El Congrés aprova incorporar l’antigitanisme al Codi Penal com a delicte d’odi
Es castigarà aquest delicte amb penes que oscil·laran entre un i quatre anys de presó
També s’hi inclou el rebuig al pobre com a motivació en un delicte d’odi
El Congrés ha aprovat aquesta tarda la part de la llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació, anomenada llei Zerolo en commemoració de l’activista i diputat socialista Pedro Zerolo, que castiga l’antigitanisme. La norma incorpora l’antigitanisme com a motiu específic per imputar un delicte d’odi i inclou la discriminació al col·lectiu al Codi Penal a tots els articles en què es menciona l’antisemitisme través d’una esmena transaccional pactada pel PSOE, Unides Podem i Cs. Aquest delicte d’odi específic serà castigat amb un a quatre anys de presó. El text ha obtingut el suport de tot l’hemicicle amb 294 vots a favor entre els quals els de PSOE, PP, Podem, ERC, Cs, Junts, PNB, EH Bildu i CUP. Vox s’ha abstingut.
A banda de l’antigitanisme, també s’inclou l’aporofòbia -el rebuig al pobre- com a motivació en un delicte d’odi al costat dels motius racistes, antisemites o per la ideologia, religió, ètnia, raça, nació, sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, malaltia o discapacitat.
La diputada del PSOE Beatriz Micaela Carrillo ha recordat les “injustícies” comeses contra el poble gitano i ha celebrat aquesta “petita victòria” que dona un “futur d’esperança”.
La diputada de Cs Sara Giménez ha dit que és un “gran avenç” i ha subratllat que és “una qüestió de justícia històrica de reconeixement d’una realitat que en moltes ocasions s’ha mantingut diluïda”.
La diputada d’ERC María Carvalho ha afirmat que és “un dia molt important per iniciar la reparació de tot el dany institucional” patit pel col·lectiu gitano perquè, per fi, “l’Estat reconeix que l’antigitanisme existeix”.
Des d’Unides Podem, el diputat Ismael Cortés ha celebrat que amb aquesta iniciativa “es rescabala parcialment 600 anys de persecució i opressió”.
