humans.
Lukaixenko va obtenir un sisè mandat el 9 d’agost del 2020, en uns comicis que tant l’oposició com Occident consideren que van ser manipulats. L’oposició al que es va percebre àmpliament com un frau electoral van desfermar una onada de protestes multitudinàries, la detenció de 35.000 persones i tortures policials. Però, lluny de remetre, la repressió ha augmentat els darrers mesos amb l’arrest de desenes de periodistes independents, activistes i ciutadans considerats desafectes al règim. Entre aquests detinguts d’última hora, hi ha Andrei Dmitriev, candidat presidencial que va desafiar Lukaixenko l’any passat, arrestat dijous per ser interrogat després d’un escorcoll al seu apartament de Minsk. Dmitriev va ser posat en llibertat posteriorment.
També va ser detingut el mateix dia Ígor Leschenia, exambaixador bielorús a Eslovàquia, sota les acusacions d’“organització d’aldarulls massius”, uns càrrecs que impliquen pena de presó de fins a vuit anys. Quan les protestes pel frau electoral van esclatar l’any passat, Leschenia va criticar públicament la repressió exercida contra els manifestants i va ser destituït del càrrec per Lukaixenko.
A més de polítics, durant la darrera onada repressiva també s’ha detingut activistes a favor del medi ambient i membres de Skhod (Assemblea), una plataforma cívica destinada a fomentar un diàleg nacional per posar fi a la crisi.
Sancions dels EUA
Dilluns passat, coincidint amb l’aniversari de les protestes, Lukaixenko va negar la repressió i la tortura dels manifestants detinguts tot insistint que l’oposició preparava un cop d’estat patrocinat per Occident. El mateix dia, els Estats Units anunciaven dures sancions econòmiques contra el règim bielorús.
Líders a la presó, a judici i a l’exili
RedaccióTots els líders opositors que van donar suport obertament a les protestes o que van criticar la reelecció de Lukaixenko són a la presó, a judici o a l’exili, com és el cas de la seva màxima representant, Svetlana Tikhanóvskaia, refugiada a Vílnius (Lituània) des de fa un any. El polític més popular del país, Víctor Babariko, detingut abans de poder-se presentar a les presidencials del 2020, va ser condemnat al juliol a 14 anys per diversos “delictes econòmics”. La setmana passada va arrencar el judici contra la seva mà dreta i cara visible de les protestes, Maria Kolésnikova, que podria ser condemnada a una pena de fins a 12 anys de presó per haver creat una “organització extremista”.
