El PSC i ERC prenen distància
El primer baròmetre del CEO després del 14-F augura un augment de la mobilització que beneficiaria els dos grans partits i deixaria enrere Junts
La CUP aguanta però queda en risc la majoria independentista en vots i escons
Un 60%, a parts iguals entre els dos blocs, està a favor de negociar
El PSC i ERC es destaquen i prenen distància sobre Junts en el podi de la política catalana, segons indica l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), presentat ahir, que és el primer des del 14-F. L’enquesta, que va ser presencial a 2.000 persones entre l’1 i el 28 de març, detecta una major mobilització de l’electorat que fa un any, fins al punt que augura que, si ara hi tornés a haver eleccions, augmentaria la participació en 450.000 persones, fet del qual es beneficiarien sobretot socialistes i republicans: 190.00 votarien el PSC i 135.000, ERC, que creixerien dels 33 escons actuals fins a forquilles que mantindrien l’“empat tècnic” virtual: 34 a 39 en el primer cas, i 33 a 38 en el segon.
“La resta de partits tenen entrades molt més petites d’antics abstencionistes”, constatava ahir el nou director del CEO, Jordi Muñoz. Junts mantindria així posicions en termes absoluts, però baixaria en termes relatius, per la qual cosa cauria dels 32 actuals a entre 23 i 28 diputats. “No és que presenti una gran erosió, però ja tenia un electorat molt mobilitzat el 2021 i queda enrere, perquè l’abstenció de mitjana als seus feus va ser menor que en el conjunt de Catalunya”, concloïa.
Emparant-se en alguns mètodes nous que s’han implantat, ara s’atorga als partits forquilles més àmplies per no donar una “falsa sensació de precisió”, fet que fa difícil entrar gaire en detall, més enllà de valorar la tendència. Sigui com sigui, tot i que aguantaria i fins i tot repuntaria en la part més alta de la forquilla, la suma de l’independentisme va de mitjana a la baixa. I és que malgrat que la CUP resisteix –obtindria entre 8 i 11 escons, pels 9 d’ara–, la majoria absoluta al Parlament, que ara és de 74 escons i vora el 52% de vots, estaria en greu perill, ja que s’oscil·laria entre 64 i 77 escons, i el 39 i 52% del vot. “En un context de més mobilització és menys probable la majoria del 52%, això ja ho sabíem”, constatava Muñoz, que en tot cas valora que la foto és de “força estabilitat” respecte del 2021, ja que la resta de partits es queden en xifres similars: entre 9 i 12 escons Vox, que ara en té 11, i entre 6 i 10 els comuns, ara amb 8. Amb això, el sorpasso més destacat és dins de l’ala espanyolista, ja que el PP creix dels 3 actuals a entre 6 i 8 diputats, a costa d’un Cs que de 6 baixaria a 4 en el millor dels casos, o es quedaria sense representació en el seu pitjor auguri.
Cites homogeneïtzades
També en el cas d’unes eleccions al Congrés, la foto seria molt similar a l’actual. Igualment en pugna entre ERC i el PSC, aquí són els republicans qui tenen una forquilla un pèl més alta (entre 13 i 15, per entre 12 i 15 dels socialistes). A distància hi van Junts (entre 6 i 9), els comuns (4-6), la CUP i Vox (2-4), el PP (2-3) i Cs (0-1). Igual que al Parlament, l’enquesta no detecta el PDeCAT en el radar. Tal com ressaltava Muñoz, de fet, la situació no dista tant entre una cita i l’altra, a diferència del que havia passat històricament. “El comportament de la gent ara s’ha anat homogeneïtzant”, retratava, ja que si el PSC és superat per ERC al Congrés és sobretot perquè té el vot més concentrat a Barcelona, cosa que al Parlament també passa però queda més matisat perquè hi ha més escons per repartir a les altres demarcacions.
Pel que fa a la valoració dels líders, Oriol Junqueras (ERC) continua al capdamunt de la llista global, i és l’únic que aprova (5,3), seguit de Pere Aragonès (4,9), que és un president, això sí, de qui la meitat d’enquestats no va saber el nom. Si només es pregunta entre els electors propis, el líder més valorat pels seus és Carles Puigdemont (7,7), seguit de Junqueras (7,4), que és el més valorat –o menys rebutjat– pels electors aliens, amb un 4,7.
81% pel referèndum
Si s’interroga per qüestions de sobirania, les coses també es mouen poc. A la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent?”, el 48% respon que no, i el 44%, que sí, xifres que es mantenen estables des de fa tres anys. El mateix passa si la pregunta és més oberta. Si s’ofereixen més opcions, la d’un estat independent és la preferida (35%), seguida d’una comunitat autònoma (28%), un estat dins una Espanya federal (23%) i una regió d’Espanya (6%). És clar que igual de ferm, també, és el consens molt majoritari per un referèndum on els catalans decideixin el seu futur com a país: un 81% diu que hi està molt o bastant d’acord, per només el 14% que ho rebutja. De fet, fins i tot un 63% dels contraris a la independència són favorables que es posi a votació.
60% per la negociació
L’enquesta pregunta per primer cop sobre quina “actitud” es té davant el bloqueig actual, i un 60% aposta per la negociació. De fet, a parts iguals, ja que tant un 30% dels partidaris de la independència com dels partidaris de la unitat d’Espanya advoca per una via pactada per resoldre el conflicte. Aquesta via triomfa entre els votants d’ERC (70%), però també en els del PSC i Junts (57% en els dos casos), i fins i tot del PP (un 55%). En canvi, només un 11% advoca per la independència unilateral (que és la via preferida, un 55%, pels votants de la CUP) i un 9% perquè Catalunya continuï com a part d’Espanya sense res a parlar (50% dels votants de Vox). Entre els comuns és on hi ha més varietat de punts de vista: un 32% dels votants volen una independència pactada, i un 34%, que es pacti la unitat de l’Estat. Un 15% del total d’enquestats no tenen posició sobre el tema.
També es pregunta per primer cop com es veuen els escenaris a mitjà i llarg termini, i la majoria pensa que Catalunya continuarà amb el mateix autogovern que té. Només un 5% creuen que serà independent d’aquí a tres anys, i un 17%, a deu anys vista. Pel que fa a les formes de govern, un 74% volen una república, per tan sols el 12% que prefereix la monarquia, la institució menys valorada amb diferència, seguida dels partits i la justícia. La insatisfacció amb el funcionament de la democràcia és alt (69%), sobretot entre l’independentisme, tot i que hi millora sis punts des del 2020.
L’ANC denuncia un retrocés en l’acció de govern
L’ANC va fer pública ahir la fiscalització trimestral que fa de l’acció del govern, i va denunciar que la regressió en termes de sobirania ha anat “un pas més enllà”, ja que no se sap res de la taula de diàleg i s’ha retrocedit amb l’impuls d’uns Jocs “organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol” i la proposta de modificació de la llei de política lingüística que obre la porta al castellà a l’escola. “S’està molt lluny del que l’ANC considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència”, clou. Només veu una tendència positiva en l’àmbit social i l’acció internacional, amb un discurs “més contundent” i l’obertura de delegacions.