Política

El boicot dels independentistes genera una alta abstenció al referèndum de Nova Caledònia, on guanya el ‘no’

La participació s’ha situat per sota del 45% de la població, molt lluny del 80% dels altres referèndums del 2018 i el 2020

Els independentistes volien ajornar la votació per la pandèmia

El ‘no’ ha guanyat aquest diumenge en el tercer referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia amb una abstenció rècord per la crida dels independentistes a boicotejar la votació. Segons els resultats oficials parcials, els partidaris de no independitzar-se de França han aconseguit més del 96,5% dels vots i la participació s’ha situat per sota del 45% de la població, molt lluny del 80% de participació dels altres dos referèndums (2018 i 2020). En aquesta ocasió, els independentistes havien cridat al boicot davant la negativa del govern francès a posposar la votació per la pandèmia de Covid-19, ja que s’ha impedit “una campanya i un sufragi en condicions”. De fet, en els districtes de Nova Caledònia amb majoria canac (autòctona i majoritàriament independentista) la participació ha estat anecdòtica.

A l’illa de Belep, la participació en aquest tercer referèndum d’autodeterminació ha estat de només el 0,6% (81,43% el 2020), a l’illa d’Ouvea ha estat del 5,09% (74,81% el 2020) i a l’illa de Lifou tan sols del 4,86% (76,47% el 2020).

El president francès, Emmanuel Macron, s’ha afanyat a mostrar el seu “orgull” pel fet que Nova Caledònia hagi triat continuar essent francesa. “Per a la nació entera és un orgull i un reconeixement. França avui és més bella perquè Nova Caledònia ha escollit continuar dins ella”, ha apuntat Macron en un discurs televisat tot just després de saber-se els resultats. El president francès ha reconegut la divisió dins de Nova Caledònia, però ha demanat que a partir d’ara s’obri una nova “fase de diàleg” a l’arxipèlag del Pacífic.

Macron ha enumerat que la prioritat passa per reduir les desigualtats, incentivar l’economia de Nova Caledònia, crear un model de creixement “respectuós amb la naturalesa”, millorar la situació de les dones i preservar l’arxipèlag de les “fortes tensions” actuals a la regió, especialment per la intervenció de la Xina.

Tercer referèndum a Nova Caledònia

Aquest ha estat el tercer referèndum a Nova Caledònia, pactat en els acords de Nouméa l’any 1998. La pregunta de la consulta és ben clara: “Vols que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?”. En el primer referèndum del 2018, el ’no’ va obtenir el 56,67% dels suports i el ’sí’ va sumar un 43,33% dels vots, amb una participació del 81%. En el segon referèndum del 2020, la distància es va escurçar encara més amb un triomf més ajustat del ’no’ amb el 53,26% dels vots, mentre que el ’sí’ va aconseguir el 46,74% dels sufragis, també amb una alta participació de quasi el 80%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat espanyol

L’entorn i els socis de Sánchez l’animen a continuar

Barcelona
escòcia

L’SNP trenca la coalició de govern amb els Verds

barcelona
política

La incertesa per la carta de Sánchez sacseja l’inici de campanya pel 12-M

barcelona
Estat espanyol

Feijóo diu que Sánchez fa una “operació de supervivència política”

Estat espanyol

La fiscalia demana arxivar el cas contra la dona de Pedro Sánchez

Barcelona
Estat Espanyol

Brussel·les considera la decisió de Sánchez un “afer intern” espanyol

Barcelona
política

Aragonès diu que no té sentit una qüestió de confiança i demana a Sánchez que “planti cara” a la ultradreta

barcelona
Estat espanyol

Manos Limpias admet que la denúncia es basa en retalls de premsa

Barcelona
política

Illa diu que respecta el “parèntesi” de Sánchez i crida els socialistes a la “resistència”

barcelona